El significat en la paraula


Semàntica


Relacions de sentit entre unitats lèxiques

Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
 
 
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)
 
Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I: la informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 83–138). Ariel.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/jaume-mateu/)

Contrastos binaris

Antonímia

Antònims o contraris.

Relació entre dos termes entre els quals hi ha termes intermedis —gradació— per cobrir el camp: oposició graduable.

(català)
alt / baix
ample / estret
gran / petit
jove / vell
fred / calent

Complementarietat

Complementaris o contradictoris.

Relació entre dos termes que cobreixen la totalitat del camp, de manera que un terme pressuposa la negació de l’altre: oposició no graduable.

(català)
mort / viu
cert / fals
mascle / femella
Complementarietat: viu o mort

Complementarietat.

tmdarby. (s. d.). Experts. Cheezburger. https://cheezburger.com/4330192384/experts

Inversió

Relació entre dos termes que mostren una inversió d’arguments.

(català)
comprar / vendre
preguntar / respondre
pare / fill
professor / alumne
metge / pacient

Contrastos no binaris

Incompatibilitat

La tria d’un membre del conjunt exclou els altres.

Cicles.

Dies de la setmana
Mesos de l’any

Rangs.

Qualificacions
Jerarquia militar
Numerals

Relacions d’implicació

Hiponímia i hiperonímia

Relació d’implicació en la qual un terme genèric (hiperònim; superordinat) n’inclou d’altres més específics (hipònims).

Els termes que comparteixen el mateix hiperònim estan en relació de cohiponímia.

(català)
Si una fruita és una clementina, implica que és una mandarina
Si una fruita és una mandarina, implica que és un crítric
Si un vegetal és un cítric, implica que és una fruita

Relació d’inclusió:

Hipònims i hiperònim

Base de l’estructuració dels camps semàntics i de les jerarquies lèxiques.

Sinonímia

Relació simètrica.

(català)
avar / gasiu
Si un individu és avar, també és cert que és gasiu i, si un individu és gasiu, també és cert que és avar
 
 
(castellà)
hermoso / bello
Si una cosa és «hermosa», també és cert que és «bella» i, si una cosa és «bella», també és cert que és «hermosa»

Relació transitiva.

(català)
content / cofoi / joiós
Si «content» és un sinònim de «cofoi» i «cofoi» és un sinònim de «joiós», «content» és un sinònim de «joiós»
 
 
(castellà)
terminado / acabado / finalizado
Si «terminado» és un sinònim ’«acabado» i «acabado» és un sinònim de «finalizado», «terminado» és un sinònom de «finalizado»

Sinonímia completa: identitat de significat.

Sinonímia total: identitat de contextos d’utilització.

«we may use the term complete synonymy for equivalence of both cognitive and emotive sense; and we may restrict the term total synonymy to those synonyms (wether complete or not) which are interchangeable in all contexts» (p. 448).
 
Lyons, J. (1968). Introduction to theoretical linguistics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139165570
John Lyons
John Lyons (1932–2020)
(Font de la imatge: Trinity Hall Cambridge. (2020, 16 de març). Sir John Lyons 1932-2020. News. https://www.trinhall.cam.ac.uk/news/sir-john-lyons/)

Sinonímia total i completa

Identitat de significat i de contextos d’utilització entre les dues unitats.

(català)
en efecte / efectivament
de manera ràpida / ràpidament
portar / dur

Sinonímia no total no completa

No hi ha identitat total de contextos d’utilització ni identitat completa de significat.

(català)
ocupat / enfeinat
sofrir / patir

Sinonímia no total i completa

Identitat completa de significat, però no hi ha una identitat total de contextos d’utilització: connotacions i factors relacionats amb el registre (nivell de llengua) o amb la variació geogràfica.

(català)
otitis / mal d’orella
oftalmòleg / oculista
 
 
(castellà)
morir / palmarla
enfadar / cabrear

Geosinònims:

(català)
roig / vermell
poal / galleda
 
 
(castellà)
conducir / manejar
coche / carro
 
 
(anglès)
lift / elevator
biscuit / cookie

Multiplicitat de significat

Polisèmia

Intersecció en un mateix element lèxic de significats amb certa proximitat deguda a un origen únic.

Ampliació del significat d’una forma.

(català)
Boca: part del cos
Boca d’un volcà, boca del port, boca d’un riu, boca d’incendis, boca de metro
 
 
Coll: part del cos
Coll d’una ampolla, part més estreta entre dues muntanyes

Homonímia

Coincidència en una mateixa forma lèxica de diversos significats amb independència semàntica (sense origen comú).

(català)
gat: ‘animal / eina’
 
 
(castellà)
banco: ‘per seure / per guardar diners’
 
 
(francès)
louer: ‘llogar / lloar’
 
 
(anglès)
ears: ‘orelles / espigues’

Les paraules homònimes apareixen en entrades diferents dels diccionaris; els diferents sentits d’una paraula polisèmica apareixen a la mateixa entrada.

Homonímia i polisèmia

Homonímia i polisèmia.

Homonímia parcial: cadascun dels significats correspon a una categoria lèxica diferent.

(català)
dur: adjectiu, verb
 
 
(castellà)
sobre: preposició, nom, verb

Homofonia

Coincidència de més d’un significat en una mateixa realització fonètica.

(castellà)
vaca / baca: [ˈbaka]
 
 
(francès)
verre ‘vidre’ – vert ‘verd’ – vers ‘vers’ – ver ‘cuc’ – vair ‘pell d’esquirol’: [vɛʀ]

Homografia

Coincidència de més d’un significat en una mateixa forma ortogràfica.

(català)
gat: ‘animal / eina’
 
 
(castellà)
banco: ‘per seure / per guardar diners’

Homografia i homofonia

Homònims Homògrafs Homòfons
(català)
nou [ˈnɔu̯] / nou [ˈnɔu̯] + +
buit [ˈbui̯t] / vuit [ˈbui̯t] +
dona [ˈdonə] / dona [ˈdɔnə] +
(castellà)
lima [ˈlima] / lima [ˈlima] + +
bello [ˈbeʎo] / vello [ˈbeʎo] +
No es dona en la mateixa variant geogràfica +
(anglès)
mean ‘mesquí’ [ˈmiːn] / mean ‘mitjana’ [ˈmiːn] + +
heal ‘curar’ [ˈhiːl] / heel ‘taló’ [ˈhiːl] +
wind ‘vent’ [ˈwɪnd] / wind ‘cargolar’ [ˈwaɪnd] +
(francès)
rue ‘carrer’ [ˈʁy] / rue ‘ruda’ [ˈʁy] + +
chaîne ‘cadena’ [ˈʃɛn] / chêne ‘roure’ [ˈʃɛn] +
content ‘(ells) conten’ [ˈkɔ̃t] / content ‘content’ [kɔ̃ˈtɑ̃] +
tornar al principi

Significat central i significat perifèric

Significat central, bàsic o focal

Relacionat amb la denotació; significat prototípic; significat més freqüent.

Significat perifèric

Extensió del significat central.

Entrada de la paraula boca al DRAE

Entrada corresponent a la paraula «boca».

Real Academia Española. (2014). Diccionario de la lengua española (23a ed.). Espasa. https://dle.rae.es

Entrada de la paraula mano al DRAE
Entrada de la paraula mano al DRAE
Entrada de la paraula mano al DRAE

Entrada corresponent a la paraula «mano».

Real Academia Española. (2014). Diccionario de la lengua española (23a ed.). Espasa. https://dle.rae.es

tornar al principi

Relacions paradigmàtiques de significat entre unitats lèxiques

Camps semàntics, camps conceptuals, camps associatius, camps nocionals i famílies derivatives

Camps semàntics

Conjunt de nocions representat per un grup de paraules de la llengua.

«Els camps semàntics o conceptuals són conjunts de relacions conceptuals referides a la realitat, les quals s’estructuren per mitjà de lexemes. D’una banda, el seu significat es pot descompondre en trets conceptuals. De l’altra, cal entendre que tot camp semàntic té associat un o diversos camps lèxics» (p. 107).
 
Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I: la informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 83–138). Ariel.
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/jaume-mateu/)
Camp semàntic dels estats civils
 
es pot definir per mitjà dels trets [+humà, +adult, <estat>]
solter, casat, vidu, divorciat, separat
Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I: la informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 83–138). Ariel.

❯ Camp semàntic dels seients

El mateix camp semàntic es pot estructurar de manera diferent segons la llengua.

peix pez carn chair carne flesh
pescado viande meat

Camps conceptuals

Conjunt de paraules agrupades de manera referencial o extralingüística.

Trier, J. (1931). Der deutsche Wortschatz im Sinnbezirk des Verstandes: Die Geschichte eines sprachlichen Feldes. Winter.
 
Wîstheit ‘sabiduria’, Kunst ‘art’, List ‘artifici’ i Wissen ‘saber’ en l’alemany dels segles XIII i XIV

Camps associatius

Conjunt de paraules evocades per un mot determinat.

Bally, C. (1940). L’arbitraire du signe, valeur et signification. Le Français Moderne, 8(3), 193–206.
 
boeuf
 
taureau, vache, corne, ruminer
labourage, charrue, joug
force, ténacité, travail patient
lenteur, paresse, passivité
 
Être fort comme un boeuf / Ser fuerte como un toro

Camps nocionals

Conjunt de paraules relacionades amb un concepte clau o testimoni d’una societat.

Art i Tècnica en el segle XVIII francès segons Matoré, 1950

Art i Tècnica en el segle XVIII francès. Extret de Matoré, G. (1950). La méthode en lexicologie: domaine français. Didier.

Guiraud, P. (1979). La sémantique (9a ed.). Presses Universitaires de France.
Guiraud, P. (1960). La semántica (J. A. Hasler, Trad.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1955)

Famílies derivatives

Conjunt de paraules amb un radical comú formades per derivació.

(català)
Casa, caseta, casal, casalot, casolà

Camps lèxics

Conjunt de paraules que es poden commutar en un context que especifica les característiques pertinents del camp de què es tracta.

Els animals domèstics
 
«X és un animal que es reprodueix en els dominis de l’home»
Els àpats
 
«Ahir em van convidar a fer un X»
 
El camp es pot estructurar en:
ordenat / no ordenat en el temps
que precedeix a altres menjades / que no les precedeix
que es fa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / de matinada
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
«un camp lèxic és un conjunt de lexemes en el sistema d’una llengua que cobreix una àrea conceptual mitjançant les relacions de sentit que s’hi estableixen» (p. 110).
 
Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I: la informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 83–138). Ariel.
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/jaume-mateu/)
tornar al principi

L’estructuració del lèxic

Lèxic hereditari o patrimonial

Lèxic que forma part d’una llengua des dels orígens.

Lèxic adquirit, préstecs o manlleus

Elements lèxics procedents d’una altra llengua.

Anglicismes (procedents de l’anglès).

(català)
esport, club
 
 
(castellà)
yate, turista

Americanismes (procedents de les llengües indígenes americanes).

(castellà)
maíz, papa (‘patata’)

Arabismes (procedents de l’àrab).

(català)
duana, llimona
 
 
(castellà)
alforja, albaricoque

Castellanismes (procedents del castellà).

(català)
borratxo, tarda

Catalanismes (procedents del català).

(castellà)
alioli, forastero, mercería

Gaŀlicismes (procedents del francès).

(català)
bitllet, menú
 
 
(castellà)
galante, interesante

Germanismes (procedents de l’alemany o d’altres llengües germàniques).

(català)
guerra, fang
 
 
(castellà)
cobalto, níquel

Italianismes (procedents de l’italià).

(català)
violí, aquareŀla
 
 
(castellà)
novela, ópera

Traduccions literals (loan shift, loan translation)

(anglès)
handbook: manualis = ‘hand’ + liber = ‘book’
Monday: dies = ‘day’ + lunae = ‘moon’
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Els préstecs es poden adaptar a la fonologia de la llengua receptora.

Préstecs de l’anglès al castellà
 
/h/ → /x/: hippy [ˈxipi]
/dʒ/ → /ʝ/: jazz [ˈʝas]
/ʌ/ → /a/: pub [ˈpab]
/v/ → /β̞/: heavy [ˈxeβ̞i]
/s+C/ → /es+C/: spray [esˈpɾai̯]
/lk+C/ → /l+C/: walkman [ˈu̯alman]
Gómez Capuz, J. (2001). Estrategias de integración fónica de los anglicismos en un corpus de español hablado: asimilación, compromiso y efectos estructurales. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante (ELUA), 15, 51–86. http://hdl.handle.net/10045/6222

Lèxic creat o neologismes

Derivació

❯ Derivació

Composició

❯ Composició

Truncació

Afèresi

❯ Processos fonològics d’elisió: afèresi

Apòcope

❯ Processos fonològics d’elisió: apòcope

Fusió

Creuament, mots creuats, blending

(anglès)
mo[torway] + [ho]tel → motel
mo[dulator] + dem[odulator] → modem
work + a[lco]holic → workaholic
span[ish] + [en]glish → spanglish
ph[one] + [sn]ubbing → phubbing
 
 
(català)
inform[ació] + [autom]àtica → informàtica
ofi[cina] + [auto]màtica → ofimàtica
 
 
(castellà)
Marí[a] + [Lui]sa → Marisa
Marí[a] + [Isa]bel → Maribel
Ma[r]í[a] + Te[resa] → Maite
bur[ka] + [bi]kini → burkini
portu[gués] + [espa]ñol → portuñol
bro[ther] + [ro]mance → bromance
Con su guardaespaldas Ed Sheenan tiene un ‘bromance’ (El Periódico, 19 d’abril de 2018)

❯ Les fusions com a errors de producció de la parla

Siglació i acronímia

(català)
Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida → SIDA → sida, sidós, sidosa
Candidatura d’Unitat Popular → CUP → cupaire
Lesbiana, Gai, Transexual, Bisexual, Intersexual → LGTBI → LGTBIfòbia
 
 
(castellà)
Partido Popular → PP → pepero
Unión General de Trabajadores → UGT → ugetista
«Les sigles són mots que resulten de l’abreviació del sintagma nominal que habitualment substitueixen … En uns casos, la sigla es pronuncia habitualment com un mot (com ONU, pronunciada o.nu) i s’anomena acrònim.»
 
Institut d’Estudis Catalans. (2018). La formació de sigles i de mots creuats. Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=405&capitol=7
«No obstante, hay siglas que presentan una estructura que permite su pronunciación como palabras, como ocurre en los casos de ONU, ovni o sida. Este tipo de siglas recibe el nombre de acrónimos. Así pues, los acrónimos no son más que un conjunto especial de siglas cuya estructura se acomoda a los patrones silábicos característicos del español, lo que favorece su lectura normal por siglas» (p. 578–579).
 
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2010). Ortografía de la lengua española. Espasa. https://www.rae.es/obras-academicas/ortografia/ortografia-2010

Rodríguez González, F. (2019). Taxonomía de las abreviaciones y de la siglación: revisión crítica y propuestas terminológicas. Revista Española de Lingüística, 49, 267–312. https://doi.org/10.31810/RSEL.49.11

tornar al principi

Lèxic, lexicó, diccionari i terminologia

Lèxic i lexicologia

Lèxic

Conjunt d’unitats lèxiques —lexemes, mots— d’una llengua.

Lexicologia

Estudi del lèxic d’una llengua.

Lexicó o component lèxic

Component de la gramàtica (generativa) que correspon al conjunt d’elements lèxics d’una llengua amb l’especificació de les seves propietats fonològiques, sintàctiques i semàntiques.

Reflecteix la competència lèxica dels parlants.

Entrada del lexicó: pes

Representació fonològica
Categoria lèxica.
Contingut semàntic

Espinal, M. T. i Ynglés, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 21–82). Ariel.

(català)
El vell admirava el mar
*El mar admirava el vell
 
Admirar només pot combinar-se amb un subjecte amb el tret semàntic [+humà]
 
 
El mar captivava el vell
*El vell captivava el mar
 
Captivar exigeix un objecte directe amb el tret [+humà]
 
Entrades del lexicó: admirar i captivar
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

Lexicó mental

Conjunt organitzat d’elements lèxics amb la seva representació fonològica, categorització sintàctica, significat i condicionaments pragmàtics que posseeix el parlant per tal de produir i entendre enunciats.

Diccionari i lexicografia

Diccionari

Repertori (tancat) de les unitats lèxiques de la llengua.

Lexicografia

Branca aplicada de la lexicologia que s’ocupa de la confecció de diccionaris.

Estructura del diccionari

Macroestructura

Conjunt d’entrades del diccionari.

Lema: forma que figura com a principal a l’entrada del diccionari; considerada fent abstracció de la variació morfològica.

Remissions: entrades que remeten a altres entrades.

Microestructura

Conjunt d’informació associada a cada lema.

Etimologia, pronunciació, informació gramatical, camp del saber, vigència cronològica, delimitació geogràfica, sociolecte, registre, variants ortogràfiques, definició i accepcions, exemples, compostos sintagmàtics, locucions, expressions lexicalitzades, notes sobre l’ús.

Tipus de diccionaris

Diccionaris normatius

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

Institut d’Estudis Catalans. (1995). Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana; Edicions 62.

Institut d’Estudis Catalans. (2007). DIEC2. Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). https://dlc.iec.cat

Diccionaris de dubtes, dificultats o incorreccions

Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española

Seco, M. (1998). Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española (10a ed.). Aguilar.

Diccionaris descriptius, diccionaris sincrònics o diccionaris d’ús

Le petit Robert

Robert, P. (1972). Le petit Robert : dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Société du Nouveau Littré.

LeRobert dico en ligne. (s. d.). Le Robert. https://dictionnaire.lerobert.com

Diccionario del español actual

Seco, M., Andrés, O. i Ramos, G. (1999). Diccionario del español actual. Aguilar.

Diccionaris històrics, diccionaris etimològics

Diccionaris parcials

Diccionaris de dialectalismes.

Diccionaris d’estrangerismes.

Diccionaris d’arcaismes.

Diccionaris de neologismes.

Diccionaris d’un registre o d’un sociolecte.

Diccionaris de pronunciació.

Diccionaris d’aprenentatge

Diccionaris escolars.

Diccionaris ortogràfics.

Diccionaris per a estrangers.

Diccionaris terminològics.

Diccionari ortogràfic de la llengua catalana

Diccionari ortogràfic de la llengua catalana. (1993). Biblograf.

Collins COBUILD English language dictionary

Collins COBUILD English language dictionary. (1987). Harper Collins.

Collins online English Dictionary. (s. d.). Collins. https://www.collinsdictionary.com/dictionary/english

Diccionaris segons l’ordenació dels lemes

Diccionaris semasiològics: ordenació alfabètica dels lemes.

Diccionaris onomasiològics: ordenació dels lemes per conceptes.

Diccionaris ideològics.

Diccionaris sintagmàtics

Diccionaris de construcció i règim.

Diccionaris combinatoris.

Diccionaris de coŀlocacions.

Diccionaris de frases fetes, de locucions o d’expressions lexicalitzades.

Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo

Bosque, I. (Dir.). (2004). Redes: diccionario combinatorio del español contemporáneo. Ediciones SM.

Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo

Bosque, I. (Dir.). (2004). Redes: diccionario combinatorio del español contemporáneo. Ediciones SM.

DiCE. Diccionario de colocaciones del español

Alonso Ramos, M. (Dir.). (s. d.). DiCE: diccionario de colocaciones del español. http://www.dicesp.com

DiCE. Diccionario de colocaciones del español

Alonso Ramos, M. (Dir.). (s. d.). DiCE: diccionario de colocaciones del español. http://www.dicesp.com

Oxford dictionary of current idiomatic English

Cowie, A. P., Mackin, R. i McCaig, I. R. (1983). Oxford dictionary of current idiomatic English: Vol. 2. Phrase, clause and sentence idioms. Oxford University Press.

Dictionary of English phrasal verbs and their idioms

McArthur, T. i Atkins, B. (1974). Dictionary of English phrasal verbs and their idioms. Collins.

Diccionaris paradigmàtics

Diccionaris de sinònims.

Diccionaris d’antònims.

Diccionari manual de sinònims i antònims

Diccionari manual de sinònims i antònims (6a ed.). (1992). Biblograf.

Diccionaris inversos.

Diccionaris de freqüències.

Diccionaris segons les llengües

Diccionaris monolingües.

Diccionaris bilingües.

Diccionaris plurilingües.

Diccionario básico español-maya, maya-español

Bastarrachea, J. R., Yah, E. i Briceño, F. (1992). Diccionario básico español-maya, maya-español. Maldonado.

Xarxes lexicosemàntiques

Organització del lèxic a partir de relacions de sentit.

Princeton University. (2010). WordNet: A lexical database for English. https://wordnet.princeton.edu

Bond, F. (s. d.). Open Multilingual WordNet. Computational Linguistics Lab, Nanyang Technological Univer- sity. http://compling.hss.ntu.edu.sg/omw/

Resultat de la cerca de la paraula casa a MultiWordNet

Resultat de la cerca de la paraula «casa» a MultiWordNet.

MultiWordNet. (s. d.). Fondazione Bruno Kessler, Human Language Technology Group. https://multiwordnet.fbk.eu/english/home.php

Hiperònims de la paraula casa a MultiWordNet

Hiperònims de la paraula «casa» a MultiWordNet.

MultiWordNet. (s. d.). Fondazione Bruno Kessler, Human Language Technology Group. https://multiwordnet.fbk.eu/english/home.php

Hipònims de la paraula casa a MultiWordNet

Hipònims de la paraula «casa» a MultiWordNet.

MultiWordNet. (s. d.). Fondazione Bruno Kessler, Human Language Technology Group. https://multiwordnet.fbk.eu/english/home.php

Merònims de la paraula casa a MultiWordNet

Merònims de la paraula «casa» a MultiWordNet.

MultiWordNet. (s. d.). Fondazione Bruno Kessler, Human Language Technology Group. https://multiwordnet.fbk.eu/english/home.php

Llengua d’especialitat i terminologia

Llengua d’especialitat

Mitjans lingüístics propis d’un camp de coneixement o d’una disciplina.

Terminologia

Estudi de les nocions pròpies de les llengües d’especialitat i de les seves denominacions.

tornar al principi

Semàntica


El significat en la paraula
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el