El morfema i les classes de morfemes


Morfologia


Morfema

El morfema com a unitat de l’anàlisi lingüística

Unitat mínima en l’anàlisi gramatical.

Element constitutiu del mot que no es pot descompondre en elements semblants: un morfema no està constituït per altres morfemes.

Alguns tipus de mordemes aporten informació sobre les categories gramaticals presents en un determinat element lèxic.

Els morfemes poden representar-se entre { }.

tornar al principi

Morf

Representant o manifestació d’un morfema.

Fonema /n/ Morfema {in}
Fon [n] Morf /in/
(català)
{blanc} – /ˈblank/
{plural} – /s/
{femení} – /ə/
 
{blanc} + {plural} → /ˈblanks/
{blanc} + {femení} → /ˈblankə/
{blanc} + {femení} + {plural} → /ˈblankəs/
tornar al principi

Aŀlomorf

Del grec άλλo- allo-: ‘altre’, ‘diferent’; prefix que indica ‘variació’ o ‘variant’.

Variant fonològica d’un morfema.

Fonema /n/ Morfema {in}
Fon [n] Morf /in/
Aŀlòfon [n̪] [n] [nʲ] [nˠ] Aŀlomorf /im/ /in/ /i/
(castellà)
{in} - /im/, /in/, /i/
 
{in} + /poˈsible/ → /impoˈsible/
{in} +/ˈutil/ → /iˈnutil/
{in} + /leˈgal/ → /ileˈgal/
(castellà)
{plural} - /s/, /es/
 
/ˈkasa/ + {plural} → /ˈkasas/
/paˈpel/ + {plural} → /paˈpeles/
(anglès)
{plural} - /s/, /z/, /əz/ (anglès americà) o /ɪz/ (anglès britànic)
 
base acabada en consonant sorda no estrident: /s/
top /tɑp/ → /tɑps/
base acabada en vocal o en consonant sonora no estrident: /z/
pin /pɪn/ → /pɪnz/
base acabada en consonant estrident: /əz/ o /ɪz/
wish /wɪʃ/ → /wɪʃɪz/ o /wɪʃəz/
tornar al principi

Morfema zero

Categoria morfològica que no es manifesta fonèticament.

(català)
/ˈnɛn/+ {masculí} → /ˈnɛn/ + {Ø} → [ˈnɛn]
/nɛn/+{femení} → /nɛn/ + /ə/ → [ˈnɛnə]
(castellà)
/ˈkasa/+ {singular} → /ˈkasa/ + {Ø} → [ˈkasa]
/ˈkasa/+{plural} → /ˈkasa/ + /s/ → [ˈkasas]
tornar al principi

Classes de morfemes

Akmajian, A., Demers, R. A., Farmer, A. K. i Harnish, R. M. (2010). Linguistics: An introduction to language and communication (6a ed.). The MIT Press.
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Richard A. Demers. The University of Arizona, https://linguistics.arizona.edu/user/richard-demers)
(Font de la imatge: Farmer, A. K. (s. d.). Ann K. Farmer [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 30 d’octubre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/ann-k-farmer-9564221/)
Adrian Akmajian (1944–1983)

Robert M. Harnish (1941–2001)

Classificació dels morfemes segons Akmajian, Demers, Farmer i Harnish, 1995

Classificació dels morfemes

Akmajian, A., Demers, R. A., Farmer, A. K. i Harnish, R. M. (2010). Linguistics: An introduction to language and communication (6a ed.). The MIT Press.

Morfemes lliures (bases independents)

Classes obertes

Paraules amb contingut (content words).

noms, verbs, adjectius, adverbis

Classes tancades

Paraules funcionals (function words).

articles, demostratius, preposicions, conjuncions, comparatius, quantificadors

Morfemes lligats o travats

Afixos

Prefixos

Davant la base (arrel o radical).

Infixos

A l’interior de la base (arrel o radical).

Sufixos

Darrere la base (arrel o radical).

Contraccions

(anglès)
’ll, ’s, ’ve, ’d

Bases lligades o travades, morfemes fossilitzats

Morfemes segmentables però que no corresponen a una base (arrel, radical) independent.

(anglès)
*cran– (Cranberry morpheme)
cranberry, raspberry, blackberry, gooseberry
 
*–mit
permit, commit, submit
 
*–eive
receive, perceive, conceive
(castellà)
*–ducir
producir, conducir, traducir, inducir, deducir
Escandell, M. V. (2011). La morfología. A M. V. Escandell (Coord.), Invitación a la lingüística (p. 127–162). Editorial Universitaria Ramón Areces.
tornar al principi

Morfologia


El morfema i les classes de morfemes
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el