La tipologia morfològica


Tipologia morfològica


La tipologia morfològica

Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
 
Comrie, B. (1989). Universales del lenguaje y tipología lingüística: sintaxis y morfología (A. Ayuso, Trad.). Gredos. (Obra original publicada el 1981)
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (Ed.). (1997). Contemporary linguistics: An introduction (3a ed.). Bedford/St Martin’s.
 
Radford, A., Atkinson, M., Britain, D., Clahsen, H. i Spencer, A. (1999). Linguistics: An introduction. Cambridge University Press.

Classificació de les llengües en funció de la relació entre:

La relació entre morfema i paraula defineix el grau de síntesi que presenta una llengua.

Llengua Proporció de morfemes
per paraula
Groenlandès occidental 3,72
Sànscrit 2,59
Suahili 2,55
Anglès antic 2,12
Lesguià 1,93
Alemany 1,92
Anglès modern 1,68
Vietnamita 1,06

Grau de síntesi obtingut analitzant la proporció de morfemes per paraula en una mostra de textos en vuit llengües.

Haspelmath, M. i Sims, A. D. (2010). Understanding morphology (2a ed.). Hodder Education.

tornar al principi

Llengües aïllants o analítiques

Tendència a una correspondència biunívoca entre paraula i morfema.

Les paraules tendeixen a ser invariables, de manera que pràcticament no es dona flexió.

(xinès mandarí)
我 們 你 們 他 們
wǒ wǒ mén nĭ mén tā tā mén
‘jo’ ‘nosaltres’ ‘tu’ ‘vosaltres’ ‘ell’ ‘ells’
 
Les formes del pronom (我 wǒ - 你 nĭ - 他 tā) són invariables en singular i en plural.
 
朋友 朋友 們
péng yǒu péng yǒu mén
‘amic’



‘amics’

男 朋友 男 朋友 們
nán péng yǒu nán péng yǒu mén
‘amic (masculí)’



‘amics (masculí)’

女 朋友 女 朋友 們
péng yǒu péng yǒu mén
‘amiga’ ‘amigues’
 
La forma 朋友 (péng yǒu) es manté invariable en masculí, en femení, en singular i en plural.
 
他 吃饭 了 他 吃 了 饭
tā chī fàn le tā chī le fàn
ell menjar àpat passat ell menjar passat àpat
‘Ell va menjar’ ‘Ell va menjar’
 
La possibilitat d’aparèixer en diferents llocs de l’oració mostra que la marca de passat 了 (le) actua com una forma lliure.
 
母親 買 菜
mǔ qīn mǎi cài
mare comprar verdures
‘La mare compra verdures’

我 愛 母親
wǒ ài mǔ qīn
jo estimar mare
‘Estimo la mare’

我 給 母親一 個 吻
wǒ gěi mǔ qīn yī gè wěn
jo donar mare un classificador petó
‘Faig un petó a la mare’
 
La forma 母親 (mǔ qīn) és invariable tant si fa la funció de subjecte com la d’objecte directe o d’objecte indirecte.
Gràcia, L. (2005). El xinès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès (2a ed.). Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/El-xines.-Estudi-comparatiu-entre-la-gramatica-del-catala-i-la-del-xines
(vietnamita)
khi tôi đền nhà bạn tôi, chúng tôi bắt dầu làm bài
quan jo anar casa amic jo plural jo començar fer classes
‘Quan vaig anar a casa del meu amic, vam començar a fer classes’
 
tôi - ‘jo’
tôi - ‘meu (de jo)’
chúng tôi - ‘nosaltres (plural jo)’
 
La forma tôi (‘jo’) és invariable en singular i en plural i com a pronom personal o com a pronom possessiu.
tornar al principi

Llengües aglutinants

«aglutinar. v. tr. [LC] Unir per adhesió»
 
Institut d’Estudis Catalans. (2007). aglutinar. A DIEC2. Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=aglutinar

glūten, glūtinis: ‘cola’

La paraula pot consistir en més d’un morfema.

La segmentació entre els morfemes és clara.

Cada morfema representa una única categoria gramatical.

Els morfemes tenen formes invariants, encara que es poden donar casos d’al·lomòrfia.

(turc)
‘home’ Singular Plural
Nominatiu adam adam–lar
Acusatiu adam–i adam–lar–i
Genitiu adam–in adam–lar–in
Datiu adam–a adam–lar–a
Locatiu adam–da adam–lar–da
Ablatiu adam–dan adam–lar–dan
(quítxua)
‘casa’ Singular Plural
Nominatiu wasi wasi–kuna
Acusatiu wasi–ta wasi–kuna–ta
Genitiu wasi–q wasi–kuna–q
Adlatiu wasi–man wasi–kuna–man
Benefactiu wasi–paq wasi–kuna–paq
Locatiu wasi–pi wasi–kuna–pi
Ablatiu wasi–manta wasi–kuna–manta
Prolatiu wasi–nta wasi–kuna–nta
Terminatiu wasi–kama wasi–kuna–kama
Instrumental wasi–wan wasi–kuna–wan
Causal wasi–rayku wasi–kuna–rayku
 
Adlatiu: ‘cap a’; prolatiu: ‘a través de’; terminatiu: ‘fins a’ (lloc i temps); causal: ‘a causa de’.
Gràcia, L. (2010). El quítxua: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del quítxua. Fasolcat Edicions Musicals.
tornar al principi

Llengües flexives o fusionals

La paraula consisteix en una base (arrel, radical) i una sèrie de morfemes gramaticals.

Cada morfema pot representar diferents categories gramaticals fusionades en un únic morf: sincretisme.

(llatí)
I declinació
rosa ‘rosa’
II declinació
lupus ‘llop’
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu ros–a ros–ae lup–us lup–i
Vocatiu ros–a ros–ae lup–e lup–i
Acusatiu ros–am ros–as lup–um lup–os
Genitiu ros–ae ros–arum lup–i lup–orum
Datiu ros–ae ros–is lup–o lup–is
Ablatiu ros–a ros–is lup–o lup–is
(rus)
I declinació
стол [stɔɫ]
‘taula’
II declinació
липа [ˈlʲipə]
‘til·ler’
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu stol stol–y lip–a lip–y
Acusatiu stol stol–y lip–u lip–y
Genitiu stol–a stol–ov lip–y lip
Datiu stol–u stol–am lip–e lip–am
Instrumental stol–om stol–ami lip–oj lip–ami
Preposicional stol–e stol–ax lip–e lip–ax
tornar al principi

Llengües polisintètiques

La paraula consisteix en un morfema lèxic acompanyat d’un nombre important de morfemes gramaticals.

Procés molt productiu que dona lloc a paraules llargues que sovint es poden traduir com a una frase sencera en altres llengües.

(iupik)
Iruartaa
iru art a a
cama donar un cop transitiu indicatiu 3a persona singular/3a persona singular
‘ella li va donar un cop a la cama’
Morfema lèxic: iru ‘cama’
Mithun, M. (2018). Morphology: What’s in a word? A C. Genetti (Ed.), How languages work: An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 79–107). Cambridge University Press.
«Meanings are not always distributed between roots and affixes as we might expect. What is expressed in a root in one language might be indicated by an affix in another. … This verb has just one root, iru- ‘leg’. We might expect hit to be conveyed by a root as well, but here is the suffix -art-. But how do we know that -art- is really a suffix? In Yupi’ik every noun and verb begins with one and only one root. Only roots can occur at the beginning of a word, and they always appear at the beginning. All other morphemes in the word are suffixes. Suffixes never appear at the beginning of a word; they can occur after a root or another suffix» (p. 91).
 
Mithun, M. (2018). Morphology: What’s in a word? A C. Genetti (Ed.), How languages work: An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 79–107). Cambridge University Press.
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Marianne Mithun. University of California, Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/marianne-mithun)
(iupik)
angyaghllangyugtuq
angya ghlla ng yug tuq
barca augmentatiu adquirir desideratiu 3a persona singular
‘ell vol comprar una barca grossa’
Morfema lèxic: angya ‘barca’
«Polysynthesis, however, refers simply to the fact that, in a language of this type, it is possible to combine a large number of morphemes, be they lexical or grammatical, into a single word, often corresponding to a whole sentence in English» (p. 42).
 
Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)

Llengües incorporants

La paraula pot incorporar més d’un morfema lèxic a més dels morfemes gramaticals.

Procés molt productiu que dona lloc a paraules llargues que sovint es poden traduir com a una frase sencera en altres llengües.

(txuktxi)
təmeyŋəlevtəpaɣtərkən
t(ə) meyŋ(ə) levt(ə) paɣt (ə)rkən
1a persona singular subjecte gran cap mal imperfectiu
‘jo tinc un mal de cap molt fort’
Morfemes lèxics: meyŋ ‘gran’, levt ‘cap’, paɣt ‘mal’
təteŋŋelgəlʔuk
t(ə) teŋ ŋelgə lʔu k
1a persona singular subjecte bo amagatall veure 1a persona singular
‘jo vaig veure el/un bon amagatall’
Morfemes lèxics: teŋ ‘bo’, ŋelgə ‘amagatall’, lʔu ‘veure’
«We thus see that incorporation is a special case of polysynthesis, namely where lexical morphemes can be combined together into a single polysynthetic complex, and we shall therefore use polysynthetic as a cover term for this type as a whole» (p. 42).
 
Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)
tornar al principi

Tipologia morfològica


La tipologia morfològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el