Els processos morfològics


Morfologia


Els processos morfològics

Procés que incorpora informació gramatical per a la formació de paradigmes: flexió.

Processos de creació de paraules: derivació i composició.

Processos morfològics
tornar al principi

La flexió

Processos morfològics: flexió

La flexió és un procés lligat a l’estructura sintàctica.

La flexió no té com a resultat la creació de mots nous.

La flexió permet formar paradigmes.

Llengües semítiques
(àrab)
{KTB} /k–t–b/ – radical ‘escriure’
KaTaB – a – a – ‘escriure’
KTuBU – – u – u ‘(ell) escriu’
KaTaBa – a – a – a ‘(ell) va escriure’
aKTuB a – – u – ‘estar escrivint’
uKTaB u – – a – ‘sent escrit’
KuTiB – u – i – ‘haver estat escrit’
Sánchez, R. (2005). L’àrab: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’àrab (2a ed.). Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Larab.-Estudi-comparatiu-entre-la-gramatica-del-catala-i-la-de-larab
O’Grady, W., de Guzman, V. i Aronoff, M. (1997). Morphology: The analysis of word structure. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 117–162). Bedford/St Martin’s.

Irregularitats en la flexió

Formes defectives

Substantius que només s’utilitzen en plural: «pluralia tantum».

(català)
les escombraries, les estovalles
 
 
(castellà)
las afueras, las nupcias

Substantius que només s’utilitzen en singular: «singularia tantum».

(català)
set, salut
 
 
(castellà)
cenit, tez

Formes invariables

Adjectius invariables pel que fa al gènere.

(català)
liberal, feliç
 
 
(castellà)
elegante, fácil

Noms invariables pel que fa al nombre.

(català)
dilluns, obrellaunes
 
 
(castellà)
lunes, análisis

Flexió nominal

Gènere

Gènere natural: designa la categoria sexual.

Gènere gramatical: assignat en funció de la concordança.

El morfema de gènere pot no aportar informació semàntica sobre el gènere natural.

Informació aportada pel morfema de gènere: sexe (nen – nena), mida (plat – plata, cesto – cesta, barco – barca), arbre i fruita (manzano – manzana, naranjo – naranja).

«Every noun has a gender, and there is no sense or system in the distribution; so the gender of each must be learned separately and by heart. There is no other way. To do this one has to have a memory like a memorandum-book. In German, a young lady has no sex, while a turnip has. Think what overwrought reverence that shows for the turnip, and what callous disrespect for the girl» (p. 607).
 
Twain, M. (1880). The awful German language. A tramp abroad (p. 600–619). American Publishing Company; Chatto & Windus. https://archive.org/details/trampabroad00twai
das Mädchen: neutre
la noia: femení
 
die Rübe: femení
el nap: masculí
 
die Sonne: femení
el sol: masculí
 
der Mond: masculí
la lluna: femení

Contrastos en el gènere: masculí, femení, neutre.

En una mostra de 257 llengües estudiada a Corbett (2013), 112 no tenen marca de gènere. En les llengües en què es fa la distinció de gènere, el més habitual és trobar dos gèneres (50 llengües) o tres gèneres (26 llengües).

Corbett, G. G. (2013). Number of genders. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/30

Gènere no marcat

«En la morfologia el terme marcat fa referència a l’oposició entre morfemes flexius: és no marcat el morfema que apareix més vegades representat pel morf Ø. Dins les categories nominals, el femení és el gènere marcat davant del masculí (nen+Ø / nen+a) i el plural és el nombre marcat respecte del singular (nen+Ø / nen+s)» (p. 223–224).
 
Tuson, J. (Dir.). (2000). Diccionari de lingüística. Biblograf.
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)
Soprana.jpg

Categories morfològiques: gènere

Nombre

El morfema de nombre ve assignat en funció de la concordança.

Noms coŀlectius: indiquen un conjunt d’entitats però no presenten morfema de plural.

(català)
fageda, alumnat
 
 
(castellà)
arboleda, profesorado

Contrastos en el nombre: singular (1), dual (2), plural (3 o més).

Cas

La flexió de cas indica la funció sintàctica de la paraula.

(llatí)
puer ‘nen’
cas funció
nominatiu subjecte puer puer amicus est ‘el nen és un amic’
acusatiu objecte directe puer-um puella puerum videt ‘la nena veu el nen’
genitiu possessiu puer–i amicus pueri clamat ‘l’amic del nen crida’
datiu objecte indirecte puer–o puero pecuniam dat ‘dóna diners al nen’

En una mostra de 261 llengües estudiada a Iggesen (2013), 100 llengües no presenten marques de cas, 37 llengües tenen entre 6 i 7 casos, 24 llengües en tenen 10 o més i es troben 23 llengües amb 8-9 casos i 23 llengües amb 2 casos.

Iggesen, O. A. (2013). Number of cases. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/49

Flexió verbal

Els morfemes de temps presenten informació cronològica.

(dyirbal)
Futur No futur
bani-ɲ bani-ɲu
‘vindrà’ ‘va venir, està venint’
O’Grady, W., de Guzman, V. i Aronoff, M. (1997). Morphology: The analysis of word structure. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 117–162). Bedford/St Martin’s.
(bemba)
Passat Futur
Passat remot (abans d’ahir)
ba-àlí-bomb-ele
‘van treballar’
Futur remot (després de demà)
ba--bomba
‘treballaran’
Passat allunyat (ahir)
ba-àlíí-bomba
‘van treballar’
Futur allunyat (demà)
ba--bomba
‘treballaran’
Passat recent (avui)
ba-àcí-bomba
‘van treballar’
Futur recent (avui)
ba-léé-bomba
‘treballaran’
Passat immediat (acaba de passar)
ba-á-bomba
‘van treballar’
Futur immediat (molt aviat)
ba-áláá-bomba
‘treballaran’
O’Grady, W., de Guzman, V. i Aronoff, M. (1997). Morphology: The analysis of word structure. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 117–162). Bedford/St Martin’s.

Els morfemes d’aspecte responen a la internalització de la situació per part del parlant.

Els morfemes de mode descriuen els esdeveniments com a necessaris, possibles, permissibles, desitjables, etc.

tornar al principi

La derivació

Processos morfològics: derivació

Procés morfològic en el qual l’arrel (radical, base) és modificada per un afix.

Es diferencia de la flexió pel fet que en la derivació es crea un mot nou.

La derivació permet formar famílies de mots.

Prefixació

Els prefixos poden presentar aŀlomorfs.

(català)
/il/: /l/ inicial a l’arrel (iŀlegible)
/i/: /r/ inicial a l’arrell (irreal)
/in/: resta de casos
Institut d’Estudis Catalans. (2020). Gramàtica essencial de la llengua catalana (2a ed.). https://doi.org/10.2436/10.2500.04.1

Un prefix no necessàriament pot associar-se a un únic significat i el mateix significat es pot expressar amb diferents prefixos.

(català)
re–: iteratiu (repicar, retocar) o intensificador (recompensar, ressonar)
Intensificador: re– (recompensar, ressonar), super– (superabundant, superdotat), hiper– (hiperactiu, hipersensible), arxi– (arximilionari, arxisatisfet)
Institut d’Estudis Catalans. (2020). Gramàtica essencial de la llengua catalana (2a ed.). https://doi.org/10.2436/10.2500.04.1

Sufixació

Diferències en el grau de productivitat a l’hora de formar famílies de mots.

(català)
–able / –ívol
 
Entrades acabades en –able: 946
Entrades acabades en –ívol: 68
Institut d’Estudis Catalans. (2007). DIEC2. Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). https://dlc.iec.cat

Un sufix no necessàriament pot associar-se a un únic significat.

(castellà)
–ero (arbre, fabricant, venedor, guia, el que treballa en, contenidor, lloc per a) / –ería (establiment), –azo (cop donat amb), –oide (tendència cap a un determinat estat o situació sense arribar-hi plenament)
Bosque, I. (1983). La morfología. A F. Abad i A. García Berrio (Coord.), Introducción a la lingüística (p. 115–153). Alhambra.

Els sufixos poden aplicar-se a arrels de diferent categoria gramatical, però no tots els sufixos es poden aplicar a totes les categories.

(castellà)
–ble, –ivo apareixen només amb adjectius / –ción, –dura apareixes només amb substantius
Bosque, I. (1983). La morfología. A F. Abad i A. García Berrio (Coord.), Introducción a la lingüística (p. 115–153). Alhambra.

Els sufixos apareixen amb un ordre determinat dins el mot.

(castellà)
–ez apareix sempre al final de la paraula /–al– pot aparèixer tant al final (nacional) com en interior de paraula (nacionalizar)
Bosque, I. (1983). La morfología. A F. Abad i A. García Berrio (Coord.), Introducción a la lingüística (p. 115–153). Alhambra.

En els sufixos pot donar-se al·lomòrfia.

(castellà)
–al tendeix a aparèixer quan hi ha /r/ o /ɾ/ al radical: berenjenal, arenal, trigal / –ar tendeix a aparèixer quan hi ha /l/ al radical: melonar, palomar
Bosque, I. (1983). La morfología. A F. Abad i A. García Berrio (Coord.), Introducción a la lingüística (p. 115–153). Alhambra.

Infixació

Certs morfemes es poden analitzar com infixos.

(català)
llibr+et+er
Es pot explicar també com un procés de derivació per sufixació en el qual el significat no és totalment predictible a partir de l’arrel inicial: llibre > llibret > llibreter
Mascaró, J. (1985). Morfologia. Enciclopèdia Catalana.
(castellà)
cafe+t+ería
Es pot analitzar també com un cas de dues formes del mateix radical (cafe– i cafet–) com passa amb minist– (minist+erio) i ministr– (ministr+o)
Bosque, I. (1983). La morfología. A F. Abad i A. García Berrio (Coord.), Introducción a la lingüística (p. 115–153). Alhambra.

En certes llengües la infixació és procés per formar derivats.

(bontoc)
Noms
Adjectius
  Verbs  
fikas ‘fort’ fumikas ‘ésser fort’
kilad ‘vermell’ kumilad ‘ésser vermell’
fusul ‘enemic’ fumusul ‘ésser un enemic’
 
L’infix –um– s’insereix després de la primera consonant del nom o l’adjectiu per a formar verbs
Fromkin, V., Rodman, R. i Hyams, N. (2003). An introduction to language (7a ed.). Thomson Heinle.

Reduplicació

Repetició d’un morfema o part d’un morfema.

(turc)
tʃabuk ‘ràpidament’ tʃabuk tʃabuk ‘molt ràpidament’
javaʃ ‘lentament’ javaʃ javaʃ ‘molt lentament’
iji ‘bé’ iji iji ‘molt bé’
O’Grady, W., de Guzman, V. i Aronoff, M. (1997). Morphology: The analysis of word structure. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 117–162). Bedford/St Martin’s.
(tagal)
takbuh ‘córrer’ tatakbuh ‘correrà’
lakad ‘caminar’ lalakad ‘caminarà’
piliʔ ‘triar’ pipiliʔ ‘triarà’
O’Grady, W., de Guzman, V. i Aronoff, M. (1997). Morphology: The analysis of word structure. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 117–162). Bedford/St Martin’s.

Flexió i derivació

Flexió Derivació
Morfemes amb significat gramatical Morfemes amb significat lèxic
Formació de paradigmes Formació de famílies de paraules
Manté la categoria lèxica de la base Pot canviar la categoria lèxica de la base
No hi ha diferències en el grau de productivitat Diferències en el grau de productivitat
Determinada per la sintaxi No determinada per la sintaxi
No admet la paràfrasi Admet la paràfrasi
Procés (relativament) regular Procés (relativament) irregular
tornar al principi

La composició

Processos morfològics: composició

Formació d’un mot nou.

Els components del nou mot són també mots o radicals de mots.

Nucli dels compostos:

«radical que comparteix amb el mot les principals característiques morfològiques, les sintàctiques i, a vegades, fins i tot les característiques semàntiques» (p. 136).
 
Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)
(català)
[[gira]V-[sol]N]N
el compost és un nom que té com a nucli sol
 
[[cap]N[ficar]V]V
el compost és un verb que té com a nucli ficar
 
[[panxa]N[plè]Adj]Adj
el compost és un adjectiu que té com a nucli ple
Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

Classificació dels compostos

Benveniste, É. (1967). Fondements syntaxiques de la composition nominale. Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, 62(1), 25–31.
 
Benveniste, É. (1974). Fondements syntaxiques de la composition nominale. Problèmes de linguistique générale, 2 (p. 145–162). Gallimard. (Obra original publicada el 1967)
 
Benveniste, É. (1977). Fundamentos sintácticos de la composición nominal (J. Almela, Trad.). Problemas de lingüística general, II (p. 145–162). Siglo XXI. (Obra original publicada el 1974)
 
 
Émile Benveniste
Émile Benveniste (1902–1976)
(Font de la imatge: Pinault, G.-J. (2018). Émile Benveniste. A H. Bost i A. Brahim (Ed.), Dictionnaire prosopographique de l’EPHE. École Pratique des Hautes Études. https://prosopo.ephe.psl.eu/emile-benveniste)

Compostos que estableixen una relació entre dos termes

Parelles (dvandva o suma)

Dos sustantius equipotents units per una relació de coordinació, sense que es pugui establir quin dels dos elemens és el nucli.

(sànscrit)
dyā́vāpṛthivī́ ‘cel-terra’, pitárāmātárā ‘pare-mare’
(català)
agredolç, fisicoquímic, sinojaponès, francocanadenc
Bernal, E. (2012). Catalan compounds. Probus, 24(1), 5–27. https://doi.org/10.1515/probus-2012-0002

Dos substantius que designen un únic objecte natural

Poden tenir la forma ‘un x que sembla un y’ o ‘un x que es fa servir com un y’, però el conjunt és sempre un ‘x’.

(francès)
oiseau-mouche ‘ocell mosca’, poisson-chat ‘silur’, papier-monnaie ‘paper moneda’
(català)
gos llop, aiguaneu, vagó restaurant, vagó llit

Compostos de dependència

Dos substantius que es troben en relació de determinació, normalment ‘determinat + determinant (genitiu)’ o en la relació ‘x és de y’.

(anglès)
arrowhead ‘punta de fletxa’
(grec clàssic)
οικοδεσποτης oiko-despotes ‘amo de la casa’
(sànscrit)
daṃpáti ‘amo de la casa’, viśpáti ‘cap de clan’, jā́spati ‘cap de família’

Nom determinant + verb determinat

És la forma clàssica del compost.

(anglès)
shoemaker ‘sabater’
(francès)
porte-monnaie ‘portamonedes, moneder’
(català)
eixugamà, parabrisa, tiralínies, rentaplats

Compostos que estableixen una relació superior a la dels dos termes

Possessius (bahuvrīhi)

Compostos descrits com a bahuvrīhi (paraula sànscrita que representa el tipus de compost) possessius, exocèntrics o biplanars.

Estructures sintàctiques complexes: ‘… és … i és de …’.

(anglès)
Formes lliures: blue ‘blau’, eye ‘ull’
Forma del compost: blue-eyed (a blue-eyed blonde)
‘els ulls són blaus i són de la persona de qui es diu que té els ulls blaus’
 
 
«blue-eyed boy: A boy or man who is liked very much and is treated well by someone, especially someone in authority»
Cambridge Dictionary. (s. d.). blue-eyed boy. A Cambridge dictionary English. Consultat el 4 de desembre de 2020, a https://dictionary.cambridge.org/dictionary/english/blue-eyed-boy
 
 
«blue-eyed girl: Someone’s blue-eyed girl is a young woman who they like better than anyone else and who therefore receives better treatment than other people»
Collins. (s. d.). blue-eyed girl. A COBUILD Advanced English Dictionary. Consultat el 4 de desembre de 2020, a https://www.collinsdictionary.com/dictionary/english/blue-eyed-girl
 
 
«Blue-eyed soul (also known as white soul) is a slang music industry term for rhythm and blues and soul music performed by white artists.»
Blue-eyed soul. (2020, 3 de desembre). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Blue-eyed_soul
(català)
capgros, pit-roig, pellroja
«Segons É. Benveniste (1967), en aquests mots —compostos del tipus bahuvrīhi— hi ha una predicació semàntica d’atribució: un X té el pit roig, la pell roja o el cap gros. No designem doncs un pit roig o una pell roja, sinó algú o alguna cosa que té aquestes característiques» (p. 144).
 
Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)

Derivació i composició

Prefixos adverbials.

(català)
fora, avant, no, menys, prop, quasi, ben, mal

Prefixos preposicionals.

(català)
contra, sobre, sota, entre

Existeixen a la llengua com elements independents.

Mantenen l’accent.

Derivació Composició
  Manteniment de l’accent
Processos fonològics
Nucli a la dreta
El nucli dona la categoria
 
  Unitat de significat
Llista tancada de morfemes derivatius Llista oberta de compostos

Compostos i sintagmes lliures

Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
 
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)

Compostos sinàptics o compostos sintagmàtics.

Mots compostos en els quals s’estableix una relació de naturalesa més sintàctica que morfològica entre els seus components.

(català)
pa de pessic, carn d’olla, director espiritual
 
 
(castellà)
máquina de coser, conferencia de prensa, silla de ruedas
guardia civil / guardiacivil (plural: guardias civiles / guardiaciviles)

Criteris morfològics

Compostos: impossibilitat de pausa o d’inserció d’un element.

Sintagmes lliures: pausa potencial o possible inserció d’un element.

(català)
eixugamà *eixuga-bé-mà
rentaplats *renta-els-plats
figa-flor *figa-i-també-flor
portantveu *portant-sempre-veu
pres polític *pres molt polític
crític literari *crític de Madrid literari
col-i-flor col-i-flors
vaivé vaivens
mal-de-cap mal-de-caps
agulla de cap agulles de cap
vaga de fam vagues de fam
paret d’obra parets d’obra
Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

Criteris semàntics

Compostos: unitat de significat.

(català)
molí de vent, molí de fusta, molí fariner
clau anglesa, clau rovellada
Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

Criteris sintàctics

Compostos: Impossibilitat de coordinar el modificador amb un altre modificador; impossibilitat de modificadors que afectin només un dels elements del compost; impossibilitat de substituir un dels termes del compost per un pronom que es refereixi únicament a un d’ells.

Sintagmes lliures: possibilitat de coordinació; possibilitat de modificadors que afectin només un dels elements del sintagma; possibilitat de substituir un dels termes per un pronom que es refereixi únicament a un dels termes.

(català)
*esperit de vi i de noranta graus
*carn de gallina d’olla
*màquina elèctrica d’escriure
*necessito un obrellaunes perquè en tinc dues
*en Pere és llenguallarg i en Joan ho és de cama
Cabré, M. T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
tornar al principi

Morfologia


Els processos morfològics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el