Els universals lingüístics


Universals lingüístics

Universals lingüístics


Els universals lingüístics

Principis bàsics que governen l’estructura de les llengües regulant què és possible i què no ho és en l’estructura d’una llengua.

Els universals lingüístics ofereixen un marc general de descripció de les llengües.

Els universals lingüístics donen indicacions sobre les bases biològiques i cognitives del llenguatge i sobre les bases de l’organització social.

❯ La unitat del llenguatge

Universals semàntics

Els termes bàsics de color

Totes les llengües tenen termes per als colors, però els colors es poden categoritzar de manera diferent en funció de la llengua.

En berinomo no hi ha termes diferents per a ‘blau’ i ‘verd’ com en anglès.
En berinomo es diferencia entre ‘nol’ i ‘wor,’ una diferència que no es fa en anglès.
Termes per als colors en anglès i en berinomo

Termes per als colors en anglès i en berinomo.
Es representen vuit termes per als colors en anglès i cinc per al berinomo. Els punts en els termes en anglès representen la posició dels colors focals. Els números en les dades del berinomo representen el nombre de subjectes que van indicar que el color era el millor exemple de la categoria.

Davidoff, J., Davies, I. i Roberson, D. (1999). Colour categories in a Stone-Age tribe. Nature, 398, 203–204. https://doi.org/10.1038/18335

«Berinmo does not mark the distinction between blue and green, but it has a colour boundary (between ‘nol’ and‘ wor’) in a position that does not exist in English. … These results indicate that categorical perception occurs, but only for speakers of the language that marks the categorical distinction, which is consistent with the linguistic relativity hypothesis. … Our results from these experiments are consistent with there being a considerable degree of linguistic influence on colour categorization» (pp. 203–204).
 
Davidoff, J., Davies, I. i Roberson, D. (1999). Colour categories in a Stone-Age tribe. Nature, 398, 203–204. https://doi.org/10.1038/18335
(Font de la imatge: Department of Psychology. (s. d.). Professor Jules Davidoff. Goldsmiths, University of London. https://www.gold.ac.uk/psychology/staff/davidoff/)
(Font de la imatge: Department of Psychology. (s. d.). Professor Ian Davies. University of Surrey. https://web.archive.org/web/20121204053916/http://www.surrey.ac.uk/psychology/people/Legacy/professor_ian_davies/)
(Font de la imatge: Roberson, D. (s. d.). Debi Roberson [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://scholar.google.com/citations?user=yENTDmwAAAAJ)

Existeix una jerarquia en els termes per a denominar els colors emprats en les llengües.

Berlin, B. i Kay, P. (1969). Basic color terms: Their universality and evolution. University of California Press.
 
 
(Font de la imatge: Department of Anthropology. (s. d.). Brent Berlin. University of Georgia. https://anthropology.uga.edu/directory/people/brent-berlin)
(Font de la imatge: Kay, P. (2019, 30 de maig). Paul Kay’s Home Page. https://www1.icsi.berkeley.edu/~kay/)

Estudi dels termes bàsics per als colors en 98 llengües.

La jerarquia de Berlin i Kay

La jerarquia de Berlin i Kay (1969.)

Dowman, M. (2005–2006). Basic colour terms [Lecture notes on language and cognition]. Division of Psychology, University of Abertay.

Les llengües amb dos termes focalitzen la distinció en blanc (clar) – negre (fosc).

Les llengües amb tres termes fan la distinció entre blanc – negre – vermell.

Les llengües amb quatre termes distingeixen entre blanc – negre – vermell – groc/verd/blau.

Les llengües amb cinc termes distingeixen entre blanc – negre – vermell – groc – verd/blau.

Universals fonològics

Els sistemes vocàlics

Crothers, J. H. (1978). Typology and universals of vowel systems. A J. H. Greenberg, C. A. Ferguson i E. A. Moravcsik (Ed.), Universals of human language: Vol. 2. Phonology (p. 93–152). Stanford University Press.
Universals en els sistemes vocàlics

Totes les llengües inclouen en el seu sistema vocàlic una vocal anterior tancada /i/, una vocal oberta /a/ i una vocal posterior tancada labialitzada /u/.

Les llengües amb quatre o més vocals tenen l’inventari bàsic /i a u/ més una vocal tancada central /ɨ/ o una vocal anterior mitjana oberta no labialitzada /ɛ/.

Les llengües amb més de cinc vocals tenen una vocal anterior mitjana oberta no labialitzada /ɛ/ i, generalment, també tenen una vocal posterior mitjana oberta labialitzada /ɔ/.

Nombre
de vocals
Nombre
d’inventaris
Percentatge
d’inventaris
i 2 779 92 %
u 2 646 88 %
a 2 600 86 %
e 1 841 61 %
o 1 826 60 %
ɛ 1 129 37 %
ɔ 1 070 35 %
961 32 %
893 30 %
888 29 %

Les 10 vocals més freqüents en els inventaris recollits a PHOIBLE 2.0.

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History. Consultat a https://phoible.org

tornar al principi

Tipus d’universals

En les llengües s’han trobat universals de diferents tipus, que es poden classificar en quatre categories:

«Universals can be looked at via degree of firmness, on the one hand, and degree of independence on the other. On the firmness dimension, a distinction can be drawn between absolute universals, those true of all languages, which are disappointingly few (pp. 176–7), and statistical universals, those applicable to most languages. Statistical universals are features which are overwhelmingly likely to be found in a language, but may occasionally be absent. The ‘unmarked’ situation, the normal basic one, can then be contrasted with the ‘marked’ situation, the unusual, exceptional one. … Universals can be subdivided into unrestricted universals, which encapsulate independent facts, such as ‘All languages have vowels’, and implicational universals, which have and if-then connection: ‘If a language has X, then it will also have Y’, as ‘If a language has voiceless nasals, then it will also have voiced nasals’: voiced nasals can exist without voiceless ones, but no vice versa» (p. 183–185).
 
Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge University Press.
(Font de la imatge: Jean Aitchison. (s. d.). University of Oxford. https://users.ox.ac.uk/~aitchiso/)
«Los «universales estadísticos» o «relativos» son aquellos que expresan tendencias generales de las lenguas (esto es, leyes que admiten ciertas excepciones) en términos porcentuales. Los «universales implicativos» son aquellos que expresan la relación de implicación existente entre dos propiedades de una lengua: «si una lengua posee X, entonces también posee Y». … Desde el trabajo de Greenberg, se puede hablar de grandes tipos de universales, organizados en dos series binarias: universal absoluto frente a universal estadístico o relativo, por una parte, y, por otra, universal implicativo frente a universal incondicional » (p. 34–35).
 
Mairal, R. i Gil, J. (2003). Los universales lingüísticos: pasado y presente. A R. Mairal i J. Gil (Ed.), En torno a los universales lingüísticos (p. 9–88). Cambridge University Press; Akal.
(Font de la imatge: Mairal, R. (s. d.). Profile [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Ricardo-Mairal)
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
  Incondicional Implicatiu
Absolut Totes les llengües tenen la propietat X

Totes les llengües tenen vocals
Per a totes les llengües, si una llengua té X, llavors també té Y

Si una llengua té el fonema /m/, també té el fonema /n/
Relatiu o estadístic Gairebé totes les llengües tenen la propietat X

Gairebé totes les llengües tenen consonants nasals
Si una llengua té X, llavors probablement tindrà Y

Si una llengua té un ordre SOV, probablement tindrà posposicions

Classificació dels universals en quatre tipus.

Mairal, R. i Gil, J. (2003). Los universales lingüísticos: pasado y presente. A R. Mairal i J. Gil (Ed.), En torno a los universales lingüísticos (p. 9–88). Cambridge University Press; Akal.

tornar al principi

L’explicació dels universals

Finegan, E. (2015). Language universals and language typology. Language: Its structure and use (7a ed., p. 232–265). Cengage Learning.
 
 
(Font de la imatge: University of Southern California. (s. d.). Edward Finegan. USC Dornsife. https://dornsife.usc.edu/cf/faculty-and-staff/faculty.cfm?pid=1003246)

La hipòtesi de la llengua original única

Hipòtesi de la monogènesi: alguns trets d’una primera llengua original s’haurien mantingut en les llengües actuals.

Manca de proves per a demostrar la hipòtesi: la correlació entre la classificació genètica (diacrònica) i la classificació sincrònica (tipològica) hauria de ser més freqüent.

Les dades arqueològiques fan pensar que la capacitat de parlar es devia desenvolupar simultàniament en diverses zones en grups de parlants sense contactes entre ells.

«Una … forma de explicar los universales lingüísticos es el origen único, es decir, la idea de que todas las lenguas que existen hoy en día tienen un origen común … Sin embargo, se han aducido razones de peso para descartar esta hipótesis. En primer lugar, los universales lingüísticos también aparecen en las lenguas criollas … que no se desarrollan con el mecanismo de transmisión tradicional. En segundo lugar, si los universales fueran propiedades que se transmitiesen de generación en generación, se esperaría encontrar una mayor correlación entre las familias genéticas de lenguas y las tipológicas. Sin embargo, es posible encontrar en una misma familia genética lenguas muy alejadas tipológicamente y, al contrario, lenguas sin relación genética que son muy semejantes tipológicamente. En cualquier caso, la explicación filogenética de los universales del lenguaje resulta difícil de probar, por lo que queda principalmente en el dominio de la especulación» (p. 385–386).
 
Casado, C. i Gutiérrez Rodríguez, E. (2009). Las lenguas del mundo. A M. V. Escandell (Coord.), El lenguaje humano. (p. 369–99). Editorial Universitaria Ramón Areces.
(Font de la imatge: Universidad Nacional de Educación a Distancia. (s. d.). María Celia Rosa Casado Fresnillo. http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,693552&_dad=portal&_schema=PORTAL)
(Font de la imatge: Departamento de Lengua Española y Teoría de la Literatura. (s. d.). CV Gutiérrez Rodríguez, Edita. Universidad Complutense de Madrid. https://www.ucm.es/lengespyteoliter/cv-gutierrez-rodriguez,-edita)

Bomhard, A. R. (2019). Do all languages come from the same source? A C. Myrick i W. Wolfram (Ed.), The five-minute linguist: Bite-sized essays on language and languages (3a ed., p. 115–119). Equinox.

La percepció

L’existència d’universals lingüístics suposa l’existència de mecanismes similars de percepció i de categorització de la realitat.

Aquests mecanismes perceptius comuns es complementen amb les necessitats culturals de cada grup de parlants.

«The number of color terms varies drastically across languages. Yet despite these differences, certain terms (e.g., red) are prevalent, which has been attributed to perceptual salience. This work provides evidence for an alternative hypothesis: The use of color terms depends on communicative needs. Across languages, from the hunter-gatherer Tsimane’ people of the Amazon to students in Boston, warm colors are communicated more efficiently than cool colors. This cross-linguistic pattern reflects the color statistics of the world: Objects (what we talk about) are typically warm-colored, and backgrounds are cool-colored. Communicative needs also explain why the number of color terms varies across languages: Cultures vary in how useful color is. Industrialization, which creates objects distinguishable solely based on color, increases color usefulness» (p. 1).
 
Gibson, E., Futrell, R., Jara-Ettinger, J., Mahowald, K., Bergen, L., Ratnasingam, S. i Conway, B. R. (2017). Color naming across languages reflects color use. Proceedings of the National Academy of Sciences, 114(40), 10785–10790. https://doi.org/10.1073/pnas.1619666114

Les tres vocals més freqüents a les llengües del món, /i a u/, constitueixen els extrems dels sistemes vocàlics i presenten un contrast màxim en termes articulatoris, acústics i perceptius.

Triangle vocàlic

L’adquisició i el processament

La regularitat de les estructures lingüístiques implica una major facilitat d’adquisició.

En les llengües s’afavoriria allò que és fàcil de processar.

«Las oclusivas labiales sonoras son más fáciles de producir que las oclusivas velares sonoras porque hay más espacio entre la laringe y los labios para la corriente de aire durante la oclusión oral. … Las palabras más frecuentes tienden a ser más cortas que las palabras menos habituales. … Los objetos tienden a ser inanimados e indefinidos, por lo que las lenguas tienden a restringir la marca de caso a los casos menos frecuentes, los objetos humanos y definidos» (p. 385).
 
Casado, C. i Gutiérrez Rodríguez, E. (2009). Las lenguas del mundo. A M. V. Escandell (Coord.), El lenguaje humano. (p. 369–99). Editorial Universitaria Ramón Areces.
(Font de la imatge: Universidad Nacional de Educación a Distancia. (s. d.). María Celia Rosa Casado Fresnillo. http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,693552&_dad=portal&_schema=PORTAL)
(Font de la imatge: Departamento de Lengua Española y Teoría de la Literatura. (s. d.). CV Gutiérrez Rodríguez, Edita. Universidad Complutense de Madrid. https://www.ucm.es/lengespyteoliter/cv-gutierrez-rodriguez,-edita)

Factors socials

Certs universals reflecteixen que el llenguatge és una eina d’interacció social.

Alguns universals poden explicar-se en funció de l’ús de la llengua.

Totes les llengües tenen pronoms de primera i de segona persona, necessaris per a les interaccions més freqüents i més bàsiques entre els parlants.

tornar al principi

Universals lingüístics

Universals lingüístics


Els universals lingüístics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el