La diversitat i la universalitat del llenguatge


La lingüística i l’estudi del llenguatge

Llengües amenaçades


La unitat i la diversitat del llenguatge

El llenguatge és un fenomen caracteritzat per dues propietats:

«There is no more striking fact about language than its universality. … Scarcely less impressive than the universality of speech is its almost incredibly diversity» (p. 22–23).
 
Sapir, E. (1921). Language: An introduction to the study of speech. Harcourt, Brace and Company. https://archive.org/details/languageanintrod00sapi
 
«No hi ha cap fet general més sorprenent del llenguatge que la seva universalitat. … Poc menys impressionant que la universalitat de la parla és la seva gairebé increïble diversitat» (p. 25–26).
 
Sapir, E. (1985). El llenguatge: introducció a l’estudi de la parla (H. Curell, Trad.). Empúries. (Obra original publicada el 1921)
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939)
(Font de la imatge: Autor desconegut – https://www.nutquote.com/quote/Edward_Sapir/7, Domini públic, Enllaç)

La lingüística pot centrar-se en els aspectes universals, estudiant el llenguatge com a manifestació d’una capacitat pròpia dels éssers humans, o pot orientar-se a cap a la diversitat, estudiant les diferents llengües del món com a manifestacions concretes de la capacitat general per al llenguatge.

L’objecte d’estudi de la lingüística: el llenguatge i les llengües

El terme ‘llenguatge’ fa referència a un facultat humana, mentre que la ‘llengua’ és el sistema de comunicació propi d’una comunitat; per això s’utilitza «llengua catalana» o «llengua espanyola» i no «*llenguatge català» o «*llenguatge espanyol», per exemple.

tornar al principi

La diversitat del llenguatge

La diversitat del llenguatge es pot manifestar de dues maneres: en la diversitat de llengües del món i en la diversitat o variació que es troba en una mateixa llengua.

Diversitat de llengües en el món: variació interlingüística.

❯ Les famílies lingüístiques

❯ Els criteris de classificació de les llengües

Diversitat en la mateixa llengua: variació intralingüística.

❯ La variació intralingüística

tornar al principi

La unitat i la universalitat del llenguatge

Tots els pobles posseeixen un llenguatge completament desenvolupat.

Totes les llengües tenen elements comuns:

«we know of no people that is not possessed of a fully developed language. The lowliest South African Bushman speaks in the forms of a rich symbolic system that is in essence perfectly comparable to the speech of the cultivated Frenchman. … The fundamental groundwork of language—the development of a clear-cut phonetic system, the specific association of speech elements with concepts and the delicate provision for the formal expression of all manner of relations—all this meets us rigidly perfected and systematized in every language known to us» (p. 22).
 
Sapir, E. (1921). Language: An introduction to the study of speech. Harcourt, Brace and Company. https://archive.org/details/languageanintrod00sapi
 
«no coneixem cap poble que no tingui un llenguatge totalment desenvolupat. El boiximà més humil de Sud-àfrica parla amb un ric sistema simbòlic que és, en essència, perfectament comparable a la parla d’un francès culte. … La base fonamental del llenguatge —el desenvolupament d’un sistema fonètic ben delimitat, l’associació específica d’elements de la parla amb conceptes, i la difícil provisió d’expressió formal per a tota classe de relacions—, això ho trobem rígidament perfeccionat i sistematitzat en totes les llengües que coneixem» (p. 25).
 
Sapir, E. (1985). El llenguatge: introducció a l’estudi de la parla (H. Curell, Trad.). Empúries. (Obra original publicada el 1921)
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939)
(Font de la imatge: Autor desconegut – https://www.nutquote.com/quote/Edward_Sapir/7, Domini públic, Enllaç)

Totes les llengües presenten:

«En primer lugar, toda lengua tiene un inventario limitado de sonidos vocálicos y consonánticos y una reglas de combinación de los mismos para obtener unidades mayores denominadas sílabas. … En segundo lugar, todas las lenguas del mundo tienen un elenco de elementos mínimos con significado, denominados palabras, que se forman con una o más sílabas. … En tercer lugar, todas las lenguas tienen mecanismos para obtener palabras nuevas a partir de otras ya existentes … En cuarto lugar, todas las lenguas tienen una serie de reglas de combinación sintáctica a través de las cuales se unen las palabras para obtener sintagmas y oraciones. En todas las lenguas, el significado de las oraciones, es decir, la situación que describen, se deriva de las palabras o frases hechas que las componen. Esto hace que cualquier tipo de situación pueda ser descrita mediante una oración correspondiente» (p. 42–44).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
«1. Wherever man exists, language exists.
2. There are no primitive languages –all languages are equally complex and equally capable of expressing any idea in the universe. The vocabulary of any language can be expanded to include new words for new concepts.
3. All languages change through time.
4. All normal human languages utilize sounds to express meaning, and the relationships between sounds and meanings are for the most part arbitrary.
5. All normal human languages utilize a finite set of discrete sounds which are combined to form «meaningful» elements (morphemes), which themselves are combined to form «whole thoughts» (sentences).
6. All grammars contain phonological and syntactic rules of a similar kind.
7. Similar grammatical categories (for example, noun, verb) are found in all languages.
8. There are universal semantic concepts found in every language in the world. Every language has a way to referring to past time, the ability to negate, the ability to form questions, and so on.
9. Speakers of all human languages are capable of producing and comprehending an infinite set of sentences.
10. Any normal child, born anywhere in the world, of any racial, geographical, social or economic heritage, is capable of learning any language to which he or she is exposed. The differences we found among languages cannot be due to biological reasons» (p. 331).
 
Fromkin, V., i Rodman, R. (1978). An introduction to language (2a ed.). Holt, Rinehart and Winston.
Victoria Fromkin
Victoria Fromkin (1923–2000)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (1997, 11 d’octubre). Prof. Victoria Fromkin. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/fromkin/fromkin.htm)
Robert Rodman
Robert Rodman (1940–2017)
(Font de la imatge: NC State University, Department of Computer Science. (2017, 31 de gener). Remembering Dr. Robert Rodman (1940-2017). CSC News. https://www.csc.ncsu.edu/news/1976)

❯ Els universals lingüístics

tornar al principi

Llengua única i espècie única

Les llengües es poden definir com a:

«manifestacions diverses d’un prototipus lingüístic universal, comú a l’espècie humana» (p. 177).
 
Argenter, J. A. (1984). La lingüística i la construcció de la teoria del llenguatge. De poètica i lingüística (p. 175–186). EUMO; Edipoies. (Obra original publicada el 1983)
(Font de la imatge: Argenter, J. A. (2005). FEL VIII «On the margins of Nations: Endangered Languages and Linguistic Rights», Barcelona 1-3 Oct. 2004: An insider’s view. Ogmios Newsletter 3.01, 25, 5–7. http://www.ogmios.org/ogmios/Ogmios_025.pdf)

Si les llengües són manifestacions d’una facultat o capacitat que és pròpia dels éssers humans i aquests pertanyen tota a la mateixa espècie, és lògic pensar que totes les llengües també formen part del mateix tipus (o espècie) de sistema de comunicació.

«todas las lenguas del mundo pertenecen a la misma especie de sistema comunicativo … a una única especie humana (Homo Sapiens Sapiens) le corresponde una única especie lingüística, que hemos de denominar lengua humana» (p. 19).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

❯ L’origen i l’evolució del llenguatge

En tant que membres d’un mateix tipus de sistema de comunicació, existeix una igualtat entre les llengües.

«No tenemos conocimiento científico de ninguna característica lingüística que permita determinar si una lengua, dialecto, variedad lingüística o habla es mejor (más útil, más rica, más flexible, más adecuada, más avanzada o evolucionada, etc.) que otra, ya sea parcialmente o totalmente» (p. 16).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

❯ Els prejudicis lingüístics

La discriminació lingüística

De la mateixa manera que no hi ha motius per discriminar entre éssers humans, tampoc no hi ha motius per discriminar entre llengües.

«Entendemos por discriminación lingüística toda aquella actitud hacia las lenguas o variedades lingüísticas que se base en la idea de que éstas se pueden clasificar en tipos y que existen diferencias entre esos tipos, que pueden justificar la concepción de que unas son superiores a otras total o parcialmente» (p. 15).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996)

El 6 de juny de 1996 es va aprovar, en la Conferència Mundial de Drets Lingüístics que va tenir lloc a Barcelona, el text de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. La Declaració fou el resultat d’una iniciativa del Pen Club Internacional i de diverses ONG i fou lliurada a un representant de la UNESCO.

«Títol primer, Principis generals
 
Article 7
1. Totes les llengües són l’expressió d’una identitat coŀlectiva i d’una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions.
2. Cada llengua és una realitat constituïda coŀlectivament i és en el si d’una comunitat que esdevé disponible per a l’ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora.
 
Article 8
1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret d’organitzar i gestionar els propis recursos a fi d’assegurar l’ús de la seva llengua en totes les funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d’assegurar la transmissió i la projecció futures de la llengua.
 
Article 9
Tota comunitat lingüística té el dret de codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades.
 
Article 10
1. Totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret.
2. Aquesta Declaració considera inadmissibles les discriminacions contra les comunitats lingüístiques basades en criteris com ara el seu grau de sobirania política, la seva situació social, econòmica o en qualsevol altre criteri, així com el nivell de codificació, actualització o modernització que han assolit llurs llengües.
3. En aplicació del principi d’igualtat cal disposar les mesures indispensables perquè aquesta igualtat sigui efectiva.
 
Article 11
Tota comunitat lingüística té el dret de gaudir dels mitjans de traducció directa o inversa que garanteixin l’exercici dels drets recollits en aquesta Declaració.
 
Article 12
1. En l’àmbit públic, tothom té dret a desenvolupar totes les activitats en la seva llengua, si és llengua pròpia del territori on resideix.
2. En l’àmbit personal i familiar tothom té dret a usar la seva llengua.
 
Article 13
1. Tothom té el dret d’accedir al coneixement de la llengua pròpia del territori on resideix.
2. Tothom té dret al poliglotisme, i a conèixer i usar la llengua més adient per al seu desenvolupament personal o per a la seva mobilitat social, sense perjudici de les garanties establertes en aquesta Declaració per a l’ús públic de la llengua pròpia del territori.».
 
Comitè de seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. (1998). Declaració universal de drets lingüístics. Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. http://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2016/02/declaraciouniversaldretslinguistics.pdf
 
UNESCO. (1996, 10 d’octubre). World Conference on Linguistic Rights: Barcelona Declaration (UNESCO. Executive Board, 150th, Paris, 1996). https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000104267_eng

Per exemple, tot i que la Declaració Universal de Drets lingüístics reconeix que «Tota persona té dret a rebre l’ensenyament en la llengua pròpia del territori on resideix» (Article 29/1), les dades d’Ethnologue mostren que un 35 % de nens del món comencen la seva educació en una llengua que no els és familiar.

Percentatge d’infants la primera llengua dels quals no és una llengua del sistema educatiu en el seu país segons la versió d’Ethnologue del 2022.

Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). How many children lack access to education in their first language? A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/guides/languages-of-instruction

Llengües amenaçades

Es considera que una llengua està amenaçada quan es donen situacions que poden provocar que deixi de parlar-se i, per tant, s’extingeixi.

Causes habituals de l’extinció d’una llengua:

Woodbury, A. C. (s. d.). What is an endangered language? Linguistic Society of America. https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-what-endangered-language

Es calcula que, aproximadament, un 40 % de les llengües del món estan amenaçades.

«This is a fragile time: Roughly 40% of languages are now endangered, often with less than 1,000 speakers remaining. Meanwhile, just 23 languages account for more than half the world’s population.»
 
Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). How many languages are there in the world? A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/guides/how-many-languages
 
«3,045 languages are endangered today.
As with the total number of languages, this count changes constantly. A language becomes endangered when its users begin to teach and speak a more dominant language to the children in the community. Due to their nature, endangered languages often have few speakers left, and it may be difficult to get information about them. Other times, the last known speaker of a language may die without public records.»
 
Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). How many languages are endangered? A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/guides/how-many-languages-endangered
(Font de la imatge: Eberhard, D. M. (s. d.). Dave Eberhard [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 4 de setembre de 2022, a https://scholar.google.co.th/citations?user=T5oK55cAAAAJ)
(Font de la imatge: SIL International. (s. d.). Gary F. Simons, Ph.D. https://www.sil.org/biography/gary-f-simons)
(Font de la imatge: Fennig, C. D. (s. d.). Charles Fennig [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 4 de setembre de 2022, a https://sil.academia.edu/CharlesFennig)

Percentatge de llengües indígnes amenaçades a cada país segons la versió d’Ethnologue del 2022.

Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). How many languages are endangered? A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/guides/how-many-languages-endangered

❯ El grau de vitalitat de les llengües

Llengües amenaçades

tornar al principi

La lingüística i l’estudi del llenguatge

Llengües amenaçades


La diversitat i la universalitat del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el