Llenguatge i cervell


Llenguatge i cervell: neurolingüística

Llenguatge i cervell


La neurolingüística

Camp interdisciplinari que combina coneixements de la lingüística i de la neuropsicologia cognitiva per a estudiar les relacions entre el cervell i el llenguatge.

Entre les preguntes que es planteja la neurolingüística es troben les següents:

tornar al principi

El cervell i la lateralització del llenguatge

Estructura general del cervell

Còrtex o escorça cerebral: teixit tou que forma plecs o circumvolucions denominades girs (prominències) i solcs o cissures (valls).

El cervell està dividit en dues meitats o hemisferis, unides pel cos callós.

Cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls:

Lòbuls cerebrals

Lòbuls cerebrals.

A.D.A.M., Inc. (2020, 16 de setembre). Lóbulos del cerebro. MedlinePlus. https://medlineplus.gov/spanish/ency/esp_imagepages/9549.htm

Tècniques d’estudi del cervell

El funcionament del cervell en acció es pot estudiar mitjançant diverses tècniques no invasives.

EEG, Electroencefalografia.

Enregistrament de l’activitat elèctrica de grups de neurones en el cervell mitjançant elèctrodes situats al cuir cabellut.

Electroencefalografia

Electroencefalografia.

Siuly, S., Li, Y., i Zhang, Y. (2016). Electroencephalogram (EEG) and its background. A EEG signal analysis and classification: Techniques and applications. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-47653-7_1

ERP (Event-Related Potentials), Potencials evocats relacionats amb esdeveniments.

Els potencials evocats són respostes elèctriques del cervell que reflecteixen les reaccions a estímuls presentats en determinats moments en el temps.

Potencials evocats relacionats amb esdeveniments extrets d’electroencefalogrames

Potencials evocats relacionats amb esdeveniments extrets d’electroencefalogrames.

Beres, A. M. (2017). Time is of the essence: A review of Electroencephalography (EEG) and Event-Related Brain Potentials (ERPs) in language research. Applied Psychophysiology and Biofeedback, 42, 247–255. https://doi.org/10.1007/s10484-017-9371-3

MEG, Magnetoencefalografia.

Enregistrament dels camps magnètics creats per l’activitat elèctrica que es produeix en el cervell en un moment donat i en una determinada zona.

Magnetoencefalografia

Magnetoencefalografia.

Magnetoencephalography technology. (s. d.). Le Bonheur Children’s Hospital. https://www.lebonheur.org/our-services/neuroscience-institute/advanced-diagnostics-and- testing/meg-technology/

PET (Positron Emission Tomography), Tomografia per emissió de positrons.

Imatges amb informació sobre l’activitat metabòlica del cervell obtingudes a partir de la injecció d’una substància (traçador) que produeix positrons radioactius detectables amb un escàner.

Tomografia per emissió de positrons

Tomografia per emissió de positrons.

Darling, D. (s. d.). positron emission tomography (PET) scanning. David Darling. https://www.daviddarling.info/encyclopedia/P/positron_emission_tomography.html

fMRI (functional Magnetic Resonance Imaging), Imatge per ressonància magnètica funcional.

Mesura de l’activitat cerebral a partir dels canvis en el flux sanguini que es donen en una determinada zona del cervell.

Imatge per ressonància magnètica funcional

Imatge per ressonància magnètica funcional.

Nardelli, N. (2014–2022). Functional Magnetic Resonance Imaging (FMRI). AgliotiLAB – Social and Cognitive Neurosciences. https://agliotilab.org/facilities/functional-magnetic-resonance-imaging-fmri

Àrees del cervell relacionades amb el llenguatge

El control i l’organització del llenguatge es troben, essencialment, localitzats a l’hemisferi esquerre del cervell.

L’hemisferi esquerre és l’hemisferi considerat dominant per al llenguatge en les persones dretanes.

«The incidence of right-hemisphere language dominance was found to increase linearly with the degree of left-handedness, from 4% in strong right-handers (handedness = 100) to 15% in ambidextrous individuals and 27% in strong left-handers (handedness = –100).»
 
Knecht, S., Dräger, B., Deppe, M., Bobe, L., Lohmann, H., Flöel, A., Ringelstein, E.-B. i Henningsen, H. (2000). Handedness and hemispheric language dominance in healthy humans. Brain, 123(12), 2512–2518. https://doi.org/10.1093/brain/123.12.2512
Àrees cerebrals relacionades amb el llenguatge

Àrees cerebrals relacionades amb el llenguatge.

Geschwind, N. (1979). Specializations of the human brain. Scientific American, 241(3), 180–201. https://www.jstor.org/stable/24965295
Geschwind, N. (1979). Especializaciones del cerebro humano (J. M. García de la Mora, Trad.). A El cerebro (p. 142–153). Prensa Científica.
Geschwind, N. (1991). Specializations of the human brain. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language: Development and evolution (p. 72–97). W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1979)
Geschwind, N. (1996). Especializaciones del cerebro humano. El lenguaje humano (p. 8–19). Prensa Científica. (Obra original publicada el 1979)

Àrea de Broca

Àrees de Brodman: 44 i 45

Situada a la part posterior inferior del lòbul frontal de l’hemisferi esquerre.

Àrea motora del llenguatge, relacionada principalment amb la producció.

A prop de l’àrea de Broca es troba l’àrea del còrtex motor en la que es controlen els músculs de la cara, de la llengua, de la mandíbula i de la laringe.

Localització de l’àrea de Broca

Localització de l’àrea de Broca.

Dades generades pel Database Center for Life Science (DBCLS). – Dades procedents de BodyParts3D, CC BY-SA 2.1 jp, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=32508485

Àrea de Wernicke

Àrea de Brodman: 22

L’àrea de Wernicke està situada a la part posterior esquerra del lòbul temporal de l’hemisferi esquerre.

Àrea adjacent al còrtex auditiu.

Relacionada principalment amb la comprensió.

Localització de l’àrea de Wernicke

Localització de l’àrea de Wernicke.

Dades generades pel Database Center for Life Science (DBCLS) – Dades procedents de BodyParts3D, CC BY-SA 2.1 jp, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=32533678

Còrtex motor primari

Àrea de Brodman: 4

El còrtex motor primari està relacionat amb el control del moviment; en certes parts es controlen els moviments voluntaris.

Localització del còrtex motor primari

Localització del còrtex motor primari.

Dades en 3D del cervell procedents d’Anatomography. CC BY-SA 2.1 jp, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=16992405

Còrtex auditiu primari

Àrees de Brodman: 41 i 42

El còrtex auditiu primari registra els estímuls auditius.

Córtex auditivo primario

Localització del còrtex auditiu primari.

Dades generades pel Database Center for Life Science (DBCLS). – Dades procedents de BodyParts3D, CC BY-SA 2.1 jp, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=42803905

Broca, P.-P. (1861). Remarques sur le siège de la faculté du langage articulé, suivies d’une observation d’aphémie (perte de la parole). Bulletin et mémoires de la Société Anatomique de Paris, 6, 330–357. http://hdl.handle.net/11858/00-001M-0000-002A-E759-0
 
Pierre-Paul Broca
Pierre-Paul Broca (1824–1880)
(Font de la imatge: Autor anònim – Wellcome Library, Domini públic, Enllaç)
 
Wernicke, C. (1874). Der aphasische symptomenkomplex: Eine psychologische Studie auf anatomischer Basis. M. Cohn & Weigert.
 
Wernicke, C. (1969). The symptom complex of aphasia: A psychological study on anatomical basis. A R. S. Cohen i M. W. Wartofsky (Ed.), Proceedings of the Boston Colloquium for the Philosophy of Science 1966/1968 (p. 34–97). Reidel. https://doi.org/10.1007/978-94-010-3378-7_2 (Obra original publicada el 1874)
 
Karl Wernicke
Carl Wernicke (1848–1904)
(Font de la imatge: J.F. Lehmann, Muenchen – IHM, Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=9679254)
 
Penfield, W. i Roberts, L. (1959). Speech and brain mechanisms. Princeton University Press.
 
Wilder Penfield
Wilder Penfield (1891–1976)
(Font de la imatge: McGill University. (s. d.). Wilder Penfield (1891–1976). About McGill. https://www.mcgill.ca/about/history/penfield)
tornar al principi

La codificació i la descodificació del llenguatge en el cervell

En la codificació i la descodificació del llenguatge, a més de l’escorça cerebral intervenen també les estructures subcorticals, especialment el tàlem.

La funció del tàlem és rebre les projeccions de les fibres nervioses del còrtex i del sistema nerviós i enviar la informació a totes les parts del còrtex.

En sentir una paraula, la sensació captada per l’oïda arriba al còrtex auditiu primari i a l’àrea de Wernicke es produeix la comprensió de la paraula. Les representacions motores que permeten l’articulació es donen a l’àrea de Broca i es transmeten al còrtex motor.

«When a word is heard the sensation from the ears is received by the primary auditory cortex, but the word cannot be understood until the signal is processed in the Wernicke’s area. If the word it to be spoken, some representation of it is though to be transmitted to Broca’s area, where the word evokes a detailed program for articulation, which is supplied to the motor cortex, which drives the muscles of the lips, tongue, larynx and so on» (p. 78).
 
Geschwind, N. (1991). Specializations of the human brain. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language: Development and evolution (p. 72–97). W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1979)
Norman Geschwind
Norman Geschwind (1926–1984)
(Font de la imatge: Norman Geschwind. (2022, 30 de maig. Alchetron. https://alchetron.com/Norman-Geschwind)
Àrees cerebrals implicades en la repetició d’una paraula escoltada

Àrees cerebrals implicades en la repetició d’una paraula escoltada.

Geschwind, N. (1979). Specializations of the human brain. Scientific American, 241(3), 180–201. https://www.jstor.org/stable/24965295
Geschwind, N. (1979). Especializaciones del cerebro humano (J. M. García de la Mora, Trad.). A El cerebro (p. 142–153). Prensa Científica.
Geschwind, N. (1991). Specializations of the human brain. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language: Development and evolution (p. 72–97). W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1979)
Geschwind, N. (1996). Especializaciones del cerebro humano. El lenguaje humano (p. 8–19). Prensa Científica. (Obra original publicada el 1979)

Activitat de les àrees cerebrals durant l’audició, visualitzada mitjançant PET

Activitat de les àrees cerebrals durant l’audició de paraules visualitzada mitjançant PET (Tomografia per emissió de positrons).

Fischbach, G. D. (1992). Mind and brain. Scientific American, 267(3), 45–89. https://www.jstor.org/stable/24939212

Activitat de les àrees cerebrals durant la parla, visualitzada mitjançant PET

Activitat de les àrees cerebrals durant la producció oral de paraules visualitzada mitjançant PET (Tomografia per emissió de positrons).

Fischbach, G. D. (1992). Mind and brain. Scientific American, 267(3), 45–89. https://www.jstor.org/stable/24939212

En llegir una paraula escrita, la sensació visual arriba al còrtex visual primari i es transmet a l’àrea de Wernicke, on s’associa amb la representació auditiva de la paraula.

«When a written word is read the sensation is registered by the primary visual cortex. It is then thought to be relayed to the angular gyrus, which associates the visual form of the word with the corresponding auditory pattern in Wernicke’s area» (p. 78).
 
Geschwind, N. (1991). Specializations of the human brain. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language: Development and evolution (p. 72–97). W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1979)
Norman Geschwind
Norman Geschwind (1926–1984)
(Font de la imatge: Norman Geschwind. (2022, 30 de maig. Alchetron. https://alchetron.com/Norman-Geschwind)
Àrees cerebrals implicades en la lectura en veu alta d’una paraula

Àrees cerebrals implicades en la lectura en veu alta d’una paraula.

Geschwind, N. (1979). Specializations of the human brain. Scientific American, 241(3), 180–201. https://www.jstor.org/stable/24965295
Geschwind, N. (1979). Especializaciones del cerebro humano (J. M. García de la Mora, Trad.). A El cerebro (p. 142–153). Prensa Científica.
Geschwind, N. (1991). Specializations of the human brain. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language: Development and evolution (p. 72–97). W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1979)
Geschwind, N. (1996). Especializaciones del cerebro humano. El lenguaje humano (p. 8–19). Prensa Científica. (Obra original publicada el 1979)

Àrees cerebrals implicades en la producció i en la comprensió de la parla, en la lectura i en l’escriptura

Àrees cerebrals implicades en la producció i en la comprensió de la parla, en la lectura i en l’escriptura.

Utrilla, L. i Roura, J. (Ed.). (1985). El nostre cervell. Fundació Caixa de Pensions; Museu de la Ciència.

Processament del llenguatge en bilingües

Pallier, C. i Argenti, A. M. (2003). Imagerie cérébrale du cerveau bilingue. A O. Etard i N. Tzourio- Mazoyer (Ed.), Cerveau et langage : traité des sciences cognitives (p. 183–198). Hermès Science. https://pallier.org/papers/PallierArgenti.pdf
 
 
(Font de la imatge: Christophe Pallier. (2020). https://pallier.org)

En els parlants bilingües amb un nivell de coneixement elevat de les dues llengües les àrees del cervell especialitzades en el processament lingüístic en la L1 i en la L2 se superposen d’una manera gairebé perfecta.

No sembla que existeixin àrees diferents especialitzades en el processament de cada llengua en els parlants que han adquirit un grau de domini elevat de les dues llengües.

En els bilingües menys equilibrats les zones del cervell activades per l’ús de la L2 són més variables en funció de l’individu i únicament se superposen parcialment amb les zones activades per l’ús de la L1.

Factors que incideixen en els parlants bilingües:

Les activacions d’àrees cerebrals degudes a l’ús de la L1 o de la L2 són més similars com abans s’ha adquirit la L1 i com més elevat és el grau de coneixement de la L2.

El fenomen es documenta en la producció i en la percepció.

«To summarize, all these studies suggest that a unitary neural system with overlapping brain regions is involved when processing more than one language. The activation strengths of this network for second language processing depends on proficiency level, task demands, similarity of the languages, and the age of acquisition» (p. 156).
 
Friederici, A. D. i Wartenburger, I. (2010). Language and brain. Wiley Interdisciplinary Reviews: Cognitive Science, 1(2), 150–159. https://doi.org/10.1002/wcs.9
(Font de la imatge: Max Plank Institute for Human Cognitive and Brain Sciences. (s. d.). Prof. Dr. Dr. h.c. Angela D. Friederici. https://www.cbs.mpg.de/employees/friederici)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Prof. Dr. Isabell Wartenburger. University of Postdam. https://www.uni-potsdam.de/en/ling/staff-list/isabell-wartenburger.html)
tornar al principi

Les afàsies

«Afàsia: Trastorn consistent en la pèrdua, el deteriorament o la disminució de la capacitat comunicativa posseïda anteriorment que afecta de manera específica els aspectes codificatius o descodificatius del llenguatge, o tots dos alhora, produït per una lesió cerebral» (p. 18).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Gallardo Paúls, B. [UA - Universitat d’Alacant / Universidad de Alicante]. (2013, 22 de maig). ¿Qué es la afasia? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=5BhvGx_10Z8

Afàsia

Les diferents formes d’afàsia fan veure que la representació de les funcions lingüístiques a l’hemisferi esquerre del cervell no és uniforme.

Lesions a diferents àrees produeixen diferents síndromes afàsiques.

Existeixen diversos criteris per a classificar les afàsies.

Una de les classificacions de les afàsies es basa en el grau en què resulta afectada l’expressió oral:

American Speech-Language-Hearing Association. (2017–2022). Aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/Practice-Portal/Clinical-Topics/Aphasia/

Afàsies no fluents

Dificultats en la producció del llenguatge i de la parla que es manifesten en la manca de fluïdesa i en l’esforç requerit per a la producció.

Queda afectada la sintaxi: «parla telegràfica», amb absència de relacions sintàctiques, manca de flexió i manca d’elements gramaticals.

Pot passar que les paraules amb contingut no quedin afectades.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

Afàsies no fluents en què es manté relativament la comprensió del llenguatge

Afàsia de Broca

Broca, P.-P. (1861). Remarques sur le siège de la faculté du langage articulé, suivies d’une observation d’aphémie (perte de la parole). Bulletin et mémoires de la Société Anatomique de Paris, 6, 330–357. http://hdl.handle.net/11858/00-001M-0000-002A-E759-0
 
 
Pierre-Paul Broca
Pierre-Paul Broca (1824–1880)
(Font de la imatge: Autor anònim – Wellcome Library, Domini públic, Enllaç)
«Afàsia de Broca: Afàsia produïda per una lesió en els dos terços posteriors de la tercera circumvolució frontal esquerra (àrea 44 de Brodmann) i zones veïnes, caracteritzada per la mudesa verbal (expressió aprosòdica, tendència a l’agramatisme, impossibilitat de parlar espontàniament, de repetició i de lectura en veu alta) i la preservació de la comprensió oral» (p. 18).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)
1. TERAPISTA: ¿Qué hizo el fin de semana… el sábado, qué hizo?
2 . PACIENTE: Sábado… bajal… combral fruta y… todo a compral.
3. T.: ¿Qué fruta compró?
4 . P.: Kesoña, lesocha, esoya, nelosia
(la paciente, a través de auto-enmiendas trata de pronunciar ‘lechosa’, sin lograrlo)
5. T.: ¿Era grande?
6 . P.: Grande
7. T.: ¿Era cara?
8 . P.: No, ocho.
9 . T.: ¿Qué más compró?
10. P.: Todo compral: parro, barrago… compré… no acuerda
(la paciente trata de decir ‘bagre’ sin éxito)
11. T.: ¿Cómo lo prepararon?
12 . P.: Freito, hija
13. T.: ¿Y usted, qué hizo?
14 . P.: Ayudar.
15. T.: ¿Con qué lo prepararon?
16. P.: Arroz.
Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/lenguayhabla/article/view/3545
«En el primer ejemplo de afasia citado (paciente A), encontramos las características que hemos descrito antes para la afasia de Broca: Un discurso que, difícilmente puede recibir ese nombre, por la reducción que presenta. Todos los elementos que normalmente proporcionan textura —tales como pronombres, preposiciones, conjunciones— faltan. No hay en este fragmento de conversación, por ejemplo, pronombres que establezcan relaciones de referencia. A la primera pregunta planteada en la línea (1), hay como respuesta dos infinitivos: ‘combral…compral’ que son justamente las formas no-cohesivas del verbo, por carecer de indicación de tiempo y persona que lo conecten con otros elementos oracionales. Hay, seguidamente una conjunción ‘y’ que es un elemento cohesivo siempre y cuando una dos estructuras semejantes y este no parece ser el caso en (2) ya que la paciente hace una pausa después de ‘y’, por lo que la estructura que sigue se interpreta más como una repetición de la primera ‘oración’: ‘Sábado… bajal… combral fruta’; el nexo cohesivo no se realiza tampoco en este caso.»
 
Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/lenguayhabla/article/view/3545
(Font de la imatge: Universidad de los Andes. (2008, 19 d’agost). Información Investigador: González de Pietrosemoli Valer, Lourdes Elizabeth. SaberULA, Repositorio Institucional de la Universidad de Los Andes. http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/8795)


Afàsia de Broca

HenrichPsicologo. (2011, 7 de desembre). Afasia de broca 2 [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=YOfoWu9GNOc

Proyecto Lenguaje. (2018, 22 d’abril). Afasia. Entrevista a un paciente con afasia motora (de Broca) y ejercicios [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=4XBfnNGsf8M

Afàsia motora transcortical

La repetició no presenta dificultats.

Es poden presentar problemes per a realitzar preguntes espontànies.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

«Afàsia motora transcortical: Afàsia observada en lesions de l’ínsula de Reil, en lesions lleus del centre sensorial del llenguatge i en lesions corticals difuses i no gaire intenses, caracteritzada per la incapacitat de parlar espontàniament, la conservació del llenguatge escoltat i el manteniment de l’escriptura al dictat, però no de l’espontània» (p. 23).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afàsies no fluents amb problemes de comprensió del llenguatge

Afàsia global

Dificultats importants en la producció i en la comprensió del llenguatge.

Ús de l’expressió facial, els gests i l’entonació per a la comunicació.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

«Afàsia global: Associació de les afàsies de Broca i de Wernicke com a conseqüència d’una lesió extensa en l’hemisferi esquerre, caracteritzada per la pèrdua total o gairebé completa de la parla amb sordesa verbal, alèxia i agrafia» (p. 22).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afásies fluents

Es pot produir parla connectada.

L’estructura sintàctica queda relativament poc afectada, però en la producció es dona una manca de significat.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

Afàsies fluents amb un manteniment relatiu de la comprensió del llenguatge

Afàsia de conducció

Dificultats en la selecció del lèxic.

Dificultats en la repetició de frases.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

«Afàsia de conducció: Afàsia produïda per una lesió de les fibres d’associació entre els centres corticals sensorials i motors, caracteritzada per una reducció considerable del llenguatge espontani, amb parafàsies, afàsia amnèsica, incapacitat del llenguatge repetit, dificultats de lectura i escriptura, especialment al dictat, i conservació gairebé íntegra de la comprensió verbal» (p. 21).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afàsia anòmica

Sense dificultats en la repetició de paraules i frases.

Problemes de selecció lèxica.

Ús de «paraules comodí», de neologismes o de paràfrasis.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

«Afàsia anòmica: Varietat esmorteïda de l’afàsia motora transcortical causada habitualment per una lesió angular esquerra i caracteritzada per un trastorn de la capacitat d’anomenar els objectes i dificultats en l’evocació dels verbs, amb una conservació acceptable de l’evocació de partícules i morfemes, pocs trastorns de la comprensió oral i repetició bona» (p. 19).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afàsies fluents amb dificultats de comprensió del llenguatge

Afàsia de Wernicke

Wernicke, C. (1874). Der aphasische symptomenkomplex: Eine psychologische Studie auf anatomischer Basis. M. Cohn & Weigert.
 
Wernicke, C. (1969). The symptom complex of aphasia: A psychological study on anatomical basis. A R. S. Cohen i M. W. Wartofsky (Ed.), Proceedings of the Boston Colloquium for the Philosophy of Science 1966/1968 (p. 34–97). Reidel. https://doi.org/10.1007/978-94-010-3378-7_2 (Obra original publicada el 1874)
 
 
Karl Wernicke
Carl Wernicke (1848–1904)
(Font de la imatge: Fresquet, J. L. (2006, gener). Karl Wernicke (1848–1904). Historia de la medicina. https://www.historiadelamedicina.org/wernicke.html)
«Afàsia de Wernicke: Afàsia produïda per una lesió del terç posterior de la primera circumvolució temporal i de les zones adjacents en l’hemisferi esquerre del cervell, caracteritzada per l’aparició de llenguatge espontani fluid i parafàsic i de comprensió oral, repetició, denominació, comprensió escrita i escriptura alterades» (p. 21).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)
1. Ana: ¿A mí porqué a veces se me van las llamas, ah?
2. Carlos: ¿Las qué?
3. A.: A mí a veces se me demen las pie. La espasia.
4. C.: ¿La espalda?
5. A.: Si
6. C.: ¿Qué le pasa mi amor?
7. A.: Háceme, háceme propaganda
8. C.: ¿Propaganda?
9. A.: Ajá
10. C.: ¿Para?
11. A.: Bueno, yo necesito también
12. C.: ¿Hacer propaganda?
13. A.: Si
14. C.: Ah… propaganda para qué? dígame para yo hacerla mañana
15. A.: Pa saber ondestoy yo:, pa saber con quén ando yo:
Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/lenguayhabla/article/view/3545
«La conversación de la paciente B es totalmente diferente. Para comenzar, hay que hacer notar que, en este caso, es la propia paciente, Ana, quien conduce la conversación. Las preguntas hechas por el interlocutor, Carlos, son demandas de aclaratoria (quests for clarification) que demuestran la dificultad sostenida a lo largo de la conversación por parte del interlocutor en el proceso de construcción de la coherencia. En 1, por ejemplo, la paciente propone una selección léxica ‘llamas’ que produce la primera demanda del interlocutor en (2): ‘¿las qué?’ La paciente da muestras de que comprende la dificultad del interlocutor y en (3) inicia de nuevo el tópico con una oración que tal vez podríamos considerar auto-enmienda: ‘a mí a veces se me demen las pie. la espasia’. En esta oración, hay una verdadera auto-enmienda —la única del fragmento— cuando Ana inicia ‘pie’ se interrumpe y cambia a ‘espasia’, neologismo que Carlos le propone enmendar en (4) cuando pregunta: ‘¿la espalda?’»
 
Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/lenguayhabla/article/view/3545
(Font de la imatge: Universidad de los Andes. (2008, 19 d’agost). Información Investigador: González de Pietrosemoli Valer, Lourdes Elizabeth. SaberULA, Repositorio Institucional de la Universidad de Los Andes. http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/8795)

infogerontologia.com. (2016, 26 d’octubre). Afasia de Wernicke. Caso clínico. Dailymotion [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=4corrSyDsJ0

Afàsia sensorial transcortical

Es manté la capacitat de repetir paraules i frases.

Es pot donar l'ecolàlia: el pacient repeteix les preguntes que se li formulen en comptes de respondre-les.

American Speech-Language-Hearing Association. (s. d.). Classification of aphasia. Practice Portal. https://www.asha.org/siteassets/practice-portal/aphasia/common-classifications-of-aphasia.pdf

«Afàsia sensorial transcortical: Afàsia originada per lesions del voltant de la primera circumvolució temporal, i fins i tot de la segona i de la tercera i de la substància blanca adjacent, caracteritzada per parafàsies del llenguatge espontani, amnèsia verbal, impossibilitat de comprendre el llenguatge escoltat, lectura no gaire alterada però sense comprensió, escriptura paragràfica i escriptura al dictat possible, però sense comprensió del que s’escriu» (p. 25).
 
Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Universitat de les Illes Balears. https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DAPL
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

L’agrafia

Pèrdua o alteració de la capacitat d’expressió escrita com a conseqüència d’una lesió cerebral.

«Most people with aphasia also have agraphia. The disruption to the processes that support spoken language typically also interferes with the ability to write. In addition, weakness or paralysis of the dominant hand may require a shift to writing with the other hand.
There are cases where writing is better than speaking; or the reverse, where writing is more difficult than speaking. This happens because there are specialized areas of the brain that process the written symbols of language, so where the stroke is located influences whether a survivor has problems with written or spoken language» (p. 24).
 
Beeson, P. M. (2005, març–abril). Putting words on paper: Writing after a stroke. StrokeCONNECTION, 24–25. https://studylib.net/doc/8401870/putting-words-on-paper--writing-after-stroke
(Font de la imatge: The University of Arizona. (2022). Pélagie M. Beeson, Ph.D. http://beeson.web.arizona.edu)
tornar al principi

Llenguatge i cervell: neurolingüística

Llenguatge i cervell


Llenguatge i cervell
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el