L’adquisició del llenguatge


Adquisició del llenguatge

Adquisició del llenguatge


Bases biològiques de l’adquisició del llenguatge

En circumstàncies naturals d’interacció amb altres individus, els infants aprenen la llengua de la comunitat en la qual neixen.

Dos problemes que cal explicar en l’adquisició de la llengua:

«El llenguatge s’adquireix molt ràpidament (als quatre anys). Però s’ha vist que hi ha aspectes fonamentals del llenguatge que s’adquireixen més tard. …
L’input és pobre qualitativament (ple de lapsus, interrupcions, mancances en la gramaticalitat, etc.). Però s’ha vist que en parlar amb els infants no hi ha tants errors, omissions, etc. com en la parla entre adults. …
L’input és pobre quantitativament. L’infant sent un nombre finit d’expressions i n’utilitza més, incloent les que no ha sentit mai. … Hi ha autors que plantegen que si el sistema cognitiu, entre d’altres funcions, generalitza, no hi ha problema perquè a partir d’un nombre finit d’elements derivi un nombre infinit de possibilitats.
D’altra banda, suposant que s’adreci als infants un llenguatge més correcte gramaticalment, continuaria havent-hi el problema de la falta d’evidència negativa (Pinker, 1984): els infants no reben informació de quines produccions són incorrectes, perquè els pares no els corregeixen la gramaticalitat, i només a partir de l’evidència positiva (exemples del que és correcte, però no del que es incorrecte) no es pot derivar una gramàtica a partir de les dades de l’entorn» (p. 180–181).
 
Aparici, M. (2006). L’adquisició del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 173–238). Editorial UOC.
(Font de la imatge: Aparici Aznar, Melina. (s. d.). Universitat Autònoma de Barcelona, Percepció, llenguatge i temps. https://grupsderecerca.uab.cat/grplit/content/aparici-aznar-melina)

El gen FOXP2

A finals dels anys 80 es va descobrir que alguns dels membres d’una família (coneguda com a família KE) presentaven un trastorn del llenguatge que es va diagnosticar com a dispràxia verbal del desenvolupament. Les anàlisis genètiques van mostrar que una mutació en un gen era la principal responsable d’aquest trastorn en els membres de la família afectats i en un altre individu que també el patia, CS. Aquest gen, conegut com a FOXP2, és el primer que es va descobrir que podria estar associat amb alteracions del llenguatge i de la parla.

«The KE family first came to the attention of the scientific community in 1990 with the publication of a report that characterized the affected members’ speech and language disorder as a developmental verbal dyspraxia. The disorder was described as one that affected the expression and articulation of language more than its comprehension, and problems were noted with organizing and coordinating the high-speed movements that are necessary for the production of intelligible speech. There were no hearing problems or neurological deficits that affected limb movements, and there was no evidence of difficulty with feeding or swallowing during infancy. Later that year, several investigators published three further reports. One of these viewed the disorder as a DYSPHASIA that resulted from inflectional ‘feature blindness’ —an inability to use the rules of English grammar to denote tense, number, gender and so on; the second suggested that it originated in the phonological and language-production systems rather than in grammar; and the third classified it as a severe speech disorder that interfered non-selectively with all aspects of language, including phonology and grammar. The question raised by these reports —that of the disorder’s core deficits— remains unresolved» (p. 131).
 
Vargha-Khadem, F., Gadian, D. G., Copp, A. i Mishkin, M. (2005). FOXP2 and the neuroanatomy of speech and language. Nature Reviews: Neuroscience, 6(2), 131–138. https://doi.org/10.1038/nrn1605
(Font de la imatge: Faraneh Vargha-Khadem. (s. d.). https://faranehvarghakhadem.com)
(Font de la imatge: University College London. (s. d.). Prof Andrew Copp. UCL IRIS, Institutional Research Information Service. https://iris.ucl.ac.uk/iris/browse/profile?upi=ACOPP78)
Mortimer Mishkin
Mortimer Mishkin (1926–2021)
(Font de la imatge: Watts, G. (2021). Mortimer Mishkin. The Lancet, 398(10314), 1870. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(21)02486-7)

Vídeo d’un membre de la família KE:

stewartyoung1982. (2007, 21 de maig). 5 things about me [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=Fg2rLOkoL9Q
Citat per Serra, M. i Lluent, R. (2015). Study of the Specific Language Impairment in a three-generation family. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 35(4), 159–170. https://doi.org/10.1016/j.rlfa.2015.06.002

«Por lo que respecta al aspecto lingüístico de la cuestión podemos concluir, al menos con los datos con los que contamos en la actualidad, que existe evidencia empírica que demuestra el componente genético del lenguaje. El gen FOXP2 ha contribuido enormemente al esclarecimiento de la cuestión, aunque queda mucho camino por recorrer. Falta entender la manera según la cual los genes construyen las estructuras cerebrales implicadas en el lenguaje y cómo éstas dan lugar al lenguaje. Es demasiado simplista (y erróneo) creer que existe un solo gen que afecta al lenguaje. Al contrario, parece razonable pensar que los genes actúan de manera interrelacionada, y así la alteración de un gen encargado de aspectos más generales pueda desactivar a otros genes más específicos. Y tampoco parece adecuado pensar en una correlación totalmente directa entre gen y característica gramatical. A falta de más estudios, lo que podemos asegurar es que determinados genes, como el FOXP2, intervienen de manera crucial en el desarrollo de los sistemas neuronales que posibilitan el lenguaje y el habla» (p. 10).
 
Amengual, G. A. (2008). Aproximaciones genéticas al estudio del lenguaje: el caso del gen FOXP2 (Revisión crítica). Tonos Digital. Revista Electrónica de Estudios Filológicos, 16. http://www.tonosdigital.com/ojs/index.php/tonos/article/view/240
(Font de la imatge: Amengual, G. A. (s. d.). Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 14 de setembre de 2022, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Els anomenats «nens salvatges»

El que es coneix com a «nens salvatges» són infants que han crescut sense un entorn que afavoreixi l’adquisició del llenguatge. Alguns dels casos més coneguts són els següents:

Truffaut, F. (Director). (1970). L’enfant sauvage [Peŀlícula]. Internet Archive. https://archive.org/details/L.enfant.sauvage

Herzog, W. (Director). (1974). Jeder für sich und Gott gegen alle [Peŀlícula]. ZDF.

87garcia87. (2011, 24 d’agost–3 de setembre). El enigma de Kaspar Hauser (Werner Herzog) [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/user/87garcia87/videos

Garmon, L. (Dir.). (1994). Genie: Secret of the wild child [Vídeo]. Top Documentary Films. https://topdocumentaryfilms.com/genie-secret-wild-child/

Els problemes que mostren els anomenats «nens salvatges» per adquirir el llenguatge s’han relacionat amb l’existència d’un «període crític» passat el qual es fa molt difícil arribar a una competència lingüística equivalent a la d’un adult.

Curtiss, S. (2019). What happens if you are raised without language? A C. Myrick i W. Wolfram (Ed.), The five-minute linguist: Bite-sized essays on language and languages (3a ed., p. 65–68). Equinox.

La hipòtesi del «període crític»

Lenneberg, E. H. (1967). Biological foundations of language. John Wiley & Sons.
 
Lenneberg, E. H. (1975). Fundamentos biológicos del lenguaje (N. Sánchez Sáinz-Trápaga i A. Montesinos, Trad.). Alianza. (Obra original publicada el 1967)
 
 
Eric Lenneberg
Eric H. Lenneberg (1921–1975)
(Font de la imatge: Trettenbrein, P. C. (2012). This time in linguistics history: A 50th anniversary tribute to Eric H. Lenneberg’s Biological foundations of language. Linguistic Society of America. https://www.linguisticsociety.org/content/time-lsa-history-archive)

Formulada per Eric H. Lenneberg el 1967.

L’adquisició del llenguatge es realitza durant una certa etapa del desenvolupament i les possibilitats d’adquisició declinen després de la pubertat.

Arguments a favor de la hipòtesi:

Marrero, V. (2009). Origen y adquisición del lenguaje. A M. V. Escandell (Ed.), El lenguaje humano. (p. 339–368). Editorial Universitaria Ramón Areces.
 
 
(Font de la imatge: Universidad Nacional de Educación a Distancia. (2020). Carmen Victoria Marrero Aguiar. https://www.uned.es/universidad/docentes/filologia/carmen-victoria-marrero-aguiar.html)

El «període crític» podria ser més ampli del que es proposava inicialment i es podria concebre com un «període sensible».

Les diferències entre les capacitats d’aprenentatge lingüístic dels nens i dels adults podrien estar també relacionades amb factors socials com ara la motivació.

En l’adquisició d’una segona llengua els adults poden recórrer a mecanismes diferents dels que fan servir els nens, emprant procediments d’aprenentatge propis de la inteŀligència general.

Edat i adquisició de segones llengües

tornar al principi

Les teories sobre l’adquisició del llenguatge

La perspectiva innatista

Perspectiva fonamentada essencialment en la concepció del llenguatge desenvolupada per Noam Chomsky.

El nen tindria una predisposició biològica per aprendre el sistema de comunicació que fem servir els humans —el llenguatge— si l’entorn és adequat.

Les llengües particulars no estan codificades en el programa genètic, ja que la llengua que s’aprèn depèn de l’ambient en el qual es creix. En canvi, l’adquisició del llenguatge és un fet comú a tota l’espècie humana.

«In general, whenever biologists see an intricate systen emerging in a more or less uniform way and not simply determined by external forces, they assume a specific genetic structure that guides the growth of that system if certain environmental needs are satisfied» (p. 12).
 
Lightfoot, D. (1982). The language lottery: Towards a biology of grammars. The MIT Press.
(Font de la imatge: Georgetown University. (2019). David Lightfoot. Georgetown360. https://gufaculty360.georgetown.edu/s/contact/00336000014RgUnAAK/david-lightfoot)

El procés d’aprenentatge lingüístic és el resultat de la interrelació entre:

L’infant ha d’estar equipat amb una «idea general» sobre quina mena d’estructura ha de tenir el llenguatge.

Ha de conèixer les regularitats abstractes de les llengües o «base comuna».

La facultat de llenguatge es pot definir com el conjunt de coneixements amb els quals està equipat l’infant de manera innata i que li permeten aprendre una llengua.

La Gramàtica Universal es pot concebre com l’estadi inicial que fa possible l’adquisició d’una llengua gràcies a l’existència d’un entorn favorable.

«Proposed principles of universal grammar may be regarded as an abstract partial specification of the genetic program that enables the child to interpret certain events as linguistic experience and to construct a system of rules and principles on the basis of this experience» (p. 187).
 
Chomsky, N. (1980). Rules and representations. Columbia University Press.
 
 
«Els principis que s’han proposat de gramàtica universal poden considerar-se com una especificació parcial abstracta del programa genètic que capacita l’infant per a interpretar determinats esdeveniments com a experiència lingüística i per a construir un sistema de regles i principis sobre la base d’aquesta experiència» (p. 205).
 
Chomsky, N. (1986). Regles i representacions (J. A. Argente, Trad.). Empúries. (Obra original publicada el 1980)
(Font de la imatge: Department of Linguistics and Philosophy. (s. d.). Noam Chomsky. Massachusetts Institute of Technology. https://linguistics.mit.edu/user/chomsky/)

El procés d’aprenentatge lingüístic es pot concebre com una seqüència d’estats cognitius des d’un primer estat inicial a un estat final:

La teoria de la Gramàtica Universal ha de tenir dues limitacions:

❯ Diversitat del llenguatge

❯ Universalitat del llenguatge

Facultat de llenguatge, universals lingüístics i adquisició de les llengües

La facultat de llenguatge, els universals lingüístics i l’adquisició de les llengües particulars.

Gramàtica universal i gramàtica de les llengües particulars

Gramàtica universal i gramàtica de les llengües particulars.

La controvèrsia sobre la gramàtica universal

Els estudis de camp sobre el pirahã (una llengua ameríndia de la família mura parlada a l’Amazònia) realitzats per Daniel Everett van qüestionar l’existència d’una gramàtica universal i de mecanismes com la recursivitat.

La recursivitat, que en els plantejaments de Chomsky es postula com a universal i es defineix com la propietat específica més essencial del llenguatge, per a Everett seria més aviat un mecanisme cognitiu general que no necessàriament ha de donar-se en les gramàtiques de totes les llengües i que es pot donar, en canvi, en el discurs.

«Pirahã speakers reject constructed examples with recursion, as I discovered in my translation of the gospel of Mark into the language (during my days as a missionary). The Bible is full of recursive examples, such as the following, from Mark 1:3:
‘(John the Baptist) was a voice of one calling in the desert…’
I initially translated this as:
‘John, the man that put people in the water in order to clean them for God, that lived in a place like a beach with no trees and that yelled for people to obey God’.
The Pirahãs rejected every attempt until I translated this as:
‘John cleaned people in the river. He lived in another jungle. The jungle was like a beach. It had no trees. He yelled to people. You want God!’
The non-recursive structure was accepted readily and elicited all sorts of questions. I subsequently realized looking through Pirahã texts that there were no clear examples involving either recursion or even embedding. Attempts to construct recursive sentences or phrases, such as ‘several big round barrels’, were ultimately rejected by the Pirahãs (although initially they accepted them to be polite to me, a standard fieldwork problem that Jeanette Sakel and I discuss)» (p. 558).
 
Everett, D. L. (2012). What does Pirahã grammar have to teach us about human language and the mind? WIREs Cognitive Science, 3(6), 555–563. https://doi.org/10.1002/wcs.1195
(Font de la imatge: Everett, D. L. (2021–2022). Personal archeology. Dan Everett Books. https://daneverettbooks.com/about-dan/personal-archeology/)

Everett, D. L. (2017, 10 de gener). Chomsky, Wolfe and me. Aeon. https://aeon.co/essays/why-language-is-not-everything-that-noam-chomsky-said-it-is

O’Neill, M. (Director) i Wood, R. (Director). (2012). The grammar of happiness [Peŀlícula]. Dan Everett Books. https://daneverettbooks.com/media/movies/

La perspectiva constructivista

Models d’adquisició del llenguatge basats en l’ús de la llengua (en anglès, usage-based learning).

No es considera que existeixin mecanismes innats específics per a l’aprenentatge de la llengua.

Les categories gramaticals i les regles s’aprenen mitjançant mecanismes cognitius generals que no són específicament lingüístics:

El llenguatge es construeix mitjançant el seu ús en context.

«The research suggests a radically different view, in which learning of a child’s first language does not rely on an innate grammar module. Instead the new research shows that young children use various types of thinking that may not be specific to language at all—such as the ability to classify the world into categories (people or objects, for instance) and to understand the relations among things. These capabilities, coupled with a unique human ability to grasp what others intend to communicate, allow language to happen. …
In the new usage-based approach (which includes ideas from functional linguistics, cognitive linguistics and construction grammar), children are not born with a universal, dedicated tool for learning grammar. Instead they inherit the mental equivalent of a Swiss Army knife: a set of general-purpose tools—such as categorization, the reading of communicative intentions, and analogy making, with which children build grammatical categories and rules from the language they hear around them.
For instance, English-speaking children understand «The cat ate the rabbit,» and by analogy they also understand «The goat tickled the fairy.» They generalize from hearing one example to another. After enough examples of this kind, they might even be able to guess who did what to whom in the sentence «The gazzer mibbed the toma,» even though some of the words are literally nonsensical. The grammar must be something they discern beyond the words themselves, given that the sentences share little in common at the word level.»
 
Ibbotson, P. i Tomasello, M. (2016). Language in a new key. Scientific American, 315(5), 70–75. https://doi.org/10.1038/scientificamerican1116-70
(Font de la imatge: The Open University. (s. d.). Dr Paul Ibbotson. https://www.open.ac.uk/people/pi456)
(Font de la imatge: Department of Psychology and Neuroscience. (s. d.). Michael Tomasello. Duke University. https://scholars.duke.edu/person/michael.tomasello)
Aprenentatge basat en l’ús

Ibbotson, P. i Tomasello, M. (2016). Language in a new key. Scientific American, 315(5), 70–75. https://doi.org/10.1038/scientificamerican1116-70

tornar al principi

Adquisició del llenguatge

Adquisició del llenguatge


L’adquisició del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el