Els criteris de classificació de les llengües


Classificació de llengües


Criteris genètics

La classificació genètica de les llengües

La lingüística històrica (o lingüística diacrònica) i la lingüística comparada es troben a l’origen de la classificació de les llengües seguint criteris genètics.

Criteris basats en:

S’estableix una analogia entre les llengües i els organismes vius.

Les relacions entre les llengües actuals i les seves antecessores es poden expressar en forma d’arbre genealògic.

Les relaciones històriques entre les llengües es determinen estudiant les diferències i les similituds sistemàtiques.

Es tracten especialment les correspondències regulars de sons.

Totes les llengües que han evolucionat a partir d’una mateixa llengua pertanyen a la mateixa família lingüística, originada a partir de la mateixa «llengua mare» o protollengua.

Paraules comunes en llengües romànique

Paraules comunes en llengües romàniques.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Heggarty, P., i Abete, G. (2019). mother. Sound comparisons: Romance. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://soundcomparisons.com/#/en/Romance/word/mother

Classificació genètica de les llengües itàliques

Classificació genètica de les llengües itàliques.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Paraules comunes en llengües germàniques

Paraules comunes en llengües germàniques.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Paschen, L., Heggarty, P., Maguire, W., Michalsky, J., Dërmaku-Appelganz, D., i Boutilier, M. (2019). mother. Sound comparisons: Germanic. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://soundcomparisons.com/#/en/Germanic/word/mother

Classificació genètica de les llengües germàniques

Classificació genètica de les llengües germàniques.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Paraules comunes en llengües eslaves

Paraules comunes en llengües eslaves.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Jocz, L., i Heggarty, P. (2019). moon / month. Sound comparisons: Slavic & Baltic. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://soundcomparisons.com/#/en/Slavic/word/moon

Classificació genètica de les llengües eslaves

Classificació genètica de les llengües eslaves.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Paraules comunes en llengües indo-iranianes

Paraules comunes en llengües indoiràniques.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Classificació genètica de les llengües indo-iranianes

Classificació genètica de les llengües indoiràniques.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Classificació genètica de les llengües indoeuropees

Classificació genètica de les llengües indoeuropees

Classificació genètica de les llengües indoeuropees.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Reconstrucció de l’indoeuropeu

Reconstrucció de l’indoeuropeu.

Akmajian, A., Demers, R. A., Farmer, A. K., i Harnish, R. M. (2010). Linguistics: An introduction to language and communication(6a ed.). The MIT Press.

Powell, E. A. (2013, setembre–octubre). Telling tales in Proto-Indo-European. Archaeology Magazine. https://www.archaeology.org/exclusives/articles/1302-proto-indo-european-schleichers-fable

Problemes de la classificació genètica de les llengües

No totes les famílies de llengües són igualment fàcils de classificar des del punt de vista genètic.

Manca de documentació històrica sobre llengües sense tradició escrita.

Moviments de població que originen contactes entre grups de parlants de llengües que històricament no estan relacionades.

Limitacions pel que fa a les etapes més antigues en la història de les llengües.

«It is generally accepted that the Comparative Method can only take us 8,000–9,000 years back into the past. Human language is generally thought to have reached its current level of development sometimes between 50,000 and 150,000 years ago (e.g. Cavalli-Sforza 2000: 60). Thus, it comes a no surprise that we are not in a position to say much about genealogical relatedness—or language contact for that matter—in the remote past. There is far more that we do not know about linguistic prehistory than we know» (p. 102).
 
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press.

Jae Jung Song (1958–2017)
(Font de la imatge: Kittilä, S., Feryok, A., i Blake, B. (2017). Typologist at Otago, Aotearoa: Jae Jung Song (1958–2017). Linguistic Typology, 21(3), 565–569. https://doi.org/10.1515/lingty-2017-0015)

Canvi lingüístic

Canvi lingüístic

tornar al principi

Criteris geogràfics

La classificació geogràfica de les llengües

Les llengües poden agrupar-se segons la seva extensió geogràfica, per exemple, en funció dels països on es parlen.

Sovint l’extensió geogràfica intervé com a criteri de classificació de les llengües quan no és possible establir criteris genètics ni tipològics.

Problemes de la classificació geogràfica de les llengües

Hi ha llengües parlades a més d’un país o d’un continent.

Hi ha un nombre molt elevat de països en què es parla més d’una llengua.

Les fronteres entre països no corresponen necessàriament a divisions lingüístiques ni a divisions en grups que comparteixen característiques socials i culturals.

La proximitat geogràfica és la causa de contactes lingüístics que poden donar origen a paral·lelismes d’estructura i de similitud tipològica.

Existeixen les denominades ‘àrees lingüístiques’ (en alemany, Sprachbunde) en les quals llengües de diferents famílies (és a dir, no relacionades genèticament) entren en contacte i, com a resultat de la influència mútua, en les llengües de l’àrea es donen característiques específiques que no es troben en llengües de la mateixa família fora de l’àrea.

Els Balcans: llengües indoeuropees —eslaves (serbi, croat, búlgar), romàniques (romanès), albanès, grec— i llengües altaiques (turc).
 
Mesoamèrica: llengües de les famílies maia, mixe-zoque, totonaca i otomang.
 
La conca del riu Vaupés: llengües de les famílies tucano i arawak –– Exogàmia lingüística
 
El sud de l’Àsia: llengües de les famílies indoirànica, dravídica, munda i tibetobirmana.

Aikhenvald, A. Y. (2018). Language contact and areal linguistics. A C. Genetti (Ed.), How languages work: An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 295–317). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108553988.014

tornar al principi

Criteris sociolingüístics

Reconeixement oficial

Les llengües es poden classificar segons el seu estatus en funció de la legislació de cada estat.

En la classificació d’Ethnologue del 2022 es distingeixen 15 possibilitats de reconeixement oficial de les llengües, que es basen en els criteris següents:

Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). Language status. A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/about/language-status

Leclerc, J. (2022). L’aménagement linguistique dans le monde. Université Laval, CEFAN. https://www.axl.cefan.ulaval.ca

Vitalitat

Les llengües es poden classificar en funció del seu grau de vitalitat.

La classificació de la UNESCO

A l’Atlas of the world’s languages in danger publicat per la UNESCO el 2010 es distingeixen 6 categories que reflecteixen el grau de vitalitat d’una llengua:

«Degree of endangerment Intergenerational Language Transmission
safe language is spoken by all generations; intergenerational transmission is uninterrupted >> not included in the Atlas
vulnerable most children speak the language, but it may be restricted to certain domains (e.g., home)
definitely endangered children no longer learn the language as mother tongue in the home
severely endangered language is spoken by grandparents and older generations; while the parent generation may understand it, they do not speak it to children or among themselves
critically endangered the youngest speakers are grandparents and older, and they speak the language partially and infrequently
extinct there are no speakers left >> included in the Atlas if presumably extinct since the 1950s»
Moseley, C. (Ed.). (2010). Atlas of the world’s languages in danger (3a ed.). UNESCO Publishing.
(Font de la imatge: Christopher Moseley. (2018). Latvian Literature. https://latvianliterature.lv/en/translators/94)
Vitalitat de les llengües del món segons la UNESCO

Vitalitat de les llengües del món segons la UNESCO (2010).

Moseley, C. (Ed.). (2010). Atlas of the world’s languages in danger (3a ed.). UNESCO Publishing.

L’escala EGIDS (Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale)

A l’edició de 2022 d’Ethnologue s’empra un índex anomenat EGIDS (Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale), dividit en 13 nivells i amb valors que van del 0 (llengua d’ús internacional) al 10 (llengua extingida):

«LevelLabelDescription
0InternationalThe language is widely used between nations in trade, knowledge exchange, and international policy
1NationalThe language is used in education, work, mass media, and government at the national level
2ProvincialThe language is used in education, work, mass media, and government within major administrative subdivisions of a nation
3Wider CommunicationThe language is used in work and mass media without official status to transcend language differences across a region
4EducationalThe language is in vigorous use, with standardization and literature being sustained through a widespread system of institutionally supported education
5DevelopingThe language is in vigorous use, with literature in a standardized form being used by some though this is not yet widespread or sustainable
6aVigorousThe language is used for face-to-face communication by all generations and the situation is sustainable
6bThreatenedThe language is used for face-to-face communication within all generations, but it is losing users
7ShiftingThe child-bearing generation can use the language among themselves, but it is not being transmitted to children
8aMoribundThe only remaining active users of the language are members of the grandparent generation and older
8bNearly ExtinctThe only remaining users of the language are members of the grandparent generation or older who have little opportunity to use the language
9DormantThe language serves as a reminder of heritage identity for an ethnic community, but no one has more than symbolic proficiency
10ExtinctThe language is no longer used and no one retains a sense of ethnic identity associated with the language»
Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). Language status. A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/about/language-status
(Font de la imatge: Eberhard, D. M. (s. d.). Dave Eberhard [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 4 de setembre de 2022, a https://scholar.google.co.th/citations?user=T5oK55cAAAAJ)
(Font de la imatge: SIL International. (s. d.). Gary F. Simons, Ph.D. https://www.sil.org/biography/gary-f-simons)
(Font de la imatge: Fennig, C. D. (s. d.). Charles Fennig [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 4 de setembre de 2022, a https://sil.academia.edu/CharlesFennig)

Segons l’edició d’Ethnologue del 2022 actualment es pot considerar que hi ha 3 045 llengües amenaçades sobre un total de 7 151 llengües parlades al món.

Percentatge de llengües amenaçades (2022)

Percentatge de llengües amb suport institucional, de llengües estables i de llengües amenaçades segons la versió d’Ethnologue del 2022.

Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). How many languages are endangered? A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/guides/how-many-languages-endangered

Percentatge per país de llengües autòctones amenaçades segons la versió d’Ethnologue del 2022.

Eberhard, D. M., Simons, G. F., i Fennig, C. D. (Ed.). (2022). How many languages are endangered? A Ethnologue: Languages of the world (25a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/guides/how-many-languages-endangered

L’escala AES (Agglomerated Endangerment Scale)

A la part de Glottolog coneguda com a GlottoScope es quantifica el grau de vitalitat de les llengües en una escala anomenada AES (Agglomerated Endangerment Scale) que combina dades procedents de tres fonts diferents:

«AES status # of languages % of languages
not endangered 2 805 36.40 %
threatened 1 464 19.00 %
shifting 1 788 23.21 %
moribund 395 5.13 %
nearly extinct 314 4.08 %
extinct 939 12.19 %
total 7 705»
Hammarström, H., Forkel, R., Haspelmath, M., i Bank, S. (Ed.). (2022). GlottoScope. A Glottolog 4.6. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://glottolog.org/langdoc/status
(Font de la imatge: Hammarström, H. (s. d.). Homepage of Harald Hammarström. https://cl.lingfil.uu.se/~harald/)
(Font de la imatge: Max Planck Institute for the Science of Human History. (2022). Robert Forkel. https://www.shh.mpg.de/employees/45369/25522)
(Font de la imatge: Max Planck Institute for the Science of Human History. (2022). Prof. Dr. Martin Haspelmath. https://www.shh.mpg.de/employees/42385/55811)
(Font de la imatge: Sebastian Bank. (2022, 28 de maig). Universität Leipzig. https://home.uni-leipzig.de/sbank/)

Hammarström, H., Castermans, T., Forkel, R., Verbeek, K., Westenberg, M. A., i Speckmann, B. (2018). Simultaneous visualization of language endangerment and language description. Language Documentation & Conservation, 12, 359–392. http://hdl.handle.net/10125/24792

Llengües amenaçades

tornar al principi

Criteris tipològics

La classificació tipològica de les llengües

«The reader may have come across the kind of restaurant menu to be described here (more commonly found in Chinese than other restaurants): à la carte menu items listed under different main-ingredient headings, e.g. beef, pork, chicken, duck, seafood, and vegetables. For instance, all the dishes containing beef as their main ingredient are grouped together under the heading of ‘beef’; the dishes with seafood as their main ingredient are all listed together under the heading of ‘seafood’, and so on. In other words, à la carte dishes are put into different types according to the main ingredient used, The basic principle employed in this way of organizing the menu is typological in that the main ingredient (e.g. beef) is used as the criterion for classifying or typologizing a given dish (e.g. beef with ginger and spring onion) in a particular way (e.g. a type of beef dish). This menu can thus be thought of as a typology of the dishes contained therein. The dishes may involve secondary ingredients as well, and any one of these ingredients may alternatively be selected as the criterion for classifying the dishes (e.g. noodle dishes vs rice dishes). Different ingredients (i.e. typological properties) when chosen as the basis for typologizing may give rise to different typologies of the same dishes. To wit, typology (e.g. a particular way of organizing the menu items) is the classification of a domain (e.g. the menu).
The same principle can be applied to the study of languages. Thus, the world’s languages can be put into different types according to a particular linguistic property. The output of this exercise will be a typology of languages or, specifically, a linguistic typology of languages, since the typological property used is a linguistic one» (p. 1–2).
 
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press.

Jae Jung Song (1958–2017)
(Font de la imatge: Kittilä, S., Feryok, A., i Blake, B. (2017). Typologist at Otago, Aotearoa: Jae Jung Song (1958–2017). Linguistic Typology, 21(3), 565–569. https://doi.org/10.1515/lingty-2017-0015)

Les llengües poden agrupar-se segons les semblances o diferències en les seves estructures o en les seves propietats lingüístiques (definides, per exemple, a partir de conjunts de trets), sense tenir en compte ni l’origen ni l’evolució.

Un criteri sintàctic habitual és el de l’ordre dels constituents majors de l’oració: S(ubjecte) V(erb) O(bjecte).

❯ Tipologia sintàctica

Un dels criteris més clàssics és el morfològic, basat en la relació entre morfemes i paraules i entre morfemes i categories gramaticals:

❯ Tipologia morfològica

Dryer, M. S., i Haspelmath, M. (Ed.). (2013). The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info

El mètode que es fa servir en tipologia lingüística implica quatre etapes:

Cal assegurar-se de que es compara el mateix fenomen entre llengües diferents.

«Typological analysis consists of four stages of investigation. Basically, typological analysis begins with identifying an object of inquiry. Once the object of enquiry is decided on, a language-independent definition is created in order to ascertain what type of structural strategy are employed by the world’s languages. This develops into a cross-linguistic generalization over the structural variation attested in the world’s languages. The last stage of typological analysis concerns the explanation of the cross-linguistic generalization, the basis of which can be functional, formal, and/or historical. Because a large number of languages are investigated in typological research, it is of vital importance to ensure that what is being compared across languages be one and the same thing» (p. 59).
 
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press.

Jae Jung Song (1958–2017)
(Font de la imatge: Kittilä, S., Feryok, A., i Blake, B. (2017). Typologist at Otago, Aotearoa: Jae Jung Song (1958–2017). Linguistic Typology, 21(3), 565–569. https://doi.org/10.1515/lingty-2017-0015)

L’explicació dels fenòmens pot ser de tipus:

Problemes de la classificació tipològica de les llengües

La definició de què es considera una llengua en el moment de seleccionar la mostra de llengües estudiades.

❯ Problemes per establir el nombre de llengües del món

Es poden trobar semblances estructurals entre llengües que s’expliquin per factors que no són necessàriament estructurals:

Hi ha una tendència universal a que en les llengües en les que el verb precedeix l’objecte (p. ex., «menja carn»), el nom precedeixi l’oració de relatiu que el modifica (per ex., «el llibre que et vaig deixar»).
 
En algunes llengües parlades a la Xina i a Taiwan com ara el xinès mandarí, el Bai o l’Amis, el verb precedeix l’objecte (p. ex., «menja carn»), però l’oració de relatiu precedeix el nom al qual modifica (p. ex., «que et vaig deixar el llibre»).
 
Això és degut a que el xinès va ser influenciat per llengües parlades al nord de la Xina, com el halh (o mongol) i el tungús, en les quals l’oració de relatiu precedeix el nom; quan el xinès mandarí va adoptar aquest ordre que no li era propi, al seu torn va influenciar altres llengües properes que també van adoptar l’ordre ‘relatiu + nom’.
 
La semblança entre el xinès mandarí (que pertany al grup sino-tibetà) i les llengües veïnes del nord (que pertanyen al grup altaic) és deguda, per tant, a motius històrics, socials i culturals. La propietat que comparteixen pel que fa a l’ordre del nom i de l’oració de relatiu s’explica per un contacte entre les llengües.
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press (p. 21, 29).

En l’estudi tipològic d’un fenomen cal tenir en compte l’equilibri de la mostra de llengües estudiades, de manera que es consideri:

«inherited or contact-mediated similaries must be separated from language universals or universal preferences. Otherwise, shared properties will be recognized incorrectly as something inherently preferred in human language when many of the exemplifying languages happen to belong to a very small number of large language families or when the properties tend to diffuse easily across genealogical boundaries through migration and/or borrowing» (p. 81).
 
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press.

Jae Jung Song (1958–2017)
(Font de la imatge: Kittilä, S., Feryok, A., i Blake, B. (2017). Typologist at Otago, Aotearoa: Jae Jung Song (1958–2017). Linguistic Typology, 21(3), 565–569. https://doi.org/10.1515/lingty-2017-0015)

No totes les llengües estan documentades en el mateix grau ni amb el mateix nivell de detall o de fiabilitat, i això fa que no sempre sigui possible utilitzar dades publicades.

«There are roughly 7000 known languages in the world today (Lewis 2009). Of these, fewer than a third have been adequately described (cf. Payne 1997, Romaine 2007, with further references). By adequately described I mean that a full descriptive grammar and preferably also a dictionary has been produced on the language. The remaining (more than 70%) languages of the world have either only received sporadic attention from linguists, or none at all, although intense efforts are being made by linguists all over the world to try and change this. We thus lack written and recorded data for the majority of the existing languages in the world» (p. 44).
 
Velupillai, V. (2012). An Introduction to linguistic typology. John Benjamins. https://doi.org/10.1075/z.176
(Font de la imatge: Department of English. (s. d.). Prof. Dr. Viveka Velupillai. Justus-Liebig-Universität Giessen. https://www.uni-giessen.de/faculties/f05/engl/ling/staff/professors/vvelupillai)

A l’apartat de Glottolog anomenat GlottoScope es resumeix la informació sobre els tipus de descripció de què es disposa per a les llengües recollides a la base de dades.

MES (Most extensive description) fa referència a la descripció més completa amb què es compta.

«MED (Most Extensive Description) type Description # of languages % of languages
long grammar Grammar with more than 300 pages 1 849 23.63 %
grammar Grammar with less than 300 pages 890 11.37 %
grammar sketch Grammar sketch 2 035 26.01 %
phonology/text New Testament, Text, Phonology, (typological) Study of a Specific Feature or Dictionary 1 065 13.61 %
wordlist or less Wordlist or less 1 986 25.38 %
total 7 825»
Hammarström, H., Forkel, R., Haspelmath, M., i Bank, S. (Ed.). (2022). GlottoScope. A Glottolog 4.6. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://glottolog.org/langdoc/status
(Font de la imatge: Hammarström, H. (s. d.). Homepage of Harald Hammarström. https://cl.lingfil.uu.se/~harald/)
(Font de la imatge: Max Planck Institute for the Science of Human History. (2022). Robert Forkel. https://www.shh.mpg.de/employees/45369/25522)
(Font de la imatge: Max Planck Institute for the Science of Human History. (2022). Prof. Dr. Martin Haspelmath. https://www.shh.mpg.de/employees/42385/55811)
(Font de la imatge: Sebastian Bank. (2022, 28 de maig). Universität Leipzig. https://home.uni-leipzig.de/sbank/)

Hammarström, H., Castermans, T., Forkel, R., Verbeek, K., Westenberg, M. A., i Speckmann, B. (2018). Simultaneous visualization of language endangerment and language description. Language Documentation & Conservation, 12, 359–392. http://hdl.handle.net/10125/24792

Tipologia lingüística

Tipologia lingüística

tornar al principi

Classificació de llengües


Els criteris de classificació de les llengües
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el