Els processos fonològics


Fonologia


Representació fonètica, representació fonològica i regles fonològiques

❯ Representació fonètica, representació fonològica i regles fonològiques

tornar al principi

Processos fonològics

Schane, S. A. (1973). Generative phonology. Prentice Hall.
 
Schane, S. A. (1979). Introducción a la fonología generativa (E. Martínez Celdrán, Ed.; E. Franquesa, Trad.). Labor. (Obra original publicada el 1973)
 
 
(Font de la imatge: Sanford Schane, Ph.D. (s. d.). http://www.lawandlanguage.com)
«Anomenem procés fonològic qualsevol tipus de canvi o modificació que es produeix en el sistema sonor d’una llengua de forma sistemàtica i regular. Els processos fonològics afecten classes naturals de sons i venen determinats pels segments adjacents als elements afectats i també per la seva posició en un determinat lloc de la paraula o de la síŀlaba» (p. 282).
 
Tuson, J. (Dir.). (2000). Diccionari de lingüística. Biblograf.
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)
tornar al principi

Processos d’assimilació

Un segment (vocàlic o consonàntic) adopta les propietats d’un altre segment.

Direcció i abast de l’assimilació

Assimilació progressiva

Un segment adopta les característiques del segment que el precedeix.

(castellà)
/ˈmito/ → [ˈmit̪o] mito ‘mite’
/ˈaθte/ → [ˈaθ̟t̪̟e] hazte ‘fes-te’
 
L’oclusiva dental /t/ avança el seu lloc d’articulació i s’interdentalitza [t̪̟] per influència de la consonant interdental [θ̟] precedent

Assimilació regressiva

També anomenada ‘assimilació anticipatòria’.

Un segment adopta les característiques del segment que el segueix.

(castellà)
/ˈfɾesko/ → [ˈfɾesko] fresco ‘fresc’
/ˈmismo/ → [ˈmis̬mo] mismo ‘mateix’
/ˈdesde/ → [ˈd̪es̬ð̞e] desde ‘des de’
 
La consonant oclusiva alveolar sorda /s/ en posició final de síŀlaba es sonoritza ([s̬]) si la consonant següent és una consonant sonora
 
/ˈkansa/ → [ˈkansa] cansa ’cansa
/ˈantes/ → [ˈan̪t̪es] antes ‘abans’
 
La consonant nasal alveolar /n/ es dentalitza ([n̪]) per influència de la consonant dental següent

Assimilació bidireccional

Un segment adopta característiques del segment que el precedeix i del segment que el segueix.

(castellà)
/ˈasas/ → [ˈasas] asas ‘nances’
/ˈaman/ → [ˈamãn] aman ‘estimen’
 
Les vocals orals (per exemple, /a/) es nasalitzen ([ã]) per influència de la consonant nasal precedent i de la consonant nasal següent

Assimilació a distància

Un segment adopta característiques d’un segment no adjacent.

Assimilació a distància de vocals

Harmonia vocàlica: procés que té com a resultat el fet que vocals no adjacents d’una mateixa paraula comparteixin determinats trets.

(turco)
[ip] ‘corda’ – /ip/ + /ler/ → [ipler] ‘cordes’
[el] ‘mà’ – /el/ + /ler/ → [eller] ‘mans’
[jol] ‘carretera’ – /jol/ + /ler/ → [jollar] ‘carreteres’
[pul] ‘segell’ – /pul/ + /ler/ → [pullar] ‘segells’
 
La vocal anterior /e/ del morfema de plural /ler/ es realitza com a anterior ([e]) quan la vocal del radical és anterior (/i/, /e/) i com a posterior ([a]) quan la vocal del radical és posterior (/o/, /u/)
Myers, S. i Crowhurst, M. (2006). Turkish vowel harmony. Phonology: Case studies. http://www.laits.utexas.edu/phonology/turkish/harmony.html

Altres famílies lingüístiques que presenten harmonia vocàlica a més de la turquesa són, per exemple, la uràlica, amb llengües com el finès i l’hongarès.

(català central)
/ˈkɔza/ → [ˈkɔzə] cosa
/ˈtɛra/ → [ˈt̪ɛrə] terra
 
(valencià meridional)
/ˈkɔza/ [ˈkɔzɔ] cosa
/ˈtɛra/ → [ˈt̪ɛrɛ] terra
 
La vocal final /a/ es realitza amb el timbre de la vocal que la precedeix ([ɔ], [ɛ])
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Assimilació a distància de consonants

Harmonia consonàntica: procés que té com a resultat el fet que consonants no adjacents d’una mateixa paraula comparteixin determinats trets.

(sidamo)
dirr-is ‘fer baixar’
hank’-is ‘fer enfadar’
raˀ-is ‘fer cuinar’
 
miʃ-iʃ ‘fer menysprear’
ʃalak-iʃ ‘fer relliscar’
t͡ʃ’uf-iʃ ‘fer tancar’
 
El sufix causatiu /-is/ es realitza com a [iʃ] quan el radical conté una fricativa postalveolar [ʃ] o una africada postalveolar [t͡ʃ]
Rose, S. (2011). Long-distance assimilation of consonants. A M. van Oostendorp, C. J. Ewen, E. Hume i K. Rice (Ed.), The Blackwell companion to phonology (Vol. 3, p. 1811–1837). Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444335262.wbctp0077

Assimilació de sonoritat

Un segment adopta la sonoritat d’un segment adjacent.

Sonorització

«Fenómeno por el cual un sonido sordo adquiere cierto grado de sonoridad debido al contacto con un sonido sonoro» (p. 191).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

Diacrític a l’Alfabet Fonètic Internacional: [ ˬ ].

(català)
/ˈdos/ + /ˈrius/ → [dos̬ˈriu̯s] dos rius
/ˈɡiʃ/ + /uˈmit/ → [ˌɡiʒuˈmit̪] guix humit
/əls/ + /ˈabis/ → [əlˈs̬aβ̞is] els avis
/əls/ + /ˈɔus/ → [əlˈs̬ou̯s] els ous
 
Les consonants fricatives sordes en posició final de mot es sonoritzen quan van seguides d’un segment (vocàlic o consonàntic) sonor
Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.
(castellà)
/ˈfɾesko/ → [ˈfɾesko] fresco ‘fresc’
/ˈaspa/ → [ˈaspa] aspa ‘aspa’
/ˈmismo/ → [ˈmis̬mo] mismo ‘mateix’
/ˈdesde/ → [ˈd̪es̬ð̞e] desde ‘des de’
 
Les consonants fricatives sordes en posició final de síŀlaba es sonoritzen quan van seguides d’una consonant sonora

Ensordiment

«Fenómeno por el cual un sonido sonoro pierde esta característica (parcialmente) al estar en contacto con un sonido sordo» (p. 191).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

Diacrític a l’Alfabet Fonètic Internacional: [  ̥ ].

(anglès)
[ˈɡluː] glue ‘cola’
[ˈkl̥uː] clue ‘pista’

Assimilació de mode d’articulació

Un segment adopta el mode d’articulació d’un segment adjacent.

(català)
[səmˈmanə] setmana
[əmˈmɛt̪ɾə] admetre
[bi̯enˈnam] Vietnam
[ˈɛnnik] ètnic
[iŋnuˈɾan] ignorant
 
Les oclusives en posició final de síŀlaba seguides de consonant nasal assimilen la nasalitat de la consonant següent
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Nasalització

«Consistente en imprimirle a un sonido el rasgo de nasalidad como consecuencia del carácter nasal del sonido vecino» (p. 191).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

Diacrític a l’Alfabet Fonètic Internacional: [ ˜ ].

(castellà)
/ˈasas/ → [ˈasas] asas ‘nanses’
/ˈaman/ → [ˈamãn] aman ‘estimen’
 
Les vocals orals (per exemple, /a/) es nasalitzen ([ã]) entre dues consonants nasals

Assimilació de lloc d’articulació

Un segment adopta el lloc d’articulació d’un segment adjacent.

(català)
[əmpəɾəˈð̞a] emparedar
[əmbəˈʎi] envellir
 
[əɱfəˈʃa] enfaixar
[əɱfəŋˈga] enfangar
 
[ən̪d̪urmisˈkarsə] endormiscar-se
[ən̪t̪əu̯ˈlarsə] entaular-se
 
[ənrəˈʃa] enreixar
[ənsəɲuˈɾi] ensenyorir
[ənnəˈɣ̞ɾi] ennegrir
 
[əṉʃəɾˈʃa] enxarxar
[əṉʒəluˈziɾsə] engelosir-se
 
[ənʲʎəˈsa] ([əɲʎəˈsa]) enllaçar
[ənʲʎuməˈna] ([əɲʎuməˈna]) enllumenar
 
[ənˠkəð̞əˈna] ([əŋkəð̞əˈna]) encadenar
[ənˠɡəβ̞iˈa] ([əŋɡəβ̞iˈa]) engabiar
 
La consonant nasal alveolar /n/ en posició final de síŀlaba adopta el lloc d’articulació de la consonant que la segueix
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
(castellà)
/ˈkampo/ → [ˈkampo] campo ‘camp’
/un/ + /ˈpoθo] → [umˈpoθ̟o] un pozo ‘un pou’
 
/enˈfado/ → [eɱˈfað̪o] enfado ‘enuig’
/un/ + /ˈfoso] → [uɱˈfoso] un foso ‘un fossat’
 
/ˈonθe/ → [ˈon̪˖θ̟e] once ‘onze’
/un/ + /ˈθieɾbo] → [un̪̟ˈθ̟i̯eɾβ̞o] un ciervo ‘un cérvol’
 
/ˈanda/ → [ˈan̪d̪a] anda ‘camina’
/un/ + /ˈdado/ → [un̪ˈd̪að̞o] un dado ‘un dau’
 
/enˈseɾes/ → [enˈseɾes] enseres ‘estris’
/un/ + /ˈsabio/ → [unˈsaβ̞i̯o] un sabio ‘un savi’
 
/konˈʎebaɾ] → [konʲˈʎeβ̞aɾ] conllevar ‘comportar’
/un/ + /ʎaˈbeɾo] → [unʲʎaˈβ̞eɾo] un llavero ‘un clauer’
 
/ˈkaɲa/ → [ˈkaɲa] caña ‘canya’
/un/ + /ˈɲu/ → [unʲˈɲu] un ñu ‘un nyu’
 
/ˈkonɡa/ → [ˈkonˠɡa] conga ‘conga’
/un/ + /ˈɡato/ → [unˠˈɡat̪o] un gato ‘un gat’
 
Les consonants nasals en posició final de síŀlaba adopten el lloc d’articulació de la consonant que les segueix
Machuca, M. J. i Ríos, A. (2008–2009). Lengua Española I: los procesos fonológicos [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.
(castellà)
/alθaɾ/ → [al̪̟ˈθ̟aɾ] alzar ‘alçar’
/el/ + /θaˈpato] → [el̪̟θ̟aˈpat̪o] el zapato ‘la sabata’
 
/ˈalto/ → [ˈal̪t̪o] alto ‘alt’
/el/ + /ˈtoɾo/ → [el̪ˈt̪oɾo] el toro ‘el brau’
 
/ˈkoltʃa/ → [ˈkolʲtʃa] colcha ‘cobrellit’
/el/ + /ˈʎabeɾo] → [elʲˈʎaβ̞eɾo] el llavero ‘el clauer’
 
Les consonants laterals en posició final de síŀlaba adopten el lloc d’articulació de la consonant que les segueix si aquesta és interdental, dental o palatal
Machuca, M. J. i Ríos, A. (2008–2009). Lengua Española I: los procesos fonológicos [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Labialització

«Consiste en agregar a la articulación primaria de una consonante, el redondeamiento de los labios. Esta articulación secundaria es el producto de la asimilación del carácter labial del sonido contiguo (por lo general, una vocal redondeada»)" (p. 189).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

Diacrític de l’Alfabet Fonètic Internacional: [ ʷ ].

(català)
/ˈkaɾa/ → [ˈkaɾə] cara
/ˈkuɾa/ → [ˈkʷuɾə] cura

Palatalització

«Articulación secundaria que consiste en el levantamiento del dorso de la lengua hacia el paladar debido al contacto con un sonido palatal» (p. 189).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

Diacrític de l’Alfabet Fonètic Internacional: [ ʲ ].

(castellà)
/el/ + /ˈsol/ → [elˈsol] el sol ‘el sol’
/el/ + /ˈtʃino/ → [elʲˈtʃino] el chino ‘el xinès’

Velarització

«Proceso consistente en el levantamiento del postdorso de la lengua hacia el velo del paladar en la articulación de consonantes no velares» (p. 189–190).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

Diacrític de l’Alfabet Fonètic Internacional: [ ˠ ].

(castellà)
/ˈkansa/ → [ˈkansa] cansa ‘cansa’
/anˈgila/ → [anˠˈɡila] anguila ‘anguila’

Processos d’assimilació en diacronia

Assimilació total en consonants.

(llatí > italià)
octo > otto ‘vuit’
septem > sette ‘set’
damnum > danno ‘dany’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Assimilació de sonoritat i assimilació de nasalitat en consonants.

(anglès antic arcaic > anglès antic tardà)
slǣpde > slǣpte ‘slept’ (‘dormit, dormí’)
stefn > stemn ‘stem (of a tree)’ (‘arrel (d’un arbre))’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Assimilació de nasalitat en vocals.

(llatí > francès)
bon– > bon [bɔ̃] ‘bo’
un– > un [œ̃] ‘un’
 
(llatí > portuguès)
bon– > bon [bõ] ‘bo’
un– > um [ũ] ‘un’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Assimilació de lloc d’articulació en consonants.

(castellà antic > castellà modern)
semda > senda ‘senda’
 
(llatí antic > llatí tardà)
inpossibilis > impossibilis ‘impossible’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Palatalització i africació de consonants davant de vocals anteriors.

(llatí > italià)
centum [k] > cento [tʃ] ‘cent’
medius [d] > mezzo [dz] ‘mig’
 
(llatí > francès antic)
centum [k] > cent [ts] ‘cent’
gentem [ɡ] > gent [dʒ] ‘gent’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Dissimilació

«Este proceso, que pudiéramos llamar de «asimilación negativa», consiste en crear o acentuar una diferencia entre sonidos vecinos. Si el fenómeno se produce entre sonidos contiguos, se llama diferenciación, si ocurre entre sonidos distantes, disimilación propiamente dicha» (p. 193).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)
(llatí > castellà)
hominen > omne > omre > hombre ‘home’
anima > anma > alma ‘ànima’
marmor > mármol ‘marbre’
arbor > árbol ‘arbre’
tornar al principi

Processos que afecten l’estructura siŀlàbica

❯ La síŀlaba

Elisió

Pèrdua d’un segment que es troba en la representació fonològica però que no es manifesta en la representació fonètica.

Elisió de consonants

(català)
/aɾˈbɔɾi/ → [əɾˈβ̞ɔɾi] arbori
/ˈaɾbɾe/ → [ˈaβ̞ɾə] arbre
 
/ˈdur/+/a/ → [ˈd̪uɾə] dura
/ˈdur/ → [ˈd̪u] dur

Elisió de vocals

(català)
/baˈɾana/ → [ˈbɾanə] barana
/beɾeˈnar/→ [bɾəˈna] berenar

Afèresi

Elisió d’una vocal o d’una o més d’una síŀlaba en posició inicial de paraula.

(català)
/anˈtɔn/ → [ˈt̪ɔn] Anton
/meɾiˈtʃeʎ/ → [ˈtʃeʎ] Meritxell
 
/autoˈbus/ → [ˈbus] autobús

Síncope

Elisió d’una vocal propera a una vocal tònica en posició interior de paraula.

(català)
/baˈɾana/ → [ˈbɾanə] barana
/beɾeˈnar/→ [bɾəˈna] berenar
(anglès)
[ˈevɾɪ] every ‘cada’
[ˈhæpnɪŋ] happening ‘esdeveniment’

Apòcope

Elisió d’una vocal o d’una o més d’una síŀlaba en posició final de paraula.

(castellà)
/ˈsanto/ + /toˈmas/ → [san̪t̪ot̪oˈmas] Santo Tomás ‘Sant Tomàs’
/ˈsanta/ + /ˈrita/ → [san̪t̪aˈrit̪a] Santa Rita ‘Santa Rita’
/ˈsanto/ + /anˈtonio/ → [sana̪nˈt̪oni̯o] San Antonio ‘Sant Antoni’
 
/telebiˈsor/ → /ˈt̪ele/ televisor ‘televisor’
/metɾopoliˈtano/ → /met̪ɾo/ metropolitano ‘metropolità’
/miˈkɾofono/ → /ˈmikɾo/ micrófono ‘micròfon’
/beaˈtɾiθ/ → /ˈbea/ Beatriz ‘Beatriu’
(francès)
/eˈglizə/ → [eˈgliz] église ‘església’
/ˈtablə/ → [ˈtabl] table ‘taula’

Processos d’elisió en diacronia

(llatí > francès)
cū́ra > cure [ˈkyʀ] ‘cura’
ōrnā́re > orner [ɔʀˈne] ‘adornar’
 
pḗrdere > perdre [ˈpɛʀdʀ(ə)] ‘perdre’
vī́ːvere > vivre [ˈvivʀ(ə)] ‘viure’
 
Murray, R. W. (1997). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 289–345). Bedford/St Martin’s.

Epèntesi

També anomenada ‘inserció’.

Addició d’un segment que es troba en la representació fonològica però que no es manifesta en la representació fonètica.

Epèntesi de consonants

(castellà)
/ˈuebo/ → [ˈgu̯eβ̞o] huevo ‘ou’

Epèntesi de vocals

(castellà)
/paˈpel/+/s/ → [paˈpeles] papeles ‘papers’

Pròtesi

«Desarrollo, al inicio de una palabra, de un elemento no etimológico con el fin de hacer más fácil la pronunciación» (p. 195).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)
(castellà)
stress → estrés [esˈt̪ɾes] ‘estrès’
ski → esquí [esˈki] ‘esquí’
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.

Processos d’epèntesi en diacronia

(llatí > castellà)
schola > escuela ‘escola’
scribere > escribir ‘escriure’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Coalescència o fusió

Dos segments adjacents es converteixen en un únic segment.

Coalescència de consonants

(català)
/uns/ +/ˈsaks/ → [unˈsaks] uns sacs
(castellà)
/ˈlunes/ +/s/ → [ˈlunes] lunes (plural) ‘dilluns (plural)’

Coalescència de vocals

(català)
/la/+/aˈmiga/ → [ləˈmiɣ̞ə] l’amiga
(castellà)
/la/+/aˈmiga/ → [laˈmiɣ̞a] la amiga ‘l’amiga’

Coalescència de vocal i de consonant

(francès)
[ˈplɛnə] pleine ‘plena’
[ˈplɛ̃] plein ‘plè’

Canvis de classe major

Classes majors: definides a partir dels trets distintius [siŀlàbic], [sonant] i [consonàntic].

Canvi de vocal a paravocal

(català)
/ˈaiɡua/ → [ˈai̯ɣ̞u̯ə] aigua
(castellà)
/ˈuno/ + /i/ + /ˈotɾo/ → [unoˈi̯otɾo] uno y otro ‘un i altre’
/ˈuna/ + /i/ + /ˈdos/ → [unai̯ˈð̞os] una y dos ‘una i dues’
(francès)
[ˈʒu] joue ‘juga’
[ˈʒu̯e] jouer ‘jugar’

❯ Diftongació

Metàtesi

Intercanvi en l’ordre de dos segments, tant si són contigus com si es troben a distància.

(català)
/ɡaniˈbɛt/ → [ɡəβ̞iˈnɛt] ganivet
(castellà)
/ɡaˈbɾiel/ → [ɡɾaˈβ̞i̯el] Gabriel ‘Gabriel’
/meteoɾoloˈxia/ → [met̪eɾeoloˈxia] meteorología ‘meteorologia’

Processos de metàtesi en diacronia

Metàtesi de segments adjacents.

(anglès antic)
wæps > wæsp ‘wasp’ (‘vespa’)
þridda > þirdda ‘third’ (‘tercer’)
(þ = [θ] o [ð])
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Metàtesi de segments no adjacents.

(llatí > castellà)
mīrāculum > milagro ‘miracle’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.
tornar al principi

Processos d’afebliment i de reforç

Afebliment de vocals

Reducció vocàlica

Afebliment de les vocals àtones, que canvien el timbre per a convertir-se en una vocal central anomenada schwa o vocal neutra: [ə].

Reducción vocálica

Reducció vocàlica.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

(anglès)
[ˈfɑːðə] father ‘pare’
[əˈbaʊt] about ‘sobre’
[pəˈteɪtəʊ] potatoe ‘patata’
[fəˈtɔɡɾəfɪ] photography ‘fotografia’
Reducció vocàlica i centralització

Linguistics Llama. (2013, 18 de març). I wanna be a schwa. It’s never stressed [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/LinguisticsLlama/posts/595167173844993:0

❯ Neutralització de vocals

Diftongació

Una vocal tancada (alta) /i/ o /u/ es converteix en una paravocal [i̯] o [u̯] quan forma síŀlaba amb una altra vocal.

(català)
/ˈaiɡua/ → [ˈai̯ɣ̞u̯ə] aigua

Una vocal es converteix en un diftong.

(català)
/oˈbɛʎa/ → [əu̯ˈβ̞ɛʎə] ovella

Sinèresi

«Reducción silábica por formación, dentro de la palabra, de un diptongo, allí donde, según las normas, debería haber sílabas diferentes» (p. 195).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)
(castellà)
/to.ˈa.ʎa/ → [ˈto̯a.ʎa] toalla ‘tovallola’
/ˈnu.kle.o/ → [ˈnu.kleo̯] núcleo ‘nucli’
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.

Sinalefa

«Reducción silábica por formación, entre palabras, de un diptongo (o triptongo), allí donde, según las reglas, debería haber hiato» (p. 195).
 
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.
(Font de la imatge: Enrique Obediente Sosa. (s. d.). Asociación de Academias de la Lengua Española. https://www.asale.org/academico/enrique-obediente-sosa)

La sinalefa és una conseqüència de la resiŀlabificació que es produeix en la parla contínua.

(català)
/no/ + /i/ + /a/ → [ˈnoˈi̯a] no hi ha
/ʒa/ + /i/ + /ba/ → [ˈʒai̯ˈβa] ja hi va
Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.
(castellà)
/te/ + /ol.bi.ˈde/ → [teo̯l.β̞i.ˈð̞e] te olvidé ‘et vaig oblidar’
/la/ + /es.ˈku̯e.la/ → [lae̯s.ˈku̯e.la] la escuela ‘l’escola’
Obediente, E. (1998). Fonética y fonología (3a ed.). Universidad de los Andes, Facultad de Humanidades y Educación, Consejo de Publicaciones.

Afebliment de consonants

(castellà)
/kanˈtado/ → [kan̪ˈt̪að̞o] [kan̪ˈta̪ð̞o] [kan̪ˈt̪ao̯] cantado ‘cantat’

Espirantització

Procés pel qual les consonants oclusives sonores es realitzen com a aproximants en determinats contextos.

(castellà)
/ˈbobo/ → [ˈboβ̞o] bobo ‘babau’
/un/ + /ˈbobo/ → [umˈboβ̞o] un bobo ‘un babau’
/el/ + /ˈbobo/ → [elβ̞ˈoβ̞o] el bobo ‘el babau’
 
/ˈdedo/ → [ˈd̪eð̞o] dedo ‘dit’
/un/ + /ˈdedo/ → [un̪ˈd̪eð̞o] un dedo ‘un dit’
/el/ + /ˈdedo/ → [el̪ˈd̪eð̞o] el dedo ‘el dit’
 
/ˈɡoro/ → [ˈɡoro] gorro ‘gorra’
/un/ + /ˈɡoro/ → [unˠˈɡoro] un gorro ‘una gorra’
/el/ + /ˈɡoro/ → [elˈɣ̞oro] el gorro ‘la gorra’
/ˈbaɡo/ → [ˈbaɣ̞o] vago ‘gandul’
 
Les oclusives sonores /b d ɡ/ es realitzen com a aproximants [β̞ ð̞ ɣ̞] quan no van precedides de pausa, quan no van precedides de consonant nasal i, únicament en el cas de /d/, quan no van precedides de pausa, ni de consonant nasal ni de la lateral alveolar /l/.

Processos d’afebliment en diacronia

Reducció vocàlica i elisió.

(anglès antic > anglès mitjà > primer anglès modern)
stanas [a] > stones [ə] > stones Ø ‘pedres’
stanes [e] > stones [ə] > stone’s Ø ‘pedra (cas genitiu)’
 
nama [a] > name [ə] > name Ø ‘nom’
talu [u] > tale [ə] > tale Ø ‘conte’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Afebliment de consonants.

(llatí > castellà antic > castellà modern)
mātūrus > ma[d]uro > ma[ð̞]uro ‘madur’
mittere > meter ‘ficar’
 
(francès antic > francès modern)
[maðyr] > mûr ‘madur’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Desafricació.

(francès antic > francès modern)
cent [t͡s] > cent [s] ‘cent’
gent [d͡ʒ] > gent [ʒ] ‘gent’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Processos de reforç en diacronia

Reforç de paravocals.

(llatí > italià)
iūdicium [i̯] > giudizio [d͡ʒ] ‘judici’
iuvenis [i̯] > giovane [d͡ʒ] ‘jove’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.
tornar al principi

Processos de neutralització

Neutralització de consonants

Pèrdua de l’oposició (possibilitat de contrastar significats) entre dos o més fonemes en un context determinat.

(castellà)
Posició inicial de síŀlaba:
/ˈka.ro/ carro ‘carro’ ⁓ /ˈka.ɾo/ caro ‘car’
/ˈθe.ro/ cerro ‘turó’ ⁓ /ˈθe.ɾo/ cero ‘zero’
/ˈko.ro/ corro ‘corro’ ⁓ /ˈko.ɾo/ coro ‘cor’
 
Posició final de síŀlaba:
[ˈpu̯er.t̪a], [ˈpu̯eɾ.t̪a], [ˈpu̯eɹ.t̪a] puerta ‘porta’,
[ˈkar.ne], [ˈkaɾ.ne], [ˈkaɹ.ne] carne ‘carn’
 
L’oposició (possibilitat de contrastar significats) entre /r/ (ròtica múltiple) i /ɾ/ (ròtica simple) es perd en la posició final de síŀlaba
(castellà)
Posició inicial de síŀlaba:
/ˈka.pa/ [ˈka.pa] capa ‘capa’ ⁓ /ˈka.ba/ [ˈka.β̞a] cava ‘cava’
 
Posició final de síŀlaba:
/ˈkap.ta/ [ˈkap.t̪a], [ˈkab.t̪a], [ˈkaβ.t̪a], [ˈkaβ̞.t̪a] capta ‘capta’
 
L’oposició (possibilitat de contrastar significats) entre /p/ (oclusiva bilabial sorda) i /b/ (oclusiva bilabial sonora) es perd en la posició final de síŀlaba

❯ Arxifonema

Neutralització de vocals

Canvi de timbre d’una vocal en funció de la seva aparició en una síŀlaba tònica o en una síŀlaba àtona que té com a conseqüència que en les síŀlabes àtones es neutralitzin (es perdin) els contrastos entre algunes vocals.

(català central)
/ˈnɔi/ → [ˈnɔi̯] noi
/ˈnɔi/+/ˈɛt/ → [nuˈi̯ɛt̪] noiet
 
/ˈfosk/ → [ˈfosk] fosc
/ˈfosk/ + /ˈɛt/ → [fusˈkɛt̪] fosquet
 
/ˈpɛu/ → [ˈpɛu̯] peu
/ˈpɛu/ + /ˈɛt/ → [pəˈu̯ɛt̪] peuet
 
/ˈbent/ → [ˈben]
vent /ˈbent/ + /ˈɛt/ → [bən̪ˈt̪ɛt̪] ventet
 
/ˈpal/ → [ˈpaɫ] pal
/ˈpal/ + /ˈɛt/ → [pəˈlɛt̪] palet
 
Neutralización de vocales
 
Sistema amb un contrast entre set vocals en síŀlaba tònica (/i e ɛ a ɔ o u/) reduït a un contrast entre tres vocals ([i ə u]) en síŀlaba àtona. El contrast entre /e ɛ a/ i el contrast entre /ɔ o/ que es dona en les síŀlabes tòniques es perd en les síŀlabes àtones

Desfonologització

Pèrdua d’una oposició fonològica com a conseqüència d’un canvi lingüístic.

(castellà)
Variants no yeístas:
[ˈmaʎa] malla ‘malla’ ⁓ [ˈmaʝa] maya ‘maia’
[ˈaʎa] halla ‘troba’ ⁓ [ˈaʝa] haya ‘hagi’
[kaˈʎo] calló ‘va callar’ ⁓ [kaˈʝo] cayó ‘va caure’
 
Variants yeístas:
[ˈmaʝa] malla ‘malla’ = maya [ˈmaʝa] maya ‘maia’
[ˈaʝa] halla ‘troba’ = haya [ˈaʝa] haya ‘hagi’
[kaˈʝo] calló ‘va callar’ = cayó [kaˈʝo] cayó ‘va caure’
«El yeísmo está extendido en amplias zonas de España y de América y, aunque quedan aún lugares en que pervive la distinción en la pronunciación de ll e y, es prácticamente general entre los jóvenes, incluso entre los de regiones tradicionalmente distinguidoras. Su presencia en amplias zonas, así como su creciente expansión, hacen del yeísmo un fenómeno aceptado en la norma culta.»
 
Real Academia Española. (2005). Yeísmo. A Diccionario panhispánico de dudas. Santillana. https://www.rae.es/dpd/yeísmo
tornar al principi

Fonologia


Els processos fonològics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el