L’anàlisi fonològica


Fonologia


Objectius de l’anàlisi fonològica

Definició de l’inventari de fonemes.

(català)
Fonemes aproximants laterals: /l/ i /ʎ/
Parells mínims: lis [ˈlis] / llis [ˈʎis], cala [ˈkalə] / calla [ˈkaʎə], mil [ˈmil] / mill [ˈmiʎ]

Identificació dels aŀlòfons dels fonemes inventariats.

(català)
Aŀlòfons del fonema aproximant lateral alveolar /l/:
Aproximant lateral dentalitzat [l̪]: alta [ˈal̪t̪ə], balda [ˈbal̪d̪ə]
Aproximant lateral alveolar [l]: lis [ˈlis], cala [ˈkalə], mil [ˈmil], balsa [ˈbalsə]
Aproximant lateral palatalitzat [lʲ]: el llit [əlʲˈʎit̪], el nyap [əlʲˈɲap]
Aproximant lateral velaritzat [ɫ]: sol [ˈsɔɫ], alba [ˈaɫβ̞ə], Olga [ˈɔɫɣ̞ə]

Determinació dels factors que condicionen l’aparició dels aŀlòfons.

(català)
Aproximant lateral dentalitzat [l̪]: seguit de consonant dental
Aproximant lateral alveolar [l]: en posició postpausal, en posició prepausal i precedit de vocals anteriors, entre vocals o seguit de consonant alveolar
Aproximant lateral palatalitzat [lʲ]: seguit de consonant velar
Aproximant lateral velaritzat [ɫ]: en posició prepausal i precedit de vocals posteriors o seguit de consonant bilabial o de consonant velar

Identificació del tipus de distribució dels fonemes i dels aŀlòfons.

(català)
Fonemes aproximants laterals /l/ i /ʎ/: en distribució equivalent (o contrastiva)
Aŀlòfons del fonema aproximant lateral alveolar /l/: en distribució complementària

Descripció i explicació dels processos fonològics que afecten els fonemes i els aŀlòfons.

(català)
L’aparició dels aŀlòfons dentalitzats, palatalitzats i velaritzats del fonema aproximant lateral alveolar /l/ s’explica per un procés d’assimilació del lloc d’articulació de la consonant següent.
tornar al principi

Mètode de l’anàlisi fonològica

Arbre de decisió per a l’anàlisi fonològica

Arbre de decisió per a l’anàlisi fonològica.

Adaptat de Langstaff, J. (2000). [bnik] Knowledge of sounds [Document en PowerPoint]. SlideShare. https://slideplayer.com/slide/4034004/

(català)
lis [ˈlis], cala [ˈkalə], mil [ˈmil], llis [ˈʎis], calla [ˈkaʎə], mill [ˈmiʎ]
 
Es troben en el mateix context: inicial de paraula (lis [ˈlis], llis [ˈʎis]), entre vocals (cala [ˈkalə], calla [ˈkaʎə]), final de paraula (mil [ˈmil], mill [ˈmiʎ]).
En canviar un so per l’altre varia el significat
Parells mínims: lis [ˈlis] / llis [ˈʎis], cala [ˈkalə] / calla [ˈkaʎə], mil [ˈmil] / mill [ˈmiʎ]
→ /l/ i /ʎ/ són dos fonemes diferents
 
 
balsa [ˈbalsə], colze [ˈkolzə], vulnerar [bulnəˈɾa], folre [ˈfolrə], alta [ˈal̪t̪ə], balda [ˈbal̪d̪ə]
 
No es troben en el mateix context: [l] apareix davant de consonants alveolars ([s z l r]) i [l̪] apareix davant de consonants dentals ([t̪ d̪])
Distribució complementària
→ [l] i [l̪] són dos aŀlòfons d’un mateix fonema /l/
 
 
pare [ˈpaɾə] [ˈpaɹə], mare [ˈmaɾə] [ˈmaɹə]
 
Es troben en el mateix context: posició intervocàlica
En canviar un so per l’altre no varia el significat
Variació lliure
→ [ɾ] i [ɹ] són dos aŀlòfons d’un mateix fonema /ɾ/

Prova dels parells mínims

Permet definir l’inventari de fonemes.

❯ Parells mínims

Relacions distribucionals

Permeten descriure la distribució dels fonemes i dels seus aŀlòfons.

❯ Les relacions distribucionals

Neutralització

❯ Processos fonològics de neutralització

Arxifonema

Concepte propi de la fonologia estructuralista.

Forma resultant de la neutralització d’una oposició fonològica.

Transcrit amb majúscules.

(castellà)
puerta /ˈpueR.t̪a/ → [ˈpu̯er.t̪a], [ˈpu̯eɾ.t̪a], [ˈpu̯eɹ.t̪a]
carne /ˈkaR.ne/ → [ˈkar.ne], [ˈkaɾ.ne], [ˈkaɹ.ne]
tornar al principi

Exemple d’anàlisi fonològica

Fricatius i oclusius en grec modern

Fromkin, V., Rodman, R. i Hyams, N. (2019). An introduction to language (11a ed.). Cengage Learning.
 
 
Victoria Fromkin
Victoria Fromkin (1923–2000)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (1997, 11 d’octubre). Prof. Victoria Fromkin. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/fromkin/fromkin.htm)
Robert Rodman
Robert Rodman (1940–2017)
(Font de la imatge: NC State University, Department of Computer Science. (2017, 31 de gener). Remembering Dr. Robert Rodman (1940-2017). CSC News. https://www.csc.ncsu.edu/news/1976)

(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Nina Hyams. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/person/nina-hyams/)

Dades

[kano] ‘fer’ [çeɾi] ‘mà’
[xano] ‘perdre’ [koɾi] ‘filla’
[çino] ‘abocar’ [xoɾi] ‘balla’
[cino] ‘moure’ [xɾima] ‘diners’
[kali] ‘encants’ [kɾima] ‘pena’
[xali] ‘difícil’ [xufta] ‘grapat’
[çeli] ‘anguila’ [kufeta] ‘bombons’
[ceɾi] ‘espelma’ [oçi] ‘no’
Consonants del grec modern

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

[c] oclusiu palatal sord

[k] oclusiu velar sord

[ç] fricatiu palatal sord

[x] fricatiu velar sord

Ladefoged, P. (2004). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/course/chapter1/chapter1.html

Vocals del grec modern

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Anàlisi

Estudiant les dades es troben els següents parells mínims:

[kano] ‘fer’ ~ [xano] ‘perdre’
[kali] ‘encants’ ~ [xali] ‘difícil’
[koɾi] ‘filla’ ~ [xoɾi] ‘balla’
[kɾima] ‘pena’ ~ [xɾima] ‘diners’
[çino] ‘abocar’ ~ [cino] ‘moure’
[çeɾi] ‘mà’ ~ [ceɾi] ‘espelma’

Dels parells mínims identificats es dedueix que:

El contrast entre [k] ~ [x] (oclusivu velar i fricatiu velar) és distintiu: canviant [k] per [x] varia el significat de la paraula.

[kano] ‘fer’ ~ [xano] ‘perdre’
[kali] ‘encants’ ~ [xali] ‘difícil’
[koɾi] ‘filla’ ~ [xoɾi] ‘balla’
[kɾima] ‘pena’ ~ [xɾima] ‘diners’

El contrast entre [c] ~ [ç] (oclusiu palatal i fricatiu palatal) és distintiu: canviant [c] per [ç] varia el significat de la paraula.

[çino] ‘abocar’ ~ [cino] ‘moure’
[çeɾi] ‘mà’ ~ [ceɾi] ‘espelma’

El contrast entre [k] ~ [c] (oclusiu velar i oclusiu palatal) no és distintiu: no es troben parells mínims amb [x] ~ [ç].

El contrast entre [x] ~ [ç] (fricatiu velar i fricatiu palatal) no és distintiu: no es troben parells mínims amb [x] ~ [ç].

Els parells mínims (contrasts distintius) es troben entre consonants que comparteixen el lloc d’articulació però amb diferents modes d’articulació.

Per determinar si existeixen segments en distribució complementària, s’analitza el context d’aparició:

Oclusiu palatal
[c]
Oclusiu velar
[k]
Fricatiu palatal
[ç]
Fricatiu velar
[x]
[cino] [kano] [çino] [xano]
[ceɾi] [kali] [çeli] [xali]
[koɾi] [çeɾi] [xoɾi]
[kɾima] [oçi] [xɾima]
[kufeta] [xufta]

Les dades de la taula mostren que:

[k] (oclusiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [ɾ]

[x] (fricatiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [ɾ]

[c] (oclusiu palatal) apareix abans de [i], [e]

[ç] (fricatiu palatal) apareix abans de [i], [e]

Per tant:

Oclusius: [k] (velar) es troba en distribució complementària amb [c] (palatal), ja que no es troba cap context en què puguin aparèixer tant [k] con [c].

Fricatius: [x] (velar) es troba en distribució complementària amb [ç] (palatal), ja que no es troba cap context en què puguin aparèixer tant [x] com [ç].

De la distribució complementària de [c] i [k] i de [ç] i [x] es desprèn que:

Els dos segments oclusius ([c] palatal i [k] velar) són aŀlòfons d’un mateix fonema.

Els dos segments fricatius ([ç] palatal i [x] velar) són aŀlòfons d’un mateix fonema.

Per decidir que [k] i [c] són aŀlòfons d’un mateix fonema en comptes de ser-ho, per exemple, [k] i [x] o [c] i [ç], es considera un criteri de similitud fonètica, que també s’utilitza en el cas de [x] i [ç]:

[c] i [k] són oclusius no anteriors ([c] palatal i [k] velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

[ç] i [x] són fricatius no anteriors ([ç] palatal i [k] velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

D’aquesta anàlisi es pot concloure que:

/k/ és un fonema amb dos aŀlòfons en distribució complementària:

/x/ és un fonema amb dos aŀlòfons en distribució complementària:

En les llengües, els sons velars sovint es converteixen en palatals davant de vocals anteriors; per aquest motiu, les formes velars /k/ i /x/ es seleccionen com les bàsiques per a la definició del fonema.

El procés es podria formular amb una regla fonològica (simplificada) mitjançant trets distintius:

Regla d’assimilació en grec modern

La combinació de trets [+consonàntic +posterior] correspon a les consonants velars [k] i [x].

La combinació de trets [+consonàntic –posterior] correspon a les consonants palatals [c] i [ç].

La combinació de trets [–consonàntic –posterior] correspon a les vocals [i] i [e].

La regla formalitza el procés fonològic d’assimilació de lloc d’articulació pel qual les consonants posteriors (velars) es palatalitzen quan es troben seguides d’una vocal que no és posterior i permet donar compte del fet que aquest procés afecta tant les consonants oclusives com les fricatives.

En resum:

tornar al principi

Fonologia


L’anàlisi fonològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el