Llengua oral i llengua escrita

«Els qui usem de forma habitual el codi escrit (per llegir, estudiar, fer resums o informes, prendre notes, etc.) tendim a considerar que seria impossible viure en un món en què no existís l’escriptura, tenim una imatge ‘grafocèntrica’ de la vida» (p. 14).

Tuson, A. (1995). Anàlisi de la conversa. Empúries.

Amparo Tuson

(Font de la imatge: Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües. (2016). Amparo Tusón Valls. Universitat Autònoma de Barcelona. https://grupsderecerca.uab.cat/greip/content/amparo-tusón-valls)

«El grafocentrismo no consiste en alabar las inmensas posibilidades que ofrece la escritura. Empieza a darse cuando consideramos el modelo lingüístico escrito como el más perfecto y los demás modelos como inferiores, menos evolucionados o menos desarrollados. Desde esta perspectiva se usan e interpretan expresiones como lenguas literarias o lenguas de cultura como denotadoras de lenguas que tienen una dilatada tradición escrita. El uso de estas expresiones es además valorativo (y ofensivo) por lo que da a entender, a saber, que las lenguas sin tradición escrita o con una tradición escrita corta no son lenguas literarias ni de cultura. La idea de que la literatura se reduce a literatura escrita, deja sin cultura literaria a la gran mayoría de las sociedades del mundo actual» (p. 29).

Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.

Juan Carlos Moreno Cabrera

(Font de la imatge: Gran Enciclopèdia Catalana. (2014, 4 de juliol). Juan Carlos Moreno Cabrera. A enciclopèdia.cat. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-21449636.xml)

Mites sobre la llengua escrita

Realitats sobre la llengua escrita

El coneixement de la lectura i l’escriptura ha estat, històricament, un mitjà de control social.

«descriptions are typically written by middle-aged people who have spent long years reading written language» (p. 14).

Brown, G. i Yule, G. (1983). Discourse analysis. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511805226

Gillian Brown

(Font de la imatge: Clare College Cambridge. (2018). Emeritus Fellows and Life Fellows. https://www.clare.cam.ac.uk/Emeritus-Fellows-of-Clare-College/)

L’ortografia és socialment important perquè constitueix un dels aspectes de la llengua més ‘visibles’ per als parlants.

L’ortografia i, en general, la llengua escrita, tenen un paper molt rellevant en el sistema escolar.

Existeix el prejudici de que la pronunciació s’ha de guiar per l’ortografia.

Si existe la diferencia entre V y B, por que cuando escribimos sus sonidos, tampoco hacemos la diferencia? (s. d.). Yahoo! Respuestas.

«No existe en español diferencia alguna en la pronunciación de las letras b y v. Las dos representan hoy el sonido bilabial sonoro /b/. La ortografía española mantuvo por tradición ambas letras, que en latín representaban sonidos distintos. En el español medieval hay abundantes muestras de confusión entre una y otra grafía, prueba de su confluencia progresiva en la representación indistinta del mismo sonido, confluencia que era ya general en el siglo XVI. La pronunciación de la v como labiodental no ha existido nunca en español, y solo se da de forma espontánea en hablantes valencianos o mallorquines y en los de algunas zonas del sur de Cataluña, cuando hablan castellano, por influencia de su lengua regional. También se da espontáneamente en algunos puntos de América por influjo de las lenguas amerindias. En el resto de los casos, es un error que cometen algunas personas por un equivocado prurito de corrección, basado en recomendaciones del pasado, pues aunque la Academia reconoció ya desde el Diccionario de Autoridades (1726-1739) que ‘los españoles no hacemos distinción en la pronunciación de estas dos letras’, varias ediciones de la Ortografía y de la Gramática académicas de los siglos XVIII, XIX y principios del XX describieron, e incluso recomendaron, la pronunciación de la v como labiodental. Se creyó entonces conveniente distinguirla de la b, como ocurría en varias de las grandes lenguas europeas, entre ellas el francés y el inglés, de tan notable influjo en esas épocas; pero ya desde la Gramática de 1911 la Academia dejó de recomendar explícitamente esta distinción. En resumen, la pronunciación correcta de la letra v en español es idéntica a la de la b, por lo que no existe oralmente ninguna diferencia en nuestro idioma entre palabras como baca y vaca, bello y vello, acerbo y acervo.»

Real Academia Española. (2005). v. A Diccionario panhispánico de dudas. Santillana. https://www.rae.es/dpd/v

La prioritat de la llengua oral

«Car une langue, c’est avant tout des sons, une matière orale d’abord modelée par la bouche, puis transportée dans l’air sous forme d’ondes lentes, et qui viennent caresser l’oreille. Le son est la vraie realité de la langue ; tout le reste n’est qu’abstraction» (p. 215).

Delattre, P. (1966). Sur les origines celtiques de la prononciation française. Studies in French and comparative phonetics: Selected papers in French and English (p. 215–217). Mouton. (Obra original publicada el 1954)

Pierre Delattre (1903–1969)

(Font de la imatge: Kraut. (2011, 11 de juliol). Pierre Delattre † 11th July 1969. Kraut’s English phonetics blog. http://matters-phonetic.blogspot.com/2011/07/pierre-delattre-11th-july-1969.html)

Arguments que justifiquen la prioritat de la llengua oral

Arguments genètics

La llengua oral s’adquireix de manera espontània si l’entorn és l’adequat; la llengua escrita s’aprèn d’una manera formal durant l’escolarització.

Existeix un «període crític» per a l’adquisició de la llengua, mentre que l’escriptura es pot aprendre en qualsevol etapa de la vida.

L’ésser humà neix amb els òrgans necessaris per a la producció i la percepció de la parla; per a escriure cal utilitzar eines.

Arguments històrics

«For about 99.5 per cent of the history of the human race, the only medium of expression for language has been sound, the sound produced by the organs of speech (from the larynx to the lips and nostrils) in modifying the stream of air that comes from the diaphragm. The‘ sender’ of the message has been a speaker and the ‘receiver’ has been a listener» (p. 12).

Halliday, M. A. K. (1989). Spoken and written language (2a ed.). Oxford University Press.

M. A. K. Halliday (1925–2018)

(Font de la imatge:Wei, L. (2018, 19 d’abril). PALS Michael Halliday tribute. UCL Psychology and Language Sciences. https://www.ucl.ac.uk/pals/news/2018/apr/pals-michael-halliday-tribute)

«Natural selection acting on the mutations that yielded its human form would have enabled rapid, encoded speech, in turn enhancing the selective value of the mutations that shaped the modern human vocal tract. These events, which led to the emergence of fully modern speech, language, and cognition, appear to have occurred sometime in the period between 90,000 and 50,000 BP, the time frame between fossils like Skhul V and fully modern humans who were capable of talking and acting (Klein 1999) as we do» (p. 52–53).

Lieberman, P. (2007). The evolution of human speech: Its anatomical and neural bases. Current Anthropology, 48(1), 39–66. https://doi.org/10.1086/509092

Philip Lieberman

(Font de la imatge: Brown University. (2017). Philip Lieberman. Researchers@Brown. https://vivo.brown.edu/display/plieberm)

«En la historia de la humanidad, la invención de la escritura se ha producido de manera independiente en cinco ocasiones y en cinco regiones distintas del planeta: en el Alto Egipto hacia el 3300 aC; en la Baja Mesopotamia en esta misma cronología; en el valle del Indo hacia 2600 aC; en China en el siglo XIV aC; y en Mesoamérica en la primera mitad del I milenio aC» (p. 367).

Cervelló, J. (2015). Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto. Edicions UAB.

Josep Cervelló

(Font de la imatge: Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. (s. d.). Josep Cervelló Autuori. Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.uab.cat/web/el-departament/professorat/directori/professorat-1345696098292.html?param1=null¶m2=1345695969012)

Arguments sociològics

Les llengües sense sistema d’escriptura ofereixen totes les funcions comunicatives que necessiten els seus parlants.

«The exact number of unwritten languages is hard to determine. Ethnologue (24th edition) has data to indicate that of the currently listed 7,139 living languages, 4,065 have a developed writing system. We don’t always know, however, if the existing writing systems are widely used. That is, while an alphabet may exist there may not be very many people who are literate and actually using the alphabet. The remaining 3,074 are likely unwritten.»

Eberhard, D. M., Simons, G. F. i Fennig, C. D. (Ed.). (2021). How many languages of the world are unwritten? A Ethnologue: Languages of the world (24a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/enterprise-faq/how-many-languages-world-are-unwritten-0?

David M. Eberhard (Font de la imatge: Eberhard, D. M. (s. d.). Dave Eberhard [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 24 d’octubre de 2021, a https://scholar.google.co.th/citations?user=T5oK55cAAAAJ)	Gary F. Simons (Font de la imatge: SIL International. (s. d.). Gary F. Simons, Ph.D. https://www.sil.org/biography/gary-f-simons)
Charles D. Fennig (Font de la imatge: Fennig, C. D. (s. d.). Charles Fennig [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 24 d’octubre de 2021, a https://sil.academia.edu/CharlesFennig)

No hi ha llengües naturals en què s’hagi desenvolupat únicament una modalitat escrita sense una modalitat oral.

«Hay lenguas que se hablan y no se escriben, pero toda lengua escrita es hablada» (p. 74).

Gregory, M., i Carroll, S. (1986). Lenguaje y situación: variedades del lenguaje y sus contextos sociales (L. A. Rodríguez, Trad.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1978)

Michael Gregory

(Font de la imatge: Lennon, F. (1968). Professor Michael Gregory takes microphone during the Glendon debate [Fotografia]. Toronto Public Library. https://www.torontopubliclibrary.ca/detail.jsp?Entt=RDMDC-TSPA_0116019F&R=DC-TSPA_0116019F&searchPageType=vrl)

Susanne Carroll

(Font de la imatge: School of Languages, Linguistics, Literatures and Culture. (2010). Susanne Carroll. University of Calgary. https://slllc.ucalgary.ca/profiles/susanne-carroll)

En la població mundial hi ha persones sense alfabetitzar o que no fan servir pràcticament mai la llengua escrita.

Dades globals de població alfabetitzada i de població sense alfabetitzar per grups d’edat l’any 2016.

Índex de paritat de gènere (GPI, Gender Parity Index) en l’alfabetització de joves i d’adults l’any 2016.

Arguments fisiològics

Els errors ortogràfics de les persones sordes són diferents dels errors ortogràfics propis de les persones oients.

L’efecte de la retroalimentació auditiva retardada (DAF, Delayed Auditory Feedback) s’observa en la parla espontània i també en la lectura d’un text en veu alta; en canvi, si no s’altera la retroalimentació auditiva però es modifiquen les característiques visuals del text, la lectura en veu alta no queda afectada.

Arguments diacrònics

L’evolució de les llengües obeeix a lleis fonètiques més que a la forma gràfica.

Arguments derivats de l’anàlisi d’errors

Els errors de pronunciació es relacionen amb característiques fonètiques dels sons de la parla i no amb trets visuals dels grafemes.

Arguments derivats de l’estudi de les patologies de la parla

En les patologies derivades de lesions cerebrals, si es produeix una alteració de la llengua oral és probable que també es produeixi una alteració de la llengua escrita (agrafia).

Els trastorns de la llengua escrita no sempre afecten necessàriament la llengua oral.

La llengua escrita com a representació de la llengua oral

«Writing is not language, but merely a way of recording language by means of visible marks» (§ 2.1).

Bloomfield, L. (1933). Language. Henry Holt.

Leonard Bloomfield (1887–1949)

(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Leonard Bloomfield. Yale University. https://ling.yale.edu/about/history/people/leonard-bloomfield)

Escrit i oral són dos codis diferents que es fan servir amb finalitats diferents.

Saber quan és adequat utilitzar el codi escrit i quan és adequat emprar el codi oral forma part de la competència comunicativa.

La situació comunicativa: ús de la llengua escrita i de la llengua oral

«Although either speech or writing can be used for almost any communicative need, we do not in fact use the two forms interchangeabily» (p. 8).

Biber, D. (1988). Variation across speech and writing. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511621024

Douglas Biber

(Font de la imatge: Freiburg Institute for Advanced Studies. (s. d.). Prof. Douglas Biber. Albert-Ludwigs-Universität Freiburg. https://www.frias.uni-freiburg.de/de/das-institut/archiv-frias/school-of-lili/fellows/biber)

Ús de la llengua escrita

→ Ús de la llengua oral quan hi ha distància física entre els interlocutors: trucades telefòniques, videoconferències, missatges de veu, etc.

Necessitat de que quedi constància del contingut o necessitat de conservar la informació.

→ Hi ha situacions en què el registre escrit s’ha de complementar amb fórmules orals que contenen expressions performatives (matrimoni, bateig, etc.).

«There is a general expectation that people will not remember detailed facts correctly if they are only exposed to them in the spoken mode, especially if they are required to remember them over an extended period of time» (p. 13–14).

Brown, G. i Yule, G. (1983). Discourse analysis. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511805226

Gillian Brown

(Font de la imatge: Clare College Cambridge. (2018). Emeritus Fellows and Life Fellows. https://www.clare.cam.ac.uk/Emeritus-Fellows-of-Clare-College/)

Ús de la llengua oral

En la comunicació quotidiana, quan els dos interlocutors estan presents de manera simultània: ús interaccional.

Funcions del llenguatge i ús de la llengua oral o de la llengua escrita

Funcions del llenguatge associades principalment a la llengua escrita

Funció referencial

Funció predominant en els missatges orientats a informar sobre el context extralingüístic.

→ Ús de la llengua oral amb un predomini de la funció referencial: instruccions, classes, conferències, etc.

Funció poètica

Funció predominant en els missatges en què la forma d’utilitzar el codi constitueix un element primordial.

→ Ús de la llengua oral amb un predomini de la funció poètica: literatura oral, eslògans, consignes, certs missatges publicitaris, etc.

Funcions del llenguatge associades principalment a la llengua oral

Funció conativa

→ Ús de la llengua escrita amb un predomini de la funció conativa: interpeŀlació al lector com a recurs literari, publicitat escrita, cartells amb prohibicions, etc.

Funció fàtica

Funció predominant en els missatges que tenen com a objectiu mantenir el contacte entre l’emissor i el receptor.

→ Ús de la llengua escrita amb un predomini de la funció fàtica: xarxes socials, missatgeria instantània, etc.

La variació en el discurs: relació amb l’oralitat i l’escriptura

Dimensions relacionades amb la variació en l’ús del llenguatge

Gregory, M. i Carroll, S. (1978). Language and situation: Language varieties and their social contexts. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429436185

Gregory, M. i Carroll, S. (1986). Lenguaje y situación: variedades del lenguaje y sus contextos sociales (L. A. Rodríguez, Trad.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1978)

Michael Gregory

Susanne Carroll

(Font de la imatge: School of Languages, Linguistics, Literatures and Culture. (2010). Susanne Carroll. University of Calgary. https://slllc.ucalgary.ca/profiles/susanne-carroll)

Mode del discurs

Reflecteix la relació entre el mitjà de transmissió del discurs i l’ús del llenguatge.

Camp del discurs

Tenor del discurs

Tenor personal

Tenor funcional

Registre

Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissió del discurs

Gregory, M. (1967). Aspects of varieties differentiation. Journal of Linguistics, 3(2), 177–198. https://doi.org/10.1017/S0022226700016601

Michael Gregory

Oral

Escrit

Dimensions de la variació relacionades amb l’oralitat i l’escriptura

Grau de formalitat

→ Hi ha textos escrits (literaris o periodístics) que utilitzen recursos propis del registre informal o coŀloquial:

(castellà)

«Válgame Dios. Hay como diez mil, presos preventivos en las cárceles españolas, donde los enchiqueran desde toda la vida durante meses y años hasta que a un juez se le ocurre preguntar qué pasa contigo. Y resulta que, de pronto, a los analistas y a todos los tertulianos y a los líderes de opinión y a los políticos y a todo Cristo le da ahora por decir que si tal y que si cual, y que a ver si esto de la cárcel preventiva es un abuso, oiga. (A. Pérez-Reverte, «Cuánto cuento», El Semanal, 5 de marzo de 1995)»

Briz, A. (1996). El español coloquial: situación y uso. Arco/Libros (p. 19).

→ Hi ha casos en què en la llengua oral s’empra un registre o estil formal: conferències, discursos protocolaris

→ En la llengua oral informal o coŀloquial es poden introduir termes procedents de la llengua escrita.

La llengua dels xats

Els xats s’han descrit com una «conversa escrita», un «text escrit oralitzat» o «el més oral dels gèneres escrits».

(castellà)

ruben15_: porfi privaioooooooooooooo

^Biel^: sos privaetes!!!!!!

MaRC: pelailla mia :*

lover_man: tas pesaita

TNT16: joe ke resakita tenemos x lo visto eh

[GaMBiTo]: joete pq no hya operador ni leches

Atreyo: na de na

Llisterri, J. (2002). Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones y epéntesis consonánticas. Revista de Investigación Lingüística, 2(5), 61–100. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Llisterri_02_Oralidad_Chat.pdf

(castellà)

LoKiTa: tenchu joder tio abe si es verda q van pa ti

str19046: soy de madri

Nastic-AE: podria tene el onó de kedá con usté cuando vaya a madriz?

mc^_^psk: alguna xika pa hablá con un rapero loko de bcn?

Sabbath: ( ia nu se q desi )

McFan: adio a to kiski

(castellà)

MaRC: qué pesao es el tio ese

miriam16_: pos ten cuidao q pronto eres un viejo

guapo15: sois todos unos pringaos

MaRC: kuando te pones así es pk stas cabreá

NEYARA: ya evueltoooo me perdio algo???

Grau de planificació

El discurs escrit s’associa a un major grau de planificació que el discurs oral, que es relaciona amb l’espontaneïtat

Grau de proximitat física entre els interlocutors

L’ús de la llengua escrita s’associa a la distància física entre els interlocutors, mentre que l’ús de la llengua oral es relaciona amb la proximitat.

Si els interlocutors estan presents però no s’estableix una interacció i el paper de l’interlocutor és el de «públic», es pot donar l’ús del registre o estil formal propi de la llengua escrita.

Elements característics de la llengua oral i elements característics de la llengua escrita

Elements característics de la llengua oral

Elements prosòdics o suprasegmentals

Elements paralingüístics

Elements extralingüístics

En la llengua escrita, els elements extralingüístics es poden expressar mitjançant descripcions.

Elements fàtics

Elements díctics

En la llengua oral existeix la possibilitat de substituir els elements díctics per la gestualitat si els participants tenen accés al context extralingüístic.

(castellà)

«Se ven escenas como ésta [refiriéndose al ambiente de desconcierto tras el asesinato de Ernest Lluch]. (Antena 3, 22 de noviembre de 2000)»

«Son imágenes de la reunión del grupo socialista esta mañana en el Congreso de los Diputados. Gestos que reflejaban dolor, consternación, incredulidad. (Antena 3, 22 de noviembre de 2000)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Elements relacionats amb la planificació del discurs

Reflecteixen la planificació «en línia» del discurs que realitza l’emissor i la seva adaptació a les reaccions dels receptor.

Característiques sintàctiques

Habitualment es considera que la sintaxi de la llengua oral és menys estructurada que la de la llengua escrita.

(castellà)

«La operación policial espectacular, rápida, precisa. Cien agentes de la policía nacional y algunos geos irrumpieron de madrugada en pisos del País Vasco, detenían a siete presuntos etarras y se incautaban de un pequeño arsenal. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»

«La operación ordenada por el magistrado de la Audiencia Nacional Ruiz-Polanco es resultado de una línea de investigación desarrollada por la Comisaría de San Sebastián que, según Vasco Press, llevó a la identificación de un grupo de personas sospechosas de estar relacionadas con el atentado con un coche bomba perpetrado la madrugada del pasado domingo en el centro de Logroño, que causó dos heridos leves y cuantiosos daños materiales. (El País, 15 de junio de 2001).»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

(castellà)

«Han podido hacer esta peculiar adopción acogiéndose a una ley que aprobó en diciembre la Generalitat de Cataluña. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»

«En virtud de una ley promulgada por el Parlamento de Cataluña en diciembre de 2000, Manuela, casada y con dos hijos ya mayores, se ha llevado a Juana a vivir a su casa en régimen de acogida. (El País, 15 de junio de 2001)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

En la llengua oral es planteja el problema de la definició de les unitats d’anàlisi: unitats cognitives o ‘idees’ en la llengua oral i ‘frases’ o ‘oracions’ en els textos escrits.

Característiques lèxiques

En la llengua oral es donen elements amb poc contingut lèxic, però que es poden interpretar en funció del context.

Organització del discurs

En la llengua oral el discurs tendeix a organitzar-se en forma de tema + comentari (tema + rema; en anglès, topic + comment).

(castellà)

«De Cataluña hay otra imagen. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»

«De las pocas cosas que doce horas después del accidente pueden confirmarse es que solo han sobrevivido ocho, todos ellos alemanes. (Telecinco, 11 de noviembre de 2000)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Elements característics de la llengua escrita

Recursos gràfics

En la llengua oral es poden verbalitzar alguns recursos gràfics: «entre cometes», «subratllat».

Característiques sintàctiques

El discurs escrit tendeix a presentar una complexitat sintàctica més elevada que el discurs oral.

(castellà)

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

(castellà)

«Han podido hacer esta peculiar adopción acogiéndose a una ley que aprobó en diciembre la Generalitat de Cataluña. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

(castellà)

«No le preocupaba su familia (su marido y sus dos hijos le dijeron sí desde el primer momento y están encantados con la nueva abuela), tampoco le preocupaba el espacio (viven en un chalet en una urbanización de El Catllar, junto a Tarragona), ni los cuidados que necesita Juana. (La Vanguardia, 15 de junio de 2001)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Característiques lèxiques

El discurs escrit es caracteritza per l’aparició d’elements lèxics «plens».

(castellà)

«La peste porcina es inocua para las personas pero diezma la cabaña porcina y causa graves pérdidas al sector. (La Vanguardia, 15 de junio de 2001)»

«La peste porcina clásica es la peor de las pesadillas … Pero antes de nada conviene dejar muy claro que no estamos ante un problema alimentario, no afecta, no se transmite al ser humano. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Organització del discurs

El discurs escrit tendeix a presentar una forma més estructurada i més elaborada que el discurs oral.

En determinats registres del discurs oral és possible introduir elements que l’estructurin: «en primer lloc», «per concloure».

(castellà)

«Un Boeing 767 se ha hundido en las costas de Massachusetts con 217 personas.
Hacía treinta minutos que el avión había despegado del aeropuerto John Fitgerald Kennedy de Nueva York con destino al Cairo cuando, de forma súbita, la señal desapareció de la pantalla del radar y en poco más de treinta segundos cayó al vacío. La compañía Egyptair niega que haya recibido amenazas y, de momento, descarta la posibilidad de un sabotaje.
Un piloto de dicha compañía asegura que solo puede tratarse de una explosión porque si hubiera sido otra la causa el piloto hubiera tenido tiempo de comunicarlo (Tele5, 1 de noviembre de 1999)»

«Aunque no se conocen las causas del accidente, los investigadores se inclinan más por un fallo mecánico que por un posible atentado.
Otro gran avión de pasajeros, el tercero en tres años, se ha estrellado al salir de Nueva York. El Boeing 767 de Egyptair se cayó del cielo ayer de madrugada con 217 personas a bordo. Los equipos de rescate encontraron restos del avión al sur de la isla de Nantucket (Massachusetts), pero no había rastro de supervivientes.
No se conocen las causas del accidente, aunque la National Transportation Safety Board (NTSB), la organización gubernamental que va investigarlo, no tiene indicios para pensar que haya sido un atentado. A pesar de ello, el FBI está buscando al único pasajero que desembarcó en Nueva York.
Un fallo mecánico era la hipótesis que más se comentaba ayer. El piloto no envió ningún SOS antes del accidente y el avión desapareció del radar en un abrir y cerrar de ojos. Lo que sucedió, pues, fue imprevisto (La Vanguardia, 1 de noviembre de 1999)»

Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

El discurs escrit tendeix a organitzar-se amb l’estructura subjecte + predicat.

En el discurs escrit es dona una major densitat d’informació que en l’oral.

Llengua oral i llengua escrita

L’escrit i l’oral són dos codis diferents, no necessàriament supeditats l’un a l’altre malgrat la prioritat de la llengua oral.

La tria entre la modalitat escrita i la modalitat oral depèn de la situació comunicativa.

Oral i escrit poden relacionar-se amb dimensions que caracteritzen els registres lingüístics, però no hi ha una única dimensió que separi l’oral de l’escrit.

Existeixen trets lingüístics que es troben predominantment en el discurs oral i trets que es troben predominantment en la llengua escrita, però les dues modalitats disposen de recursos propis per a respondre a les necessitats comunicatives dels parlants.

El prestigi de la llengua escrita

Mites sobre la llengua escrita

Realitats sobre la llengua escrita

La prioritat de la llengua oral

Arguments que justifiquen la prioritat de la llengua oral

Arguments genètics

Arguments històrics

Arguments fisiològics

Arguments diacrònics

Arguments derivats de l’anàlisi d’errors

Arguments derivats de l’estudi de les patologies de la parla

La llengua escrita com a representació de la llengua oral

Ús de la llengua escrita

Ús de la llengua oral

Funcions del llenguatge i ús de la llengua oral o de la llengua escrita

Funcions del llenguatge associades principalment a la llengua escrita

Funció referencial

Funció poètica

Funcions del llenguatge associades principalment a la llengua oral

Funció conativa

Funció fàtica

Mode del discurs

Camp del discurs

Tenor del discurs

Tenor personal

Tenor funcional

Registre

Oral

Escrit

Grau de formalitat

La llengua dels xats

Grau de planificació

Grau de proximitat física entre els interlocutors

Elements característics de la llengua oral

Elements prosòdics o suprasegmentals

Elements paralingüístics

Elements extralingüístics

Elements fàtics

Elements díctics

Elements relacionats amb la planificació del discurs

Característiques sintàctiques

Característiques lèxiques

Organització del discurs

Elements característics de la llengua escrita

Recursos gràfics

Característiques sintàctiques

Característiques lèxiques

Organització del discurs