Sistemes de representació gràfica de la llengua


Els sistemes d’escriptura

Els sistemes d’escriptura


Tipologia dels sistemes d’escriptura

En l’estudi de la representació escrita de les llengües cal distingir dos conceptes diferents:

Les unitats emprades en la representació gràfica de les llengües

El grafema

Del grec γρắɸω ‘escriure’.

El grafema és la unitat de representació de la llengua escrita.

Els grafemes es representen convencionalment entre claus angulars < > per a distingir-los dels sons, que es representen entre claudàtors [ ], i dels fonemes, que es representen entre barres inclinades / /.

«grapheme (graphemics) The minimal contrastive unit in the writing system of a language. The grapheme ɑ, for example, is realised as several allographs A, a, a, etc., which may be seen as units in complementary distribution (e.g. upper case restricted to sentence-initial position, proper names, etc.), or in free variation (as in some styles of handwriting), just as in phonemic analysis. ‘Grapheme analysis’ is the main business of ‘graphemics’» (p. 168–169).
 
Crystal, D. (1980).A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch.
(Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)

Els tipus de grafema

Els grafemes es poden classificar segons la unitat lingüística que representen en cada sistema d’escriptura.

«Logogramas ( ⼈ rén ‘persona’ en chino)
Fonogramas
Silabogramas (リ ri en katakana)
Fonemogramas (letras)
Consonánticos (c en el alfabeto romano)
Vocálicos (a en el alfabeto romano)
Vocal-consonánticos ( प pa en nagari)» (p. 62).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

Logogrames

Del grec λóγoς ‘paraula’ i γράμμα ‘signe escrit’.

Un logograma és un grafema que pot representar un morfema, un lexema o una paraula sencera, és a dir, unitats de la primera articulació.

«logogram A written sign which represents a word or morpheme. The term is often used interchangeably with ‘ideogram’, although the two should be carefully distinguished. Ideograms in the strict sense of the term are non-linguistic symbols which express concepts such as numbers. By contrast, logograms are signs which express units of a language. While the term suggests that only words, i.e. free morphemes, are represented, a somewhat wider interpretation to include bound morphemes is common. Logograms are the basic units of logographic writing systems which use the lexicon as the primary level of representation. Such systems are characterized by a large inventory of elementary signs numbering in the thousands, since the words (or morphemes) of a language are much more numerous than meaningless sounds such as syllables or phonemes» (p. 309).
 
Coulmas, F. (1996). The Blackwell encyclopedia of writing systems. Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781118932667
(Font de la imatge: Institute of East Asian Studies. (2022, 26 d’abril). Florian Coulmas, Prof. Dr. Universität Duisburg-Essen. https://www.uni-due.de/in-east/people/coulmas_florian.php)

Fonogrames

Del grec, φoνή ‘so’, ‘veu’ i γράμμα ‘signe escrit’.

Un fonograma és un grafema que representa sons, que poden ser síŀlabes o segments vocàlics o consonàntics, és a dir, unitats de la segona articulació.

«phonography Writing which expresses the sounds of speech as opposed to higher-level units, i.e. words and morphemes, is called ‘phonographic’. This definition does not rule out that writing systems belonging to this category may express linguistic meaning in ways other than mediated through the representation of sound. It is focused on the minimal units of representation, i.e. the graphemes of the system, such as alphabetic letters, C + a letters of the Indian type, and Japanese kana signs which in isolation signify meaningless sounds» (p. 405–406).
 
Coulmas, F. (1996). The Blackwell encyclopedia of writing systems. Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781118932667
(Font de la imatge: Institute of East Asian Studies. (2022, 26 d’abril). Florian Coulmas, Prof. Dr. Universität Duisburg-Essen. https://www.uni-due.de/in-east/people/coulmas_florian.php)

Es distingeixen dos tipus de fonogrames:

Siŀlabogrames

Un siŀlabograma és un grafema que representa una síŀlaba.

«syllabogram A written sign that denotes a speech syllable, forming the basic unit of a syllabary or syllabic writing system» (p. 484).
 
Coulmas, F. (1996). The Blackwell encyclopedia of writing systems. Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781118932667
(Font de la imatge: Institute of East Asian Studies. (2022, 26 d’abril). Florian Coulmas, Prof. Dr. Universität Duisburg-Essen. https://www.uni-due.de/in-east/people/coulmas_florian.php)
Fonemogrames

Un símbol representa un fonema.

Es poden distingir tres tipus de fonemogrames:

Fonemogrames consonàntics

Els fonemogrames consonàntics representen fonemes consonàntics.

Fonemogrames vocàlics

Els fonemogrames vocàlics representen fonemes vocàlics.

Fonemogrames vocal-consonàntics

Els fonemogrames vocal-consonàntics representen fonemes consonàntics acompanyats d’una vocal predeterminada que, en general, és /a/.

En els sistemes d’escriptura en què s’utilitzen aquests tipus de grafemes, les vocals diferents de la /a/ es representen habitualment mitjançant diacrítics.

La classificació dels sistemes d’escriptura

Els sistemes d’escriptura es poden definir i classificar en funció de la unitat que predomina en la representació gràfica de la llengua.

Existeixen diverses classificacions dels sistemes d’escriptura.

Joyce, T., i Borgwaldt, S. R. (2013). Typology of writing systems: Introduction. A S. R. Borgwaldt i T. Joyce (Ed.), Typology of writing systems (p. 1–12). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/bct.51.01joy

Rogers, H. (2004). Writing systems: A linguistic approach. Blackwell.
 
 
Henry Rogers
Henry Rogers (1940–2010)
(Font de la imatge: University of Toronto, Department of Linguistics. (2010, 4 de febrer). Hank Rogers. What’s happening in Toronto Linguistics (WHITL). http://utlinguistics.blogspot.com/2010/02/hank-rogers.html)
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras. Tipología, evolución e ideología. Síntesis.
 
 
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
«En resumidas cuentas, la logografía y la fonografía no se dan en forma pura y aislada, sino que aparecen como principios rectores, con distinto grado de influencia en la mayoría, si no en todos los sistemas de escritura conocidos» (p. 60).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras. Tipología, evolución e ideología. Síntesis.
Sampson, G. (2016). Writing systems: Methods for recording language. A K. Allan (Ed.), The Routledge handbook of linguistics (p. 47–61). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315718453
 
 
(Font de la imatge: Geoffrey Sampson [@SampsonGeoffrey]. (s. d.). Tweets [Perfil a Twitter]. Twitter. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://twitter.com/sampsongeoffrey)
Daniels, P. T. (2017). Writing systems. A M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), The handbook of linguistics (2a ed., p. 75–94). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119072256.ch5
 
 
(Font de la imatge: Peter T Daniels. (2022, 30 de maig). Alchetron. https://alchetron.com/Peter-T-Daniels)
«abjad is an Arabic word containing the first four letters of the Arabic script (when they’re recited in the ancestral order that is still used when the letters serve as numerals), and I have adopted it to name the type of writing system whose letters denote only consonants» (p. 79).
 
Daniels, P. T. (2017). Writing systems. A M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), The handbook of linguistics (2a ed., p. 75–94). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119072256.ch5
«The principal home of the abugida is South Asia, although the name is from the Classical Ge’ez and Amharic languages of Ethiopia. In an abugida, each letter represents a consonant followed by the vowel /a/ (various modern languages of India realize it as [ə], [ʌ], or [ɔ]), or an individual vowel (these vowel letters occur only word-initially). The other vowels are written with additions to the Ca letters» (p. 80).
 
Daniels, P. T. (2017). Writing systems. A M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), The handbook of linguistics (2a ed., p. 75–94). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119072256.ch5
tornar al principi

Els sistemes d’escriptura de les llengües del món

Sistemes logogràfics

Els grafemes representen paraules (unitats amb significat com els morfemes i els lexemes, simples o compostos).

Sistemes basats en pictogrames: imatges dels objectes que representen.

Del llatí pīctus ‘dibuixat’ i el grec γράμμα ‘signe escrit’

Pictogrames asteques

Pictogrames asteques (nàhuatl clàssic).

Lo, L. (1996–2012). Aztec. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20190716103451/http://www.ancientscripts.com/aztec.html

Instituto Nacional de Antropología e Historia. (2014). Códice Mendoza. https://codicemendoza.inah.gob.mx

Sistemes logofonogràfics

Sistemes en què predomina el caràcter logogràfic sobre el fonogràfic.

Sistemes basats en caràcters tradicionalment coneguts com a ideogrames: pictogrames (estilitzats amb el pas del temps) que representen conceptes.

Del grec ἰδέα ‘aspecte’, ‘forma’, ‘idea’ i γράμμα ‘signe escrit’.

Ideogrames de l’escriptura xinesa

Evolució dels ideogrames xinesos.

Lo, L. (1996–2012). Chinese. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20180629052307/http://www.ancientscripts.com/chinese.html

En l’escriptura xinesa no s’utilitzen únicament caràcters pictogràfics; es tracta, globalment, d’un sistema logofonogràfic. Moreno Cabrera (2005) distingeix quatre tipus de caràcters:

Caràcters pictogràfics:

   rén   ‘home’    shān   ‘muntanya’

Caràcters logogràfics simples:

   xià   ‘avall’    shàng   ‘amunt’

Caràcters logogràfics compostos:

   hǎo   ‘bo’ =    ‘dona’    ‘fill’
   nán   ‘home, masculí’ =    ‘camp’    ‘força’

Caràcters compostos fonètics:

   pǎo   ‘córrer’ =       ‘peu’ (part lèxica)    bǎo   ‘paquet’ (part fonètica)

Escriptura cuneïforme

Escriptura cuneïforme

Escriptura cuneïforme (sumeri).

Lo, L. (1996–2012). Sumerian. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20180624083751/http://www.ancientscripts.com/sumerian.html

«Els logogrames són signes que corresponen a una o diverses paraules i són l’ús més arcaic dels signes cuneïformes. … Els fonogrames són signes amb una lectura fonètica determinada. En el cas de l’escriptura cuneïforme, les lectures fonètiques dels signes són sempre siŀlàbiques, excepte els signes que tenen lectures vocàliques. … Els determinatius són signes introduïts pels escribes per ajudar a llegir amb correcció els signes que marquen. En realitat, són signes que pròpiament no s’han de llegir. … Els marcadors semàntics són uns altres signes que ajuden a llegir correctament els signes o paraules que acompanyen. Els marcadors semàntics, coneguts també com a determinatius o classificadors, indiquen a quin camp semàntic pertany el signe o la paraula que acompanyen» (p. 25–26).
 
Feliu, L. (2007). L’escriptura cuneïforme. Editorial UOC.
(Font de la imatge: Feliu, L. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://ub.academia.edu/LluisFeliu)

Escriptura jeroglífica egípcia

En l’escriptura jeroglífica egípcia es combinen logogrames, fonogrames i determinatius.

Logogrames:

𓉐   pr   ‘casa’ 𓇳      ‘sol’
𓂻   íw   ‘caminar’ 𓅭   sꜣ   ‘ànec’

Fonogrames:

Fonogrames unilíters o monoconsonàntics (31) – representen un so:

𓆑   f 𓅓   m
𓊪   p 𓂋   r

Fonogrames bilíters o biconsonàntics (més de 100) – representen dos sons seguits que apareixen en el mateix ordre i pertanyen a la mateixa paraula:

𓅭   sꜣ 𓇓   sw
𓎠   nb 𓏠   mn

Fonogrames trilíters o triconsonàntics (uns 50, 20 emprats habitualment) – representen tres sons seguits que apareixen en el mateix ordre i pertanyen a la mateixa paraula:

𓋹   ʿnḫ 𓄤   nfr
𓆣   ḫpr 𓊹   nṯr

Determinatius – no aporten informació fònica, però afegeixen informació semàntica:

𓏞𓀀   sẖ   ‘escriba’
𓏞𓏜   sẖ   ‘escriure’, ‘escriptura’
𓅐𓏏𓁐   mwt   ‘mare’
𓅐𓏏𓅆   mwt   ‘mare divina’
𓏤   indica que un fonograma s’ha de llegir com a un logograma

Exemple de lectura:

Exemple de lectura d’escriptura jeroglífica egípcia

Transliteració:

𓇋 𓏠 𓈖 𓏏 𓅱 𓏏 𓋹
mn n t w t ʿnḫ

𓈖 (n) és un complement fonètic de 𓏠 (mn).

imn (ἰmn) és una transposició honorífica.

twt ʿnḫ ἰmn ‘La imatge vivent d’Amon’

Pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta. Text en egipci (escriptura jeroglífica i escriptura demòtica) i en grec.

Budge, E. A. W. (1922). The Rosetta Stone. The British Museum. https://ia800909.us.archive.org/32/items/rosettastone00budgrich/rosettastone00budgrich.pdf

A la pedra de Rosetta es troben tres sistemes d’escriptura:

The British Museum. (s. d.). Explore: the Rosetta Stone. Egypt. https://www.britishmuseum.org/collection/egypt/explore-rosetta-stone

Sistemes fonogràfics

Sistemes en què predomina el carácter fonogràfic sobre el logogràfic.

Sistemes siŀlabogràfics

Els grafemes representen síŀlabes.

Siŀlabaris hiragana i katakana de l’escriptura japonesa

Siŀlabari hiragana de l’escriptura japonesa

Siŀlabari hiragana (japonès).

Lo, L. (1996–2012). Japanese. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20180629052011/http://www.ancientscripts.com/japanese.html

Siŀlabari hiragana de l’escriptura japonesa

Siŀlabari katakana (japonès).

Lo, L. (1996–2012). Japanese. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20180629052011/http://www.ancientscripts.com/japanese.html

«La escritura japonesa combina tres sistemas de escritura: kanji, una escritura logográfica (logofonográfica) y dos silabarios (hiragana y katakana). Los kanjis se derivan de la escritura china y denotan palabras. . . . Los dos silabarios tienen funciones diferentes y especializadas en la escritura japonesa. El hiragana se utiliza para escribir los sufijos y prefijos necesarios para la declinación y conjugación de las palabras . . . El silabario katakana es utilizado para transcribir nombres propios occidentales y palabras tomadas de otras lenguas, fundamentalmente del inglés» (p. 94–95).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras. Tipología, evolución e ideología. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

Siŀlabari cherokee

Siŀlabari cherokee

Siŀlabari cherokee.

Lo, L. (1996–2012). Cherokee. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20180730055921/http://www.ancientscripts.com/cherokee.html

Altres llengües escrites mitjançant siŀlabaris: cree (Canadà), vai (Libèria).

Sistemes fonemogràfics

Els grafemes representen fonemes.

Sistemes fonemogràfics consonàntics

Els grafemes representen únicament consonants.

Escriptura fenícia

L’escriptura fenícia

L’escriptura fenícia (fenici).

Lo, L. (1996–2012). Phoenician. ancientscripts.com. https://web.archive.org/web/20180703072304/http://www.ancientscripts.com/phoenician.html

Merlo, P. (2008–2022). Fenicio – XII sec. a.C-II sec. d.C. A A. Magnetto (Dir.), MNAMON, Antiche scritture del Mediterraneo: guida critica alle risorse elettroniche: guida critica alle risorse elettroniche. Scuola Normale Superiore, Laboratorio di Storia, Archeologia, Epigrafia, Tradizione dell’antico. https://doi.org/10.25429/sns.it/lettere/mnamon015

Sistemes fonemogràfics consonàntics vocal-diacrític

Els grafemes representen consonants i les vocals es representen mitjançant diacrítics.

Abjads: urdú, paixtu, caixmiri, alifat àrab, alefat hebreu, etc.

Abjad urdú

Abjad urdú.

Ager, S. (1998–2022). Urdu. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/urdu.htm

Abjad àrab

Alifat àrab – consonants.

Ager, S. (1998–2022). Arabic. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/arabic.htm

Abjad àrab: diacrítics vocàlics

Alifat àrab – diacrítics vocàlics.

Ager, S. (1998–2022). Arabic. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/arabic.htm

Abjad hebreu

Alefat hebreu – consonants.

Ager, S. (1998–2022). Hebrew. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/hebrew.htm

Abjad hebreu: diacrítics vocàlics

Alefat hebreu – diacrítics vocàlics.

Ager, S. (1998–2022). Hebrew. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/hebrew.htm

Sistemes fonemogràfics vocal-consonàntics

Els grafemes representen consonants acompanyades d’una vocal inherent (habitualment, /a/).

Abugides: nagari (hindi), tibetà, etiòpic (geez), tàmil, bengalí, malabar, telugu, tai, birmà, etc.

Abugida hindi

Abugida nagari (hindi).

Ager, S. (1998–2022). Hindi. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/hindi.htm

Abugida tibetà

Abugida tibetà.

Ager, S. (1998–2022). Tibetan. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/tibetan.htm

Roach, M. [The Tibetan Language Channel]. (2014, 24 de febrer). Series 1: Tibetan alphabet video 5 – Learn Tibetan [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=kNRxL7QnFOw

Curtis, D. [LamaDavidCurtis]. (2009, 1 de setembre). Tibetan Language Institute: The five vowels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=Al2lZFsJ7iU

Abugida etiòpic

Abugida etiòpic (geez).

Ager, S. (1998–2022). Ge’ez script. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/ethiopic.htm

Sistemes fonemogràfics vocàlics-consonàntics

El grafemes representen vocals i consonants.

Alfabets: grec, llatí, armeni, georgià, ciríŀlic, etc.

Alfabet ciríŀlic

Alfabet ciríŀlic.

Ager, S. (1998–2022). Cyrillic script. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/cyrillic.htm

Alfabet armeni

Alfabet armeni (variant oriental).

Ager, S. (1998–2022). Armenian. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/armenian.htm

Alfabet georgià

Alfabet georgià. Els caràcters en vermell ja no s’utilitzen. S’indica també el valor numèric que tenien les lletres.

Ager, S. (1998–2022). Georgian. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/georgian.htm

Alfabet ADLaM

Alfabet ADLaM (fula).

Ager, S. (1998–2022). Adlam. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/adlam.htm

Sistemes subfonogràfics

En els grafemes es representen trets fònics com el mode i el lloc d’articulació.

Hangul (hanˊgǔl, Hangeul)

Escriptura coreana: consonants

Hangul coreà – consonants.

Ager, S. (1998–2022). Korean. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/korean.htm

Escriptura coreana: vocals

Hangul coreà – vocals.

Ager, S. (1998–2022). Korean. Omniglot. https://www.omniglot.com/writing/korean.htm

Relació entre trets fonètics i forma dels grafemes en hangul

Relació entre trets fonètics i forma dels grafemes en hangul.

Gnanadesikan, A. E. (2009). The writing revolution: Cuneiform to the Internet. Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444304671

tornar al principi

El sorgiment de l’escriptura fonogràfica

El «principi del jeroglífic»

Un mateix signe es fa servir per a qualsevol paraula pronunciada com la que originàriament representa el signe.

En una llengua, la paraula que significa ‘creu’ es pronuncia [tuk] i s’escriu amb el logograma .
 
En la mateixa llengua, la paraula que significa ‘abella’ també es pronuncia [tuk].
Pel principi del jeroglífic, la paraula que significa ‘abella’ s’escriu amb el logograma que es fa servir per a la paraula que significa ‘creu’, , ja que tenen la mateixa forma fonètica.
Principi del jeroglífic: Yemas de Santa Teresa, la flor de Ávila
El principi del jeroglífic
𓂋   r   ‘boca’ (logograma) 𓂋   r   ‘cap a’ (fonograma)
𓁷   ḥr   ‘cara’ (logograma) 𓁷   ḥr   ‘a’ (fonograma)

El principi del jeroglífic – Escriptura jeroglífica egípcia.

El principi acrofònic

Principi del «primer so».

Un so es representa mitjançant el símbol que representa l’objecte el nom del qual comença amb aquest so.

En una llengua, la paraula que significa ‘creu’ es pronuncia [tuk] i s’escriu amb el logograma .
 
Per a representar la consonant [t] en qualsevol paraula d’aquesta llengua, es fa servir el signe , que passa a tenir el valor de la consonant inicial la paraula [tuk] (‘creu’) i es converteix, per tant, en un fonograma que representa el so [t] en el sistema d’escriptura de la llengua.
𓂋   r   ‘boca’ rn   rn   ‘aigua’
𓁷   ḥr   ‘cara’ hrt   ḥrt   ‘cel’

El principi acrofònic – Escriptura jeroglífica egípcia.

Les primeres escriptures fonogràfiques

«Los primeros pasos hacia la escritura alfabética parecen haber tenido lugar en los inicios del segundo milenio a.C. No hay seguridad respecto al orden de los hechos y la fecha precisa, pero se han descubierto un cierto número de inscripciones en el Sinaí y en Palestina (y llamadas protosinaítico o protocananeo) en las que parece que el modo de escritura egipcia ha sido convertido en un sistema alfabético. … Los textos en cuestión fueron conocidos por primera vez a través de una serie de cortas inscripciones de c. 1700 a.C. en adelante, grabadas por mineros de las minas de turquesas de Serabit al-Jadim, en el Sinaí. … Básicamente, la nueva escritura … utiliza la palabra semita, no la egipcia, para el objeto del pictograma original como punto de partida y utiliza la primera letra de esa palabra como valor del signo. Así, el dibujo de una casa significó «casa». Casa en la lengua semita occidental era bēt. Por tanto, el pictograma para «casa» se usaba para la consonante b. … queda patente, mediante la comparación de las letras con los mucho mejor conocidos escritos fenicios, que el fenicio es el descendiente directo del protosinaítico/protocananeo. … la escritura hebrea, aramea y griega dependen, por lo menos según la opinión usual, del fenicio. Del griego vienen nuestro alfabeto latino y la escritura cirílica (rusa), y del arameo provienen la escritura árabe y la mayoría de las escrituras usadas en la India. Así, del alfabeto protosinaítico/protocananeo provienen los sistemas de escritura de una gran proporción de los modernos pueblos del mundo, con China como la principal excepción» (p. 235–237).
 
Healey, J. F. (2003). El alfabeto primitivo (J. L. Rozas, Trad.). A Leyendo el pasado: antiguas escrituras del cuneiforme al alfabeto (p. 221–282). Akal. (Obra original publicada el 1990)
(Font de la imatge: Healey, J. F. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/John-Healey-2)
Relació històrica entre els principals sistemes d’escriptura

Relació històrica entre els principals sistemes d’escriptura.

Healey, J. F. (2003). El alfabeto primitivo (J. L. Rozas, Trad.). A Leyendo el pasado: antiguas escrituras del cuneiforme al alfabeto (p. 221–282). Akal. (Obra original publicada el 1990)

Merlo, P. (2008–2022). Proto-sinaitico – ca. XVIII-XIV sec. a.C. A A. Magnetto (Dir.), MNAMON, Antiche scritture del Mediterraneo: guida critica alle risorse elettroniche: guida critica alle risorse elettroniche. Scuola Normale Superiore, Laboratorio di Storia, Archeologia, Epigrafia, Tradizione dell’antico. https://doi.org/10.25429/sns.it/lettere/mnamon018

Merlo, P. (2008–2022). Proto-cananeo – ca. XVII-X sec. a.C. A A. Magnetto (Dir.), MNAMON, Antiche scritture del Mediterraneo: guida critica alle risorse elettroniche: guida critica alle risorse elettroniche. Scuola Normale Superiore, Laboratorio di Storia, Archeologia, Epigrafia, Tradizione dell’antico. https://doi.org/10.25429/sns.it/lettere/mnamon017

tornar al principi

Els sistemes d’escriptura

Els sistemes d’escriptura


Sistemes de representació gràfica de la llengua
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el