Lingüística Aplicada a la Traducció

Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

• Les llengües antigues que coneixem (per exemple el sumeri, l’acadi, l’hitita o l’egipci) presenten trets gramaticals més primitius que les llengües actuals.
• Hi ha llengües de cultura i llengües que no ho són.
• Si una llengua té pocs parlants és perquè és molt difícil d’aprendre.
• Les llengües que no estan estandaritzades no serveixen com a senyal d’identitat d’una nació.
• Les varietats no estàndards no tenen gramàtica i, per tant, són incorrectes.
• Les lesions cerebrals que més afecten el llenguatge són les que es donen a l’hemisferi dret.
• Una afàsia és un transtorn del llenguatge degut a una lesió cerebral.

Considereu les dades següents i contesteu la pregunta 8:



• Aquests exemples mostren que la relació forma (so) i significat (concepte) és arbitrària.
• El principi d’arbitrarietat dels signes lingüístics no és pertinent respecte a les llengües de signes.
• Els parlants de llengües difícils tenen més capacitat per aprendre llengües.

Considereu les dades següents i contesteu les preguntes 11 i 12:



• Aquests exemples suggereixen que no hi ha límit a la llargada d’una oració i, per tant, que no hi ha límit al nombre d’oracions d’una llengua.
• Aquests exemples suggereixen que el nostre coneixement de la llengua es redueix a coneixement de mitjans finits (lèxic i principis gramaticals).
• La distinció entre competència i actuació lingüístiques s’ha postulat per distingir entre allò que coneixem de la llengua i l’ús que fem d’aquest coneixement en actes de producció i de comprensió lingüístiques.
• El coneixement lingüístic és, per definició, coneixement conscient de la llengua.
• La gramàtica descriptiva és un model de com hauríem de parlar i d’escriure la llengua.
• En lingüística usem el terme gramàtica en dos sentits: un per a referir-nos a la gramàtica que els parlants tenen interioritzada a la seva ment, i un altre per a referir-nos a un model o descripció d’aquesta gramàtica internalitzada.
• Quan diem que una oració és gramatical, volem dir que obeeix els principis de les dues gramàtiques que es mencionen a la pregunta anterior; contràriament, una seqüència agramatical és aquella que es desvia d’alguna manera d’aquests principis.
• El coneixement de la llengua que requereix un traductor és coneixement exclusiu de la gramàtica prescriptiva.
• Les gramàtiques que s’usen en l’aprenentatge de segones llengües són gramàtiques que únicament descriuen el funcionament de les llengües en qüestió.

Suposeu que una gramàtica del zulu diu: "Aquesta llengua no té formes per als articles definit i indefinit" i contesteu les preguntes 20 i 21:

• Aquesta afirmació és pròpia d’una gramàtica que descriu el zulu a parlants d’aquesta llengua.
• Aquesta afirmació assumeix que els destinataris de la gramàtica coneixen exclusivament els principis gramaticals del zulu.
• Un dels objectius fonamentals de la lingüística és descobrir les lleis o principis que caracteritzen el llenguatge humà.
• Qualsevol nen és capaç d’aprendre qualsevol llengua a la qual sigui exposat. Per tant, les diferències que trobem entre llengües no poden ser degudes a motius biològics.
• Per família lingüística hom fa referència al conjunt de llengües que, seguint un mètode comparatiu, hom dedueix que estan emparentades històricament.
• Les investigacions actuals han mostrat que, fins ara, el desenvolupament lingüístic dels primats als quals s’ha intentat ensenyar un sistema de comunicació no ha arribat en cap cas al mateix nivell que el d’un nen normal.
• El nombre de sons d’una llengua és sempre idèntic al nombre de lletres del seu alfabet.
• Moltes llengües naturals es caracteritzen per tenir sons àpico-uvulars.
• El tall sagital que segueix correspon a un so nasal velar.

• El tall sagital que segueix correspon a un so fricatiu interdental sonor.

• Els sons [ʎ] i [ɲ] es distingeixen pel seu punt d’articulació.
• Els sons [ʃ] i [z] tenen el mateix mode d’articulació però diferent punt d’articulació.
• L’accent lèxic és contrastiu en llengües com el castellà.

Considereu les dades següents de la llengüa twi:




• Aquestes dades mostren que el twi és una llengua tonal.

Considereu les dades següents de l’espanyol i contesteu les preguntes 34 i 35:



• La distribució de [d] i [ð] indica que són dos fonemes distints de l’espanyol.
• La distribució de [d] i [ð] indica que són dos sons que estan en distribució complementària en aquesta llengua.

Considereu les dades següents del català i contesteu les preguntes 36, 37 i 38:



• A cada línia els segments en negreta són allomorfs del mateix morfema derivacional.
• Les diferents variants del prefix que significa "ensems amb" "en comú" depenen directament del context fonològic.
• En els mots en qüestió, a part dels segments en negreta, només hi ha el lexema o arrel.
Considereu les dades següents del finès i contesteu les preguntes 39, 40 i 41:



• El finès és una llengua amb tendència aglutinant.
• El morf ni és un sufix el valor del qual és possessió.
• La forma finesa que podem predir que correspon a "a les meves cases" és: talossani.

Considereu les dades següents de l’anglès i contesteu la pregunta 42:



• En anglès no hi ha cap principi regular que expliqui la distribució de formes de singular i de plural.
• Per traduir una llengua flectiva a una llengua aïllant és primordial conèixer l’ordre sintàctic dels diferents morfs en la llengua d’arribada.

Considereu les següents entrades de diccionaris i contesteu les preguntes 44 i 45:



• L’entrada lèxica de socialitzar correspon a un cas de polisèmia.
• L’entrada lèxica de ca correspon a un cas d’homonímia.
• Les llengües amb una morfologia molt rica no tenen sintaxi.
• Nom, verb, adjectiu i adverbi són funcions sintàctiques.
• Una mateixa categoria lèxica pot exercir funcions sintàctiques diferents
• La informació sobre l’estructura de constituents d’una oració es pot representar mitjançant un diagrama arbori però no amb parèntesis etiquetats.
• L’estructura d’una oració ve donada únicament per l’ordre lineal del seus constituents.
• En l’oració "El presidente fuma un puro en su despacho" podem considerar que "en su despacho" és un adjunt.
• L’ambigüitat de l’oració "Juan compró calcetines y libros viejos" és del mateix tipus que la de l’oració "No había ningún gato en el coche".
• L’agramaticalitat de l’oració "*Laura tosió un libro" és deguda al fet que el verb "toser" només requereix un únic argument.
• En l’enunciat "En Pep estima la seva dona", "Pep" i "seva" han de ser necessàriament correferents.
• La majoria de llengües que tenen l’ordre VSO tenen preposicions, no posposicions.
• El fet que les oracions com "en Joan va matar en Pere" i "en Pere va matar en Joan" no tinguin el mateix significat demostra que el significat d’una oració no és altra cosa que la suma del significat de les paraules que la formen.
• El fet que les oracions "en Joan va matar en Pere" i "en Pere va matar en Joan" s’interpretin de forma diferent es pot explicar pel principi de la composicionalitat del significat.
• L’agramaticalitat de l’enunciat "*A Sevilla fue a Barcelona" s’explica pel fet que el verb "ir" requereix un agent i un destí.
• En l’oració "El president segurament no acabarà la legislatura", "segurament" modifica únicament el verb "acabar".
• Dues oracions es poden considerar paràfrasis una de l’altra quan comparteixen el mateix contingut proposicional i tenen les mateixes condicions de veritat

Considereu el text següent i contesteu les preguntes 61, 62, 63, 64 i 65:

"A l’Iraq, tot i que els occidentals s’estimen més sentir una història diferent, l’Orient Mitjà veu que les polítiques dels Estats Units en aquests darrers deu anys han devastat la societat civil mentre que han enfortit Saddam Hussein, al qual, com sap perfectament la gent de la regió, els Estats Units van donar suport amb fermesa mentre cometia les seves pitjors atrocitats, inclòs l’enverinament amb gas dels kurds el 1988. Quan Bin Laden diu això en les seves declaracions, que se senten a tota la regió, els seus oients ho entenen, fins i tot aquells que el menyspreen, cosa que fan molts. Pel que fa als Estats Units i Israel, els fets més importants del cas amb prou feines reben cobertura i són gairebé universalment desconeguts, en particular per alguns intel·lectuals d’elit." (N. Chomsky, 11/09/2001. Trad. cat. d’E. Riera. Barcelona: La Magrana, 2001. p. 33)

• El constituent subratllat correspon a informació tematitzada.
• Els elements "això" i "ho" en negreta són elements anafòrics.
• En el sintagma "les seves pitjors atrocitats" (en negreta), "seves" és correferent amb "Estats Units".
• "Enfortir" i "donar suport" (en negreta) són elements que contribueixen a la cohesió lèxica del text.
• "Tot i que", "mentre que", "fins i tot" i "en particular" són connectors discursius que contribueixen a la coherència textual del fragment.
• L’estudi dels anomenats actes de parla és interessant per tal com posa de manifest que un mateix tipus d’oració (declarativa, interrogativa, imperativa) pot tenir diferents funcions informatives.
• L’enunciat "Et prometo que no he estat jo" té un valor performatiu (o realitzatiu).

Considereu el següent intercanvi comunicatiu i contesteu la pregunta 68:



• En la interpretació de l’enunciat de B cal inferir almenys una implicatura ("B no sap que Verdi no és un músic contemporani") i una implicació pragmàtica ("B no escolta Verdi").
• Hom espera trobar diferències sistemàtiques entre l’anglès estàndard americà i la parla d’alguns americans d’origen africà que es coneix com a "black English", de la mateixa manera que hom espera trobar diferències sistemàtiques entre l’australià i l’anglès britànic.
• Els dialectes d’una llengua es caracteritzen perquè posen de manifest diferències lèxiques i fonològiques, però mai no mostren varietats morfològiques ni sintàctiques.
• Les fases del procés de traducció corresponen als processos d’interpretació i de comunicació lingüístiques.
• Un diccionari bilingüe proporciona equivalències de codi en el pla lèxic.
• Per traducció pertinent hom entén aquell producte que s’obté després d’haver aplicat els procediments tècnics de la traducció correctament.
• La noció de context rellevant en el procés de traducció és exclusivament context lingüístic, conjunt d’enunciats previs a l’enunciat que cal traduir.

Considereu la definició següent i contesteu la pregunta 75:

"Traducir es enunciar en otra lengua (o lengua meta) lo que ha sido enunciado en una lengua fuente, conservando las equivalencias semánticas y estilísticas".

• Aquesta definició situa el concepte de traducció al pla de la llengua, més que no pas al pla del discurs.

Exercici

A continuació teniu dades en hebreu bíblic, francès i turc. Analitzeu les oracions en constituents, determinant primer quina és l’estructura sintàctica de cadascuna de les oracions i després l’estructura de cadascun dels constituents. Justifiqueu si les relacions internes als constituents i a les oracions s’expressen només a través de l’ordre dels mots o també per altres mitjans. Indiqueu les tipologies sintàctiques i morfològiques a les quals pertanyen aquestes llengües.

Lingüística Aplicada a la Traducció - febrer de 2002
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
https://joaquimllisterri.cat/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_feb_01_02.html
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 10/6/12 a les 23:47

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.