- Totes les llengües de les quals tenim notícia tenen un nivell semblant de complexitat i detall:
no existeix el que s’anomena una llengua natural primitiva.
- Per diversitat lingüística hom entén exclusivament que hi ha una gran varietat de llengües del món,
algunes usades per centenars de milions de parlants i algunes usades només per
alguna desena de parlants.
- Es pot afirmar que, en termes absoluts i amb independència de la llengua materna, hi ha llengües més
difícils d’aprendre que d’altres.
- El fet que una llengua tingui una major difusió internacional s’explica per la simplicitat de la seva gramàtica.
- Quan els lingüistes parlen de regles es refereixen a regles prescriptives del tipus "No se dice comistes",
"Debe escribirse afuera y no a fuera", i no pas a regles que descriuen la llengua real d’algun grup de parlants.
- El fet que algunes espècies animals puguin produir seqüències acústiques vol dir que manifesten un ús
creatiu del llenguatge.
- Broca i Wernicke demostraren que l’hemisferi cerebral dominant per al llenguatge és el dret.
- La funció fàtica, segons Jakobson, s’utilitza per mantenir el contacte entre l’emissor i el receptor.
- El relativisme lingüístic postula que les diferències estructurals entre llengües impliquen diferències
en la visió del món dels parlants.
- En gramàtica estructuralista la llengua és la parla individual dels individus d’una massa social.
- Des d’una perspectiva estructuralista, la relació entre significant i significat dels mots és arbitrària
i des d’un punt de vista social el significat és estipulat i immutable.
- Saussure defineix el llenguatge com a sistema de signes perquè les formes gramaticals mínimes manifesten
que l’associació entre la seva imatge acústica i la seva imatge conceptual és fonamentalment arbitrària.
- De vegades es parla d’adquisició de la primera llengua versus aprenentatge de la segona pel fet que hi
ha un període òptim - o període crític - en el qual es desenvolupa la conducta lingüística.
- El problema empíric principal de la lingüística és explicar com els nens arriben a adquirir (almenys)
un sistema lingüístic, si reben estímuls lingüístics apropiats, en els primers tres anys de vida.
- Per competència lingüística hom entén el conjunt de coneixements estrictament lingüístics que té un
parlant, alguns de caràcter universal altres de caràcter particular.
- En gramàtica generativa la capacitat dels humans per a aprendre, desenvolupar i usar llengües naturals
s’anomena facultat de llenguatge.
- El fet que en gramàtica generativa es postuli una gramàtica universal va lligat a la identificació
d’uns gens específics del llenguatge.
- Gramàtica, en termes de la gramàtica generativa, és un conjunt de principis que generen oracions i
expliquen el funcionament de les estructures (fonològiques, morfològiques, sintàctiques, semàntiques i lèxiques)
que els corresponen.
- El so representat en el tall sagital següent és una consonant bilabial oral.
- El so representat en el tall sagital següent és una consonant fricativa
palatal.
- El símbol [β] de l’Alfabet Fonètic Internacional representa una consonant
bilabial aproximant sonora.
- El símbol [ɲ] de l’Alfabet Fonètic Internacional representa una
consonant nasal dental.
Considereu els següents mots del rus i contesteu les preguntes 23 i 24.
- En posició inicial de paraula /t/ i /d/ es troben en oposició fonològica, és a dir,
poden distingir significats de paraules.
- Existeixen parells mínims que es distingeixen per l’aparició de /t/ o /d/ a final de paraula.
Considereu les següents dades del finès i contesteu les preguntes 25, 26 i
27.
- [s] i [z] són fonemes.
- [t] i [d] són fonemes.
- En posició intervocàlica [t] i [d] es troben en distribució complementària.
- El morfema és la unitat mínima d’anàlisi gramatical.
Considereu el mot "antitrotskista" i contesteu les preguntes 29, 30, 31 i 32.
- La segmentació morfològica que correspon a aquest mot és "anti+trotsky+ista".
- "-ista" és un morfema lligat i gramatical.
- "anti-" és un afix derivatiu que permet formar adjectius a partir d’adjectius.
- l’estructura morfològica del mot és (a):
(a) [anti [trotsky [ista]]
(b) [[anti [trotsky]]ista]
Considereu les dades següents del suahelí (swahili) i contesteu les preguntes
33, 34, 35 i 36.
| Ninasoma | Estic llegint |
| Anasoma | Ell(a) està llegint |
| Tunasoma | Estem llegint |
| Nilisoma | Vaig llegir |
| Alisoma | Ell(a) va llegir |
| Nitasoma | Llegiré |
| Tutasoma | Llegirem |
- El lexema que significa "llegir" és "soma".
- "An" és un morfema que indica tercera persona.
- "Ta" és un morf que té valor de futur.
- El morfema de passat no té realització morfològica.
- L’existència de formes supletives - morfs amb diversos valors morfològics - és pròpia de les llengües flectives.
- En el procés de traducció d’una llengua aïllant a una llengua flectiva cal expressar per mitjà de morfemes
lligats valors gramaticals que en una llengua aïllant són morfemes lliures.
- El lexema és la unitat mínima amb contingut lèxic.
- "Clavell" és un hipònim respecte de l’hiperònim "flor".
Considereu les dues definicions del mot "socialitzar" i contesteu la pregunta 41.
Socialitzar: Transferir a l’Estat o altre òrgan col·lectiu (les propietats, indústries, etc. particulars)
(Fabra, 1932)
Socialitzar: Transferir a l’Estat o altre òrgan col·lectiu (les propietats, indústries, etc. particulars) |
Fer aparèixer o desenvolupar els caràcters socials (d’un individu, d’un grup, etc.) | Difondre socialment,
fer arribar igualitàriament a tota la societat (un fet, un producte, etc.)
(IEC, 1995)
- El canvi semàntic reflecteix una extensió de significat.
- Mots com "cicerone", "mecenes", "magdalena" incorporats al lèxic d’una llengua són fruit d’un
procés semàntic de creació.
- "Los inmigrantes piensan en la policía" mostra una ambigüitat de tipus estructural.
Considereu les oracions següents i contesteu la pregunta 44.
| En Joan va abandonar |
| En Joan va abandonar els estudis |
| En Joan va abandonar els estudis desconsoladament |
| En Joan va abandonar els estudis desconsoladament a la Universitat |
| En Joan va abandonar els estudis desconsoladament a la universitat amb molt bones notes |
- La gramàtica del català hauria d’especificar al lexicó que "abandonar" pot tenir un, dos, tres,
quatre, fins a cinc complements diferents.
Considereu l’oració següent i contesteu les preguntes 45 i 46.
"El Gobierno está considerando si su política sanitaria debe sufrir alguna
modificación"
- L’oració en cursiva té la funció sintàctica de complement adverbial.
- "Si" a l’oració anterior és adverbi afirmatiu.
- A l’oració "Honestamente, el juez Guzmán decidirá el procesamiento de Pinochet",
"honestamente" és un modificador de tota l’oració.
Considereu l’oració següent i contesteu les preguntes 48, 49, 50 i 51.
"*Què sempre diu la Maria?"
- La agramaticalitat de l’oració respon al fet que "què" i "sempre" són candidats a ocupar una
mateixa posició en l’estructura oracional.
- La agramaticalitat de l’oració respon al fet que un adverbi com "sempre" no pot aparèixer en
una frase interrogativa.
- La agramaticalitat de l’oració respon al fet que l’adverbi "sempre" només es pot col·locar
en una posició perifèrica a l’oració.
- La agramaticalitat de l’oració respon al fet que el verb ha d’anar davant l’adverbi "sempre".
Considereu les dades següents de l’espanyol i contesteu les preguntes 52 i
53.
| (1) | (a) Juan ha llamado |
| (b) Ha llamado Juan |
| (2) | (a) María compró el cuadro |
| (b) María lo compró |
| (c) Lo compró María |
- A partir d’aquestes dades hem de concloure que l’espanyol no té un ordre bàsic de constituents.
- Cada ordre sintàctic correspon a una estructura funcional (o informativa) diferent.
Considereu les següents dades de l’alemany i contesteu la pregunta 54.
| (a) | Romeo hat Juliet geküsst |
| Romeo ha Julieta besat |
| En Romeo ha besat la Julieta |
| (b) | Ich glaube, dass Romeo Juliet küsste |
| Jo crec que Romeo Julieta besava |
| Jo crec que en Romeo besava la Julieta |
| (c) | Romeo küsste Juliet |
| Romeo besava Julieta |
| En Romeo besava la Julieta |
- Aquestes dades mostren que en alemany l’ordre sintàctic bàsic és SOV.
- En una llengua SVO el subjecte sempre s’ha de collocar precedint el verb.
Considereu els contextos discursius de (1), les possibles respostes de (2) i
contesteu les preguntes 56, 57 i 58.
| (1) | (a) ¿Qué tal la subasta? |
| (b) ¿Qué ocurrió con el mejor cuadro de la noche? |
| (c) ¿Qué hizo María cuando vió el mejor cuadro de la noche? |
| (2) | (a) María compró el cuadro |
| (b) María lo compró |
| (c) Lo compró María |
- Respecte al context (1a), l’única resposta informativament adequada és (2c).
- Respecte al context (1b), tot l’enunciat (2c) és rema.
- Respecte al context (1c), "compró" a l’enunciat (2b) és rema.
- Preposicions com "per a", "sobre" i "fins" tenen un significat de naturalesa relacional.
- Conjuncions com "i", "o" tenen un tipus de significat distint del dels noms propis, dels noms comuns
i de les preposicions.
- En una oració del tipus "Qui redimonis ha preparat aquest examen?" el pronom relatiu "qui" té un
significat semblant a un determinant indefinit ("algú").
- "El marit de la Maria és solter" és una oració ambigua.
- "Tots els homes estimen una dona" és una oració anòmala perquè el verb "estimar" és polisèmic.
- L’enunciat "Us declaro marit i muller" té un valor constatatiu.
- L’enunciat "Faig metre i mig" té un valor performatiu (o realitzatiu).
Considereu el diàleg següent i contesteu les preguntes 66, 67 i 68.
| A.- Què ha passat amb el bistec que hi havia a la planxa? |
| B.- El gos semblava molt satisfet |
- A implica lògicament B.
- A implica pragmàticament B.
- Interpretar B comporta recuperar la implicatura "El gos es deu haver menjat el bistec que hi
havia a la planxa".
- Per sentit pertinent hom entén un contingut proposicional que s’ha inferit després de posar en
relació enunciats lingüístics amb contextos informatius.
- La varietat anomenada registre o llengua estàndard és el sistema acceptat com a mitjà de comunicació
internacional per una part significativa dels pobles del món.
- L’espanyol americà i el català mallorquí són exemples de llengües criolles.
- Quan volem reexpressar textos dins una mateixa llengua (p.e. d’una varietat dialectal a un registre
estàndard) fem traducció intralingüística.
- El problema empíric principal de la traducció interlingüística és expressar amb mitjans
lingüístics el sentit pertinent d’enunciats.
- La traducció es fonamenta exclusivament en similitud de significats lingüístics.
- Per context interpretatiu pertinent per a l’operació traductora hom entén el coneixement exclusiu
de la situació física en què s’emet un enunciat.
Llegiu atentament el text següent i contesteu les cinc preguntes que hi ha a continuació:
