Lingüística Aplicada a la Traducció

Convocatòria de juny de 2000


Indiqueu si les afirmacions que vénen a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a 75 punts (1 punt per pregunta), un 75 % de la nota total.

  1. La lingüística descriptiva s’ocupa de la diversitat de les llengües, mentre que la teoria lingüística s’encarrega d’estudiar els elements universals
  2. Una llengua sense sistema d’escriptura no posseeix sistema fonològic
  3. Per universals lingüístics s’entén un conjunt d’elements històricament heredat per les llengües que pertanyen a una mateixa família
  4. En els sistemes de comunicació emprats pels animals entre ells no és possible de segmentar els missatges en unitats discretes que es puguin recombinar formant missatges nous; aquest tret constitueix una de les característiques del llenguatge humà
  5. El fet que els ximpanzés puguin comunicar-se amb els humans mitjançant el llenguatge de signes demostra sense discussió la continuïtat evolutiva del llenguatge, des de les abelles fins als humans, passant per les aus, els cetacis i els simis
  6. Si ensenyem un papagai a dir "vull taronja" i després li ensenyem a dir "préssec", produirà espontàniament "vull préssec" fent ús de la seva creativitat lingüística
  7. La funció metalingüística - o, en termes de Hockett, la reflexivitat - és present en tots els sistemes de comunicació animal
  8. Un dels avantatges evolutius de la parla sobre els altres sistemes de comunicació és que fa ús del canal vocal-auditiu
  9. L’hemisferi dret del cervell està especialitzat en processar informació sintàctica a làrea de Broca, mentre que l’hemisferi esquerre processa la informació lèxica a làrea de Wernicke
  10. La manca d’audició produeix alteracions en el desenvolupament del llenguatge
  11. El llenguatge humà és caracteritza, enfront d’altres sistemes de comunicació, pel que s’anomena la doble articulació
  12. En el marc de les teories innatistes de l’adquisició del llenguatge es considera que els universals lingüístics formen part dels elements de què disposa un nen per a aprendre la llengua
  13. La comparació entre el temps que triga un nen a aprendre la llengua de la comunitat en la qual viu i el que triga a aprendre-la un immigrant adult és un argument a favor de l’existència d’un període crític per a l’adquisició de la llengua
  14. La tipologia lingüística ens dona criteris per decidir quines llengües són més primitives i quines són més avançades
  15. Una classificació tipològica de les llengües pot fonamentar-se en criteris morfològics o sintàctics
  16. El terme "doble articulació" fa referència a l’existència d’articuladors mòbils com la llengua o la mandíbula i d’articuladors fixos com el paladar
  17. Jakobson es refereix a la funció conativa del llenguatge quan l’emissor vol assegurar-se que manté el contacte amb el receptor
  18. La funció metalingüística és aquella en la qual s’utilitza el llenguatge per a referir-se al codi
  19. La segmentació és una operació que permet determinar els elements discrets de la lengua
  20. Dos elements que apareixen en la mateixa classe de contextos es troben en distribució complementària
  21. Des del punt de vista de Benveniste, l’anàlisi en constituents posa en relació unitats d’un nivell amb les del nivell immediatament inferior
  22. Les relacions sintagmàtiques són les que se estableixen entre elements presents en un enunciat
  23. La conjugació verbal o la declinació d’un nom constitueixen paradigmes
  24. Una gramàtica es pot concebre, tal com ho fa Chomsky, com un sistema de regles que reflecteix la competència lingüística dels parlants
  25. La gramàtica descriptiva descriu les normes sobre l’ús del llenguatge elaborades per les acadèmies per tal de millorar la correcció lingüística dels parlants
  26. Un alfabet fonètic ha de representar biunívocament els sons d’una llengua, de manera que a cada so li correspongui un sol símbol fonètic i viceversa
  27. Es impossible de transcriure un fragment del xinès mitjançant l’AFI atès que el seu sistema d’escriptura és ideogràfic
  28. Els sons sonors es produeixen amb vibració de les cordes vocals
  29. El grau d’obertura o tancament d’una vocal es relaciona amb el desplaçament de la mandíbula inferior en produir-la
  30. Un aproximant es distingeix d’un fricatiu pel grau d’obertura del canal pel qual passa l’aire
  31. Els sons labials i els sons palatals es diferencien pel mode d’articulació
  32. Un africat pot considerar-se des del punt de vista fonètic com una successió d’una oclusió i una fricció
  33. Com més elevada és l’amplitud d’un so, el percebem com a més intens, mentre que com més elevada és la freqüència del fonamental, el percebem com a més agut
  34. La melodia ve donada per les variacions d’intensitat que es produeixen al llarg d’un enunciat
  35. La fonètica estudia les oposicions que s’estableixen entre els sons de les llengües naturals per tal de distingir significats
  36. El fonema es pot concebre com una concatenació de trets distintius successius
  37. En el cas de la seqüència castellana [uɱfonema] "un fonema" ha actuat una regla d’assimilació
  38. Una metàtesi és un procés de coalescència de dos segments en contacte
  39. L’elisió i l’epèntesi són processos fonològics que afecten l’estructura sil·làbica

    En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres". En castellà existeixen paraules com [dezðe] "desde" i [muzɣo] "musgo" i paraules com [este] "este" i [moska] "mosca".

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 40, 41 i 42.

  40. En francès [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres" constitueix un parell mínim

  41. [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del francès
  42. [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del castellà

    Considereu les següents dades del finès:

    fines

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 43, 44 i 45.

  43. [s] i [z] són fonemes
  44. [t] i [d] són fonemes
  45. En posició intervocàlica [t] i [d] es troben en distribució complementària
  46. En el mot "desintoxicar" el morfema "tòxic" és un morfema lliure i el morfema "des" és un morfema travat
  47. La flexió és un procés morfològic que permet la formació de paradigmes
  48. Pot pensar-se que com més elevada sigui la informació gramatical aportada per l’ordre dels mots en una determinada llengua, també serà major la que proporcioni el sistema morfològic d’aquesta mateixa llengua
  49. Contràriament al que succeeix en una llengua aglutinant, en una llengua flexiva els mots són fàcilment segmentables i els morfemes mantenen una relació biunívoca amb les categories gramaticals que expressen

    Els mots que segueixen il·lustren algunes de les regles de derivació de l’esperanto:

    esperanto

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 50, 51, 52, 53, 54 i 55.

  50. Els contraris del tipus "fàcil-difícil" o "bé-malament" es formen per sufixació
  51. La formació dels adverbis de manera a partir d’adjectius es fa amb el sufix "-e"
  52. El sufix "-o" té sempre el valor gramatical de femení
  53. El femení es forma amb el sufix "-ino"
  54. Es poden formar noms a partir d’adjectius amb el sufix "-o"
  55. L’estructura interna del mot "malbone" és [mal[[bon]Adje]Adv]Adv

    Considereu les següents dades del luiseño:

    luiseno

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 56, 57, 58, 59 i 60.

  56. [q] és un morfema que indica temps present
  57. [n] és un morfema que indica temps futur
  58. "fer voler" s’expressa com a "vitʃu"
  59. Els pronoms personals són [noo], [tʃaami] i [poy]
  60. El radical o la forma base del verb "beure" és [paaʔin]
  61. "Frase verbal" o "Sintagma verbal" és una funció sintàctica
  62. "Objecte indirecte" és una categoria gramatical
  63. Una mateixa categoria lèxica pot exercir funcions sintàctiques diferents
  64. La construcció "els seus cabells blancs" és una expansió del nucli "cabells"
  65. Els díctics tenen el seu antecedent en el mateix enunciat en el qual apareixen
  66. La causa de l’ambigüitat de l’enunciat "Vaig veure la Marta nedant a la piscina" és de tipus lèxic
  67. La construcció "Els sacs de préssecs verds" es pot analitzar de les dues maneres següents: [Els sacs [de préssecs verds]] i [Els sacs [de préssecs] [verds]]
  68. En els enunciats "Desafortunadament, no va saber contestar la pregunta" i "Va contestar la pregunta molt desafortunament", "desafortunadament" té la mateixa funció
  69. En l’oració "Els exàmens, no els vull fer", "els exàmens" és un element tematitzat
  70. Les llengües que tenen un ordre lliure dels constituents presenten també un ordre lliure de les paraules
  71. Les llengües aïllants presenten molt poques dificultats de traducció, les aglutinants en presenten algunes i les llengües flexives són les que plantegen més problemes als traductors
  72. Traduir un text escrit en una llengua SVO a una llengua SOV planteja més problemes que l’operació inversa
  73. En dues llengües diferents, poden existir oracions amb anàlisis sintàctiques i amb relacions i representacions semàntiques diferents que, en canvi, es poden considerar traduccions l’una de l’altra
  74. La traducció de certs enunciats sense context discursiu o textual - per exemple, les instruccions de funcionament que apareixen en els rètols de certs aparells - requereix utilitzar els coneixements de la realitat i del món que té el traductor
  75. En el procés de traducció, el traductor no ha de fer cap inferència sobre l’enunciat que tradueix ni sobre la seva pertinència en un determinat context

Exercici

Aquest exercici es valora en 25 punts, és a dir, un 25% de la nota total.

Descriviu almenys tres diferències entre l’anglès i cadascuna de les llengües que es donen a continuació. Useu només les dades que aquí es donen i ignoreu les diferències lèxiques.

tai

frances

japones

suahili

corea

tagal


Lingüística Aplicada a la Traducció - juny de 2000
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
https://joaquimllisterri.cat/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_99_00.html
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 10/6/12 a les 23:58

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.