Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística



Segmentació i substitució

L’anàlisi lingüística estructural es fonamenta en dues operacions:

Segmentació

Divisió dels enunciats en elements cada vegada més reduïts fins a arribar a aquells elements que ja no admeten la divisió en unitats menors.

(català)
les cases boniques són cares
/les cases boniques / són cares/
 
les cases boniques
les / cases / boniques /
 
cases
/ˈkas/ /ə/ /s/
 
/ˈkas/
/k/ /a/ /s/
(castellà)
los niños buenos leen libros ‘els bons nens llegeixen llibres’
/los niños buenos / leen libros/
 
los niños buenos ‘els bons nens’
/los / niños / buenos/
 
niños ‘nens’
/ˈniɲ/ /o/ /s/
 
/niɲ/
/n/ /i/ /ɲ/

Substitució

Permet identificar els elements obtinguts mitjançant la segmentació, comprovant que aquest procés s’ha realitzat correctament.

(català)
sac [ˈsak]
/s/ /a/ /k/
/a/ → /ɛ/: sec [ˈsɛk]
/a/ → /o/: soc [ˈsok]
/a/ → /u/: suc [ˈsuk]
/k/ → /l/: sal [ˈsal]
/k/ → /n/: sant [ˈsan]
 
cases
/ˈkas/ /ə/ /s/ cases
/ˈkas/ → /ˈnɛn/: [ˈnɛnəs] nenes
/ˈkas/ → /ˈɡat/: [ˈɡatəs] gates
 
les cases boniques són cares
les cases boniques / són cares
les cases boniques → les cases: les cases són cares
(castellà)
paso [ˈpaso] ‘pas’
/p/ /a/ s/ /o/
/p/ → /k/: caso [ˈkaso]
/p/ → /r/: raso [ˈraso]
/a/ → /e/: peso [ˈpeso]
/a/ → /i/: piso [ˈpiso]
/s/ → /r/: barro [ˈbaro]
/s/ → /x/: bajo [ˈbaxo]
/o/ → /e/: pase [ˈpase]
/o/ → /a/: pasa [ˈpasa]
 
niños ‘nens’
/ˈniɲ/ /o/ /s/ niños
/ˈniɲ/ → /ˈɡat/: gatos /ˈɡatos/ ‘gats’
/ˈniɲ/ → /ˈper/: perros /ˈperos/ ‘gossos’
/o/ → /a/: niñas /ˈniɲas/ ‘nenes’
 
los niños buenos leen libros ‘els bons nens llegeixen llibres’
/los niños buenos / leen libros/
/los niños buenos/ → /los niños/: los niños leen libros
/los niños/ → /ellos/: ellos leen libros
tornar al principi

Relacions de constituència i relacions d’integració

Entre les unitats lingüístiques es donen dos tipus de relacions:

Relacions de constituència i relacions d’integració

A està constituït per x i per y.

x i y estan integrats en A.

Relacions de constituència

Les unitats es defineixen per les unitats menors que les constitueixen.

La forma d’una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat de dissociar-se en elements menors.

Relacions d’integració

Les unitats es defineixen per les unitats majors en les quals s’integren.

El significat d’una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat d’integrar-se en un nivell superior.

Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració

Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració.

tornar al principi

Relacions de distribució

Les unitats lingüístiques poden aparèixer en contextos diferents.

Això dona lloc a diverses relacions distribucionals:

Distribució equivalent

També anomenada ‘distribució contrastiva’.

Les unitats lingüístiques en distribució equivalent poden aparèixer en la mateixa classe de contextos i per això s’empra el terme ‘equivalent’.

No es pot predir quina unitat apareixerà en un determinat context.

El canvi d’una unitat per una altra implica un canvi de significat i per això aquest tipus de distribució també es coneix com a ‘contrastiva’.

(català)
ròtica múltiple: parra [ˈparə], serra [ˈsɛrə]
ròtica simple (bategant): pare [ˈpaɾə], cera [ˈsɛɾə]
 
Entre vocals: tant [r] com [ɾ]; si es substitueix [r] per [ɾ] canvia el significat
 
→ [r] (ròtica múltiple) i [ɾ] (ròtica simple) en context intervocàlic es troben en distribució equivalent o contrastiva
(castellà)
nasal bilabial: cama [ˈkama] ‘llit’
nasal alveolar: cana [ˈkana] ‘cabell blanc’
nasal palatal: caña [ˈkaɲa] ‘canya’
 
Entre vocals: tant [m] com [n] o com [ɲ]; si es substitueix [m] per [n] o per [ɲ] canvia el significat
 
→ [m] (bilabial), [n] (alveolar) i [ɲ] (palatal) en context intervocàlic es troben en distribució equivalent o contrastiva


Distribució equivalent

Distribució equivalent (o contrastiva).

Langstaff, J. (2000). [bnik] Knowledge of sounds [Document en PowerPoint]. SlideShare. https://slideplayer.com/slide/4034004/

Distribució complementària

Les unitats lingüístiques en distribució complementària no presenten cap context d’aparició en comú.

L’aparició d’una o una altra unitat és predictible, ja que depèn del context.

(català)
ròtica múltiple: rec [ˈrek], ric [ˈrik], roc [ˈrɔk], ruc [ˈruk]
ròtica simple (bategant): rec *[ˈɾek], ric *[ˈɾik], roc *[ˈɾɔk], ruc *[ˈɾuk]
 
En posició inicial (postpausal): sempre [r]; mai *[ɾ]
 
→ [r] (ròtica múltiple) i [ɾ] (ròtica simple) en context inicial (postpausal) es troben en distribució complementària
(castellà)
nasal labiodental: ánfora [ˈaɱfoɾa] ‘àmfora’
nasal dental: antes [ˈan̪t̪es] ‘abans’
nasal velar: sangre [ˈsaŋgre] ‘sang’
 
*[ˈan̪foɾa] *[ˈaŋfoɾa]
*[ˈaɱt̪es] *[ˈaŋt̪es]
*[ˈsan̪gre] *[ˈsaɱgre]
 
Abans de labiodental: únicament [ɱ]; mai *[n̪] ni *[ŋ]
Abans de dental: únicament [n̪]; mai *[ɱ] ni *[ŋ]
Abans de velar: únicament [ŋ]; mai *[ɱ] ni *[n̪]
 
→ [ɱ] (labiodental), [n̪] (dental) i [ŋ] (velar) es troben en distribució complementària
(castellà)
oclusius: un beso [um beso] ‘un petó’, un día [un̪ d̪ia] ‘un dia’, un gato [uŋ ɡato] ‘un gat’
aproximants: bebo [beβ̞o] ‘bec’, dedo [deð̞o] ‘dit’, vago [baɣ̞o] ‘gandul’
 
*[um β̞eso] *[un ð̞ia] [*uŋ ɣ̞at̪o]
*[bebo] *[d̪ed̪o] *[baɡo]
 
Després de nasal: sempre [b], [d̪] o [ɡ]; mai *[β̞] ni *[ð̞] ni *[ɣ̞]
Entre vocals: sempre [β̞], [ð̞] o [ɣ̞]; mai *[b] ni *[d̪] ni *[ɡ]
 
→ [b] [d̪] [ɡ] oclusius i [β̞] [ð̞] [ɣ̞] aproximants es troben en distribució complementària


Distribució complementària

Distribució complementària.

Langstaff, J. (2000). [bnik] Knowledge of sounds [Document en PowerPoint]. SlideShare. https://slideplayer.com/slide/4034004/

Variació lliure

Les unitats lingüístiques en distribució o variació lliure poden aparèixer en un mateix context sense que es produeixi un contrast de significat.

L’aparició d’una o d’una altra unitat en variació lliure sovint està condicionada per l’estil de parla (o registre).

(català)
ròtica múltiple: mar [ˈmar], amor [əˈmor]
ròtica simple (bategant): mar [ˈmaɾ], amor [əˈmoɾ]
 
En posició final (prepausal): tant [r] com [ɾ]
 
→ [r] (ròtica múltiple) i [ɾ] (ròtica simple) en context final (prepausal) es troben en distribució lliure
(castellà)
aproximant dental: cantado [kan̪ˈt̪að̞o] ‘cantat’, dado [ˈd̪að̞o] ‘donat’
aproximant dental relaxada: cantado [kan̪ˈt̪að̞o] ‘cantat’, dado [ˈd̪að̞o] ‘dona’t
elisió d’aproximant: cantado [kan̪ˈt̪ao̯] ‘cantat’, dado [ˈd̪ao̯] ‘donat’
 
En posició intervocàlica en els participis en -ado: tant [ð̞] com [ð̞] com l’elisió
 
→ [ð̞] (aproximant) i [ð̞] (aproximant relaxada) en context intervocàlic en els participis en -ado es troben en distribució lliure
(castellà)
forma en -ra del subjuntiu imperfet: me gustaría que María cantara en la fiesta ‘m’agradaria que la Maria cantés a la festa’
forma en -se del subjuntiu imperfet: me gustaría que María cantase en la fiesta ‘m’agradaria que la Maria cantés a la festa’
 
→ Les formes en -ra i en -se del subjuntiu imperfet es troben en distribució lliure
tornar al principi

Els nivells d’anàlisi lingüística

Benveniste, É. (1966). Les niveaux de l’analyse linguistique. Problèmes de linguistique générale, 1 (p. 19–31). Gallimard. (Obra original publicada el 1964)
 
Benveniste, É. (1971). Los niveles del análisis lingüístico (J. Almela, Trad.). A Problemas de lingüística general, I (p. 118–130). Siglo XXI. (Obra original publicada el 1964)
 
 
Émile Benveniste
Émile Benveniste (1902–1976)
(Font de la imatge: Pinault, G.-J. (2018). Émile Benveniste. A H. Bost i A. Brahim (Ed.), Dictionnaire prosopographique de l’EPHE. École Pratique des Hautes Études. https://prosopo.ephe.psl.eu/emile-benveniste)

Les unitats lingüístiques poden organitzar-se en nivells, a cadascun dels quals correspon una unitat.

Nivell Unitat
Merismàtic Tret distintiu
Fonemàtic Fonema
Signe Mot
Categoremàtic Frase

Els nivells de l’anàlisi lingüística segons Benveniste (1966).

Benveniste, É. (1966). Les niveaux de l’analyse linguistique. Problèmes de linguistique générale, 1 (p. 19–31). Gallimard. (Obra original publicada el 1964)
Benveniste, É. (1971). Los niveles del análisis lingüístico (J. Almela, Trad.). A Problemas de lingüística general, I (p. 118–130). Siglo XXI. (Obra original publicada el 1964)

Tret distintiu

El tret distintiu és la unitat mínima no segmentable, encara que és identificable i substituïble. És una unitat del nivell fonològic (o merismàtic, en la terminologia de Benveniste).

❯ Els trets distintius

Fonema

El fonema és la unitat segmentable mínima. És una unitat del nivell fonològic (o fonemàtic, en la terminologia de Benveniste).

❯ El fonema

Morfema

El morfema és la unitat constituïda per fonemes que s’integra en una unitat més gran: el mot. És una unitat del nivell morfològic.

❯ El morfema

Mot

El mot és la mínima unitat lliure i significativa. És una unitat del nivell lèxic (o del nivell del signe, en la terminologia de Benveniste).

❯ El mot

Sintagma

El sintagma és una unitat estructurada que conté més d’un mot però que no presenta l’estructura predicativa pròpia de les oracions. És una unitat del nivell sintàctic.

❯ El sintagma

Oració

L’oració és una unitat que no s’integra en un nivell més alt, amb valor de predicat. És una unitat del nivell sintàctic (o merismàtic, en la terminologia de Benveniste).

❯ L’oració

Discurs

Expressió de la llengua com a mitjà de comunicació.

Nivell   Unitat
Fonològic [sonor] [nasal] Tret distintiu
Fonològic /b/ /ə/ /i/ /n/ /ə/ Fonema
Morfològic veïn-a cant-a Morfema
Lèxic veïna Mot
Sintàctic La meva veïna Sintagma
Sintàctic La meva veïna canta òpera Oració

Nivells d’anàlisi lingüística.

Nivells d’anàlisi lingüística

Nivells d’anàlisi lingüística.

Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració

Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració.

tornar al principi
Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el