La doble articulació del llenguatge



El concepte de ‘doble articulació’

Dos tipus d’unitats i dos nivells d’organització (articulació) a les llengües:

La combinació d’un nombre finit d’unitats sense significat permet formar un nombre infinit d’unitats amb significat.

Propietat definida com a ‘doble articulació’ (en francès, double articulation) per André Martinet i com a ‘dualitat d’estructuració’ (en anglès, duality of patterning) per Charles F. Hockett.

«Grâce à la seconde articulation, les langues peuvent se contenter de quelques dizaines de productions phoniques distinctives que l’on combine pour obtenir la forme vocale des unités de première articulation : tête, par example, utilise à deux reprises l’unité phonique que nos représentons au moyen de /t/ avec insertion entre ces deux /t/ d’une autre unité que nous notons /e/» (p. 15).
 
Martinet, A. (1960). Éléments de linguistique générale. Armand Colin.
André Martinet
André Martinet (1908–1999)
(Font de la imatge: André Martinet. (s. d.). Goodreads. https://www.goodreads.com/author/show/381385.Andr_Martinet)
«The meaningful elements in any lan­guage—«words» in everyday parlance, «morphemes» to the linguist—constitute an enormous stock. Yet they are repre­sented by small arrangements of a rela­tively very small stock of distinguishable sounds which are in themselves wholly meaningless. This «duality of pattern­ing» is illustrated by the English words «tack,» «cat» and «act.» They are totally distinct as to meaning, and yet are composed of just three basic meaningless sounds in different permutations. Few animal communicative systems share this design-feature of language—none among the other hominoids, and perhaps none at all» (p. 90–92).
 
Hockett, C. F. (1960). The origin of speech. Scientific American, 203(3), 88–96. https://www.jstor.org/stable/24940617
Charles Hockett
Charles F. Hockett (1916–2000)
(Font de la imatge: Gair, J. W. (2006). Charles Francis Hockett 1916–2000: A biographical memoir. Biographical memoirs of the National Academy of Sciences. National Academy of Sciences. http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/hockett-charles.pdf)
«doble articulació. D’acord amb la hipòtesi del lingüista francès André Martinet, propietat del llenguatge humà segons la qual tot enunciat s’organitza en dos plans o articulacions. La primera articulació consta d’unitats significatives, això és, d’unitats dotades de significant i de significat, entre les quals les més petites són els morfemes (o monemes). La segona articulació consta d’unitats distintives, els fonemes. Aquestes unitats, amb significant però sense significat, contribueixen a delimitar el significat de les unitats de primera articulació. La doble articulació és una propietat que diferencia el llenguatge humà de la resta de sistemes de comunicació, que sols posseeixen unitats del primer tipus» (p. 115).
 
Pérez Saldanya, M., Mestre, R., i Sanmartin, O. (1998). Diccionari de lingüística. Colomar.
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat l’11 de setembre de 2021, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
(Font de la imatge: Universitat de València. (s. d.). Rosanna Mestre. https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/fitxa-persona-1285950309813.html?p2=rmestrep&idA=true)

Sorbox. (2021, 22 de febrer). La double articulation: exercice de linguistique [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=KdP_22QBqHQ

Les unitats de la primera articulació

Unitats mínimes dotades de significat.

Les unitats de la primera articulació no es poden segmentar en unitats menors que també estiguin dotades de significat.

Les unitats de la primera articulació formen una llista oberta.

«La première articulation du langage est celle selon laquelle tout fait d’expérience à transmettre, tout besoin qu’on désire faire connaître à autrui s’analysent en une suite d’unités douées chacune d’une forme vocale et d’un sens. … Chacune des unités de première articulation présente … un sens et une forme vocale (ou phonique). Elle ne saurait être analisée en unités successives plus petites douées de sens : l’ensemble tête veut dire « tête » et l’on ne peut attribuer a - et à -te des sens distincts dont la somme serait équivalente a « tête »» (p. 13).
 
Martinet, A. (1960). Éléments de linguistique générale. Armand Colin.
André Martinet
André Martinet (1908–1999)
(Font de la imatge: André Martinet. (s. d.). Goodreads. https://www.goodreads.com/author/show/381385.Andr_Martinet)

Unitats de la primera articulació: morfemes, paraules.

Les unitats de la segona articulació

Unitats distintives (la seva substitució produeix canvis en el significat) que no tenen significat per si soles.

Les unitats de la segona articulació formen una llista tancada, és a dir, es donen en un nombre finit en les llengües.

«Mais la forme vocale est, elle, analysable en une succession d’unités dont chacune contribue à distinguer tête, par exemple, d’autres unités comme bête, tante ou terre. C’est ce qu’on désignera comme la deuxième articulation du langage. Dans le cas de tête, ces unités sont au nombre de trois ; nous pouvons les représenter au moyen des lettres t e t, placés par convention entre barres obliques, donc /tet/» (p. 15).
 
Martinet, A. (1960). Éléments de linguistique générale. Armand Colin.
André Martinet
André Martinet (1908–1999)
(Font de la imatge: André Martinet. (s. d.). Goodreads. https://www.goodreads.com/author/show/381385.Andr_Martinet)

Unitats de la segona articulació: fonemes.

❯ La doble articulació en les llengües de signes

tornar al principi
La doble articulació del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el