La competència i l’actuació lingüístiques



El coneixement de la llengua

Qualsevol parlant natiu sense una formació lingüística específica pot realitzar una sèrie d’operacions que posen de manifest que posseeix un coneixement interioritzat de la seva pròpia llengua.

(català;)
*Ha en Pere bolets buscar anat
*Amb no tu sortir vull
*Llum el apaga!
En Pere ha anat a buscar bolets
No vull sortir amb tu
Apaga el llum!
Rigau, G. (1981). Gramàtica del discurs. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/138514
(castellà)
*Niña no dormirá
*Nosotros salimos la carpeta
*El profesor se dirigió
La niña no dormirá
Nosotros salimos
El profesor se dirigió a una fiesta
Lovón, M. (2012, 28 de gener). La competencia de Chomsky. Lingüística, lenguaje y comunicación. http://blog.pucp.edu.pe/blog/lenguaje/2012/01/28/la-competencia-de-chomsky/
(català)
L’unicorn blanc que viatjava sobre un núvol rosat m’ha preguntat molt amablement si sabia on trobar una font màgica
En Joan diu que la Maria creu que en Lluís pensa que l’Anna ha comentat que al Josep no li agradarà el seu regal d’aniversari
(castellà)
Cuando acabó sus vacaciones en el planeta Saturno empezó a buscar un hotel con piscina en Júpiter para el próximo verano
El gato que cazó al ratón que se había comido el queso que el vecino que vive al lado de mi casa había comprado en la tienda que está en la esquina de la calle es negro
(català)
sortir > sortit
obrir > *obrit
imprimir > *imprimit
(castellà)
comer > comido
hacer > *hacido
 
cantar > canté
andar > *andé

El coneixement de la llengua que es desenvolupa durant el procés d’adquisició de la primera llengua és d’una naturalesa diferent del coneixement sobre les normes d’ús de la llengua que s’aprenen durant el procés d’escolarització.

El coneixement de la llengua és un coneixement:

Tots els parlants tenen un coneixement interioritzat de la seva pròpia llengua amb independència del que puguin saber sobre la normativa o de que disposin d’un metallenguatge per a descriure aquest coneixement.

tornar al principi

La competència lingüística

En el context de la gramàtica generativa, l’objectiu de la lingüística és descriure el coneixement interioritzat de la seva pròpia llengua que tenen tots els parlants amb independència de com el posin en pràctica en el seu ús de la llengua.

«Linguistic theory is concerned primarily with an ideal speaker-listener, in a completely homogeneous speech-community, who knows its language perfectly and is unaffected by such grammatically irrelevant conditions as memory limitations, distractions, shifts of attention and interest, and errors (random or characteristic) in applying his knowledge of the language in actual performance» (p. 1).
 
Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/user/noam-chomsky)

El coneixement operatiu i interioritzat (implícit) que els parlants tenen de la seva pròpia llengua es coneix com a ‘competència lingüística’ (o ‘competència gramatical’).

«Denominamos competencia (competence) gramatical al conocimiento práctico e interiorizado de las reglas de la gramática de su lengua que cada individuo ha ido construyendo de manera no consciente como resultado de su crecimiento como miembro de una comunidad. Es importante subrayar que estas reglas del sistema combinatorio no vienen impuestas desde el exterior, ni representan decretos prescriptivos que sea necesario aceptar y cumplir; son simplemente las regularidades que emergen de la manera en que los miembros de cada comunidad lingüística utilizan un inventario finito de unidades y un conjunto tambieĢn finito de pautas combinatorias para producir e interpretar un conjunto infinito de expresiones» (p. 22).
 
Escandell, M. V. (2014). El lenguaje y la lingüística. A M. V. Escandell (Coord.), Claves del lenguaje humano (p. 1–37). Editorial Universitaria Ramón Areces.
(Font de la imatge: Escandell-Vidal, V. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 30 de gener de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Victoria-Escandell-Vidal)

Errors de competència:

(català)
*Sogra és molt malalt
*Jo menja a casa
*Cebes tallar, i tomàquets i alls fregir
Gràcia, L. (2009). Llengua i immigració: la influència de la primera llengua en l’adquisició del català com a segona llengua. EUMO.
(castellà)
*Mañana llegan lo hermanas de mía mujer
*Creo que es una pena si no estudiar aquí
*Ahora todo papeles para hijo diecisiete años aquí venir
García Mateos, C. (2004). Experiencias y propuestas didácticas y metodológicas para la enseñanza de L2 a personas inmigradas. Edinumen.

Competència lingüística i competència comunicativa

Cal distingir entre ‘competència lingüística’ i ‘competència comunicativa’.

«We have then to account for the fact that a normal child acquires knowledge of sentences, not only as grammatical, but also as appropriate. He or she acquires competence as when to speak, when not, and as to what to talk about with whom, when, where, in what manner. In short, a child becomes able to accomplish a repertoire of speech acts, to take part in speech events, and to evaluate their accomplishment by others» (p. 277).
 
Hymes, D. H. (1972). On communicative competence (Excerpts). A J. B. Pride i J. Holmes (Ed.), Sociolinguistics: Selected readings (p. 269–293). Penguin.
Dell H. Hymes
Dell H. Hymes (1927–2009)
(Font de la imatge: Dell Hymes. (2021, 4 d’abril). Alchetron. https://alchetron.com/Dell-Hymes)
«competencia comunicativa (communicative competence)
Término propuesto por Hymes (1966, 1971) para señalar los conocimientos que posee un individuo, además de la gramática, sobre el uso de la lengua y que le permiten desenvolverse en un determinado contexto social. Se trata de la capacidad de dicho individuo de comportarse de manera eficaz y adecuada en una determinada comunidad de habla gracias al conocimiento de las reglas lingüísticas y del contexto sociocultural en el que tiene lugar la comunicación.»
 
Muñoz-Basols, J. (Dir.). (2017–). competencia comunicativa. Glosario bilingüe de términos lingüísticos, Portal de lingüística hispánica / Hispanic Linguistics. http://hispaniclinguistics.com/glosario/competencia-comunicativa/

❯ La situació de parla o situació comunicativa

tornar al principi

L’actuació lingüística

En el context de la gramàtica generativa es distingeix l’estudi de la competència de l’anàlisi de l’actuació lingüística.

«We thus make a fundamental distinction between competence (the speaker-hearer’s knowledge of his language) and performance (the actual use of language in concrete situations). Only under the idealization set forth in the preceding paragraph is performance a direct reflection of competence. In actual fact, it obviously could not directly reflect competence. A record of natural speech will show numerous false starts, deviations from rules, changes of plan in mid-course, and so on. The problem for the linguist, as well as for the child learning the language, is to determine from the data of performance the underlying system of rules that has been mastered by the speaker-hearer and that he puts to use in actual performance» (p. 2).
 
Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/user/noam-chomsky)

La competència és un coneixement, mentre que l’actuació és una conducta.

«Esta» breve introducción resulta necesaria para distinguir lo gramatical de lo aceptable. El primer concepto es una exensión natural de la noción de competencia … entendida como el conocimiento que los hablantes tienen del idioma. Al concepto de conocimiento se opone el de conducta. En cuanto conducta, la actuación incluye factores extragramaticales entre los que ya se han señalado la memoria, la consciencia o la rapidez de procesamiento, entre otros» (p. 33).
 
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal.
(Font de la imatge: Ignacio Bosque. (s. d.). https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/)
(Font de la imatge: Department of Spanish and Portuguese. (s. d.). Javier Gutiérrez-Rexac: In Memoriam. The Ohio State University. https://sppo.osu.edu/people/gutierrez-rexach.1)

❯ Errors d’actuació

tornar al principi

La gramàtica generativa

Per a Noam Chomsky, la gramàtica d’una llengua es pot concebre com la descripció de la competència lingüística del parlant (el coneixement intrínsec de la seva pròpia llengua) mitjançant un conjunt de regles explícites.

«A grammar of a language purports to be a description of the ideal speaker-hearer’s intrinsic competence. If the grammar is, furthermore, perfectly explicit—in other words, if it does not rely on the intelligence of the understanding reader but rather provides an explicit analysis of his contribution—we may (somewhat redundantly) call it a generative grammar» (p. 2–3).
 
Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/user/noam-chomsky)

Una gramàtica generativa es pot organitzar com:

El coneixement d’una llengua es pot descriure com el coneixement del mecanisme que permet associar sons i sentits.

Components bàsics d’una gramàtica generativa

Components bàsics d’una gramàtica generativa.

tornar al principi
La competència i l’actuació lingüístiques
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el