El canvi lingüístic


El canvi lingüístic

El canvi lingüístic

Estudi del canvi lingüístic: lingüística històrica o lingüística diacrònica.

Descripció de la llengua en un dels seus estadis evolutius: lingüística sincrònica.

«Mais pour mieux marquer cette opposition et ce croisement de deux ordres de phénomènes relatifs au même objet, nous préférons parler de linguistique synchronique et de linguistique diachronique. Est synchronique tout ce qui se rapporte à l’aspect statique de notre science, diachronique tout ce qui a trait aux évolutions» (Principes Généraux, Chapitre III, § 1).
 
«La linguistique synchronique s’occupera des rapports logiques et psychologiques reliant des termes coexistants et formant système, tels qu’ils sont aperçus par la même conscience collective.
La linguistique diachronique étudiera au contraire les rapports reliant des termes successifs non aperçus par une même conscience collective, et qui se substituent les uns aux autres sans former système entre eux» (Principes Généraux, Chapitre III, § 9).
 
de Saussure, F. (1972). Cours de linguistique générale (T. De Mauro, Ed.). Payot. (Obra original publicada el 1916)
 
 
«Però, per subratllar més aquesta oposició i aquest encreuament de dos ordres de fenòmens relatius al mateix objecte, preferim parlar de lingüística sincrònica i de lingüística diacrònica. És sincrònic tot allò que fa referència a l’aspecte estàtic de la nostra ciència, diacrònic tot allò que té a veure amb les evolucions» (p. 125).
 
«La lingüística sincrònica s’ocuparà de les relacions lògiques i psicològiques que vinculen termes coexistents i que formen un sistema, tal com són copsats per la mateixa consciència coŀlectiva.
La lingüística diacrònica estudiarà al contrari les relacions que vinculen termes successius no copsats per una mateixa consciència coŀlectiva i que se substitueixen els uns als altres sense formar un sistema entre ells» (p. 144).
 
de Saussure, F. (1990). Curs de lingüística general (J. Casas, Ed. i Trad.). Edicions 62. (Obra original publicada el 1916)
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (1857–1913)
(Font de la imatge: F. Jullien Genève, potser Frank-Henri Jullien (1882–1938) – Indogermanisches Jahrbuch, Domini públic, Enllaç)
tornar al principi

Tipus i mecanismes de canvi lingüístic

Canvi fònic

Canvis relacionats amb processos fonològics

Canvis en seqüències de sons relacionats amb processos fonològics.

Assimilació

❯ Processos diacrònics d’assimilació

Dissimilació

❯ Processos diacrònics de dissimilació

Metàtesi

❯ Processos diacrònics de metàtesi

Epèntesi

❯ Processos diacrònics d’epèntesi

Reforç

❯ Processos diacrònics de reforç

Afebliment

❯ Processos diacrònics d’afebliment

Elisió

❯ Processos diacrònics d’elisió

Canvi condicionat pel context fonètic.

(llatí > francès)
/k/ > /k/ /k/ > /s/ /k/ > /ʃ/
cor > coeur ‘cor’ centum > cent ‘cent’ cantāre > chanter ‘cantar’
clārus > clair ‘clar’ cervus > cerf ‘cérvol’ carbō > charbon ‘carbó’
quandō > quand ‘quan’ cinis > cendre ‘cendre’ causa > chose ‘cosa’
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Canvis no condicionats

Canvi no condicionat pel context fonètic.

(anglès mitjà > anglès modern)
Anglès mitjà
(Middle English)
Chaucer
Primer anglès modern
(Early Modern English)
Shakespeare
Anglès modern
name [aː] name [æ] name [eː] ‘nom’
bete [eː] beet [iː] beet [iː] ‘remolatxa’
foal [ɔː] foal [oː] foal [oː] ‘poltre’
fol [oː] fool [uː] fool [uː] ‘beneit’
bite [iː] bite [əi] bite [aɪ] ‘mossegada’
foul [uː] foul [əu] foul [aʊ] ‘falta’
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Canvis en cadena

Iniciats pel canvi en un so, els canvis en cadena afecten altres sons i es produeix una reestructuració del sistema.

Cadena de pressió (en anglès, push chain): el canvi en un so desplaça altres sons.

(anglès mitjà > anglès modern)
The Great Vowel Shift
 
Anglès mitjà
(Middle English)
Chaucer
Primer anglès modern
(Early Modern English)
Shakespeare
Anglès modern
name [aː] name [æ] name [eː] ‘nom’
bete [eː] beet [iː] beet [iː] ‘remolatxa’
bite [iː] bite [əi] bite [aɪ] ‘mossegada’
 
[aː] canvia en [æ]
[aː] original canvia en [eː]
[eː] original canvia en [iː]
[iː] original canvia en [əi] i es crea un nou element en el sistema
 
The Great Vowel Shift
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Cadena d’atracció (en anglès, pull chain): l’espai ocupat per un so que desapareix és ocupat per un altre so.

(llatí > castellà)
/d/ i /ɡ/ intervocàliques es perden:
cadere > caer, regina > reina
 
L’espai creat es cobreix amb la sonorització de /t/ i /k/ intervocàliques:
vita > vida, amica > amiga
 
L’espai creat es cobreix amb la reducció de les geminades intervocàliques /tt/ i /kk/ en /t/ i /k/:
gutta > gota, bucca > boka
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Divisions

Un únic so es divideix (en anglès, split) en dos o més sons diferents.

(llatí)
600 ANE: /s/ en llatí es divideix en /r/ en context intervocàlic i /s/ en les altres posicions: genesis > generis ‘origen’
 
Causa de l’al·lomòrfia: flos – floris ‘flor’, est ‘és’ – erit ‘serà’
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Canvi morfològic

Pèrdua d’afixos

(anglès antic > anglès mitjà > anglès modern)
Pèrdua de sufixos de cas en anglès a través d’un canvi fonètic.
 
  Anglès antic Anglès mitjà
(e = [ə])
Anglès modern
Singular      
Nominatiu hund hund hound ‘gos de caça’
Acusatiu hund hund hound
Genitiu hund-es hund-(e)s hound’s
Datiu hund-e hund-(e) hound
Plural      
Nominatiu hund-as hund-(e)s hounds
Acusatiu hund-as hund-(e)s hounds
Genitiu hund-a hund-(e) hounds’s
Datiu hund-um hund-(e) hounds
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Analogia

Regularització de formes anòmales o irregulars o creació de noves formes lingüístiques a partir de la generalització d’una estructura existent.

(anglès antic > anglès modern)
Formació dels plurals hands, years i eyes per analogia amb el plural stones.
 
Anglès antic
singular
Anglès antic
plural
Anglès modern
singular
Anglès modern
plural
hand handa hand ‘mà’ hands ‘mans’
gear gear year ‘any’ years ‘anys’
ēage ēagan eye ‘ull’ eyes ‘ulls’
stān stānas stone ‘pedra’ stones ‘pedres’
Gabas Jr., N. (2005). Lingüística histórica. A F. Mussalim i A. C. Bentes (Ed.), Introdução à lingüística: domínios e fronteiras (5a ed., p. 77–104). Cortez.

Reanàlisi

Etimologia popular.

Reconstrucció errònia dels constituents d’una paraula.

(italià i anglès)
Els tomàquets a Itàlia varen rebre el nom popular de l’albergínia: pomo di moro (‘fruita dels moros’). Posteriorment, la forma es va contraure en pomodoro (pomo d’oro). Els historiadors anglòfons ho varen traduir erròniament com a poma d’or.
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009
(anglès)
Creació de cheeseburger, chiliburger, veggieburger a partir de la reconstrucció incorrecta *ham+burger (Hamburg+er).
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009
(castellà)
El biquini el va inventar un dissenyador francès el 1946 quan els Estats Units feien proves nuclears a l’Atol de Bikini (República de les Illes Marshall) i va prendre el nom de l’atol. Posteriorment, s’han format monoquini, triquini i burquini a partir de la reconstrucció incorrecta *bi + quini.
Ortega, V. (2016). Palabradicción: el fascinante juego de las palabras. Crítica.

Canvi sintàctic

Canvis en l’ordre bàsic dels constituents.

(anglès mitjà)
Ordre dels constituents en anglès mitjà (Middle English).
 
Any 1000 1200 1300 1400 1500
Objecte directe abans del verb (%) 53 53 40 14 2
Objecte directe després del verb (%) 47 47 60 86 >98
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Canvi lèxic

Incorporació d’elements lèxics nous creats amb els mecanismes interns propis de la llengua: neologismes.

❯ Formació de neologismes

Incorporació d’elements procedents d’altres llengües: préstecs.

❯ El lèxic adquirit

Pèrdua d’elements lèxics: obsolescència.

Definició de la paraula extrema al DRAE

Real Academia Española. (2001). Diccionario de la lengua española (Vigésima segunda ed.). Espasa Calpe.

Canvi semàntic

Extensió del significat.

(anglès)
bird: ‘au de corral petita’ > ‘qualsevol criatura amb plomes i ales’
barn: ‘lloc per a emmagatzemar ordi’ > ‘qualsevol edifici relacionat amb l’agricultura’
aunt: ‘germana del pare’ > ‘germana del pare o de la mare’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Restricció del significat.

(anglès)
hound: ‘qualsevol gos’ > ‘gos de caça’
meat: ‘qualsevol tipus de menjar’ > ‘carn d’animal’
disease: ‘qualsevol estat desfavorable’ > ‘malaltia’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Canvi cap a un significat més positiu.

(anglès)
pretty: ‘difícil, astut, enginyós, murri’ > ‘atractiu’
knight: ‘noi’ > ‘cavaller (títol)’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Canvi cap a un significat més negatiu (pejoratiu).

(anglès)
silly: ‘alegre, pròsper’ > ‘ximple, estúpid’
wench: ‘noia’ > ‘dona llicenciosa’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Afebliment del significat.

(anglès)
wreak: ‘venjar, castigar’ > ‘infligir, causar’
quell: ‘matar, assassinar’ > ‘sufocar, reprimir, dominar’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.

Desplaçament del significat.

(anglès)
immoral: ‘no habitual, no segons els costums’ > ‘no ètic’
bead: ‘pregària’ > ‘granet’
Murray, R. W. (2017). Historical linguistics: The study of language change. A W. O’Grady, J. Archibald, M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (7a ed., p. 297–345). Bedford/St. Martin’s, Macmillan Learning.
(castellà)
cortejar
 
«Asistir, acompañar a otro, contribuyendo y concurriendo a lo que sea de su mayor honor y obsequio.» (Diccionario de Autoridades, 1729).
«Galantear, requebrar a una mujer. || 2. Asistir, acompañar a alguien, contribuyendo a lo que sea de su agrado.» (Diccionario usual, 1992).
(castellà)
hacer el amor
 
«fr. Enamorar, galantear.» (Diccionario usual, 1970).
«fr. Enamorar, galantear. || Llevar a cabo el acto sexual » (Diccionario manual, 1983).
 
«Allí, una muchacha mofletuda y gazmoña y un «pollo» con lentes se hacían el amor bajo la mirada vigilante de una mamá obesa y linfática. La muchacha y el «pollo» de los lentes no se decían nada, pero se contemplaban, se apretaban las manos, volvían a contemplarse, volvían a apretarse las manos.» Enrique Jardiel Poncela, Amor se escribe sin hache (1929).

Metàfora.

(castellà)
acelerarse
 
«Estar muy nervioso y actuar de forma precipitada. La aceleración se transforma en nerviosismo en el individuo, dando lugar a esta metáfora o sentido figurado.»
 
 
embotellamiento
 
«Retención de coches que impide o dificulta la circulación. Atasco. El embotellamiento consiste literalmente en introducir líquido en un recipiente y cerrarlo después a presión; se utiliza en sentido figurado para aludir a un atasco de coches, porque en cierto modo también tienen un «tapón» que les impide continuar su camino. Esta metáfora cotidiana se ha integrado en el español estándar y ha perdido sus connotaciones coloquiales, por lo que se utiliza junto a términos más cultos como retención o atasco
Sanmartín, J. (2006). Diccionario de argot. Espasa Calpe.
tornar al principi

El canvi lingüístic


El canvi lingüístic
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el