La transcripció fonètica de la parla amb alteracions


Transcripció fonètica de la parla amb alteracions


L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) per a la transcripció de la parla amb alteracions

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
 
 
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Desenvolupament històric de l’AFI ampliat

1990: Proposta d’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció fonètica de la parla amb alteracions. La proposta s’emmarca en una reunió de l’Associació Fonètica Internacional celebrada a Kiel (Alemanya) l’any 1989 per a la revisió i actualització de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Duckworth, M., Allen, G., Hardcastle, W. J. i Ball, M. J. (1990). Extensions to the International Phonetic Alphabet for the transcription of atypical speech. Clinical Linguistics & Phonetics, 4(4), 273–280. https://doi.org/10.3109/02699209008985489

2002: Publicació d’extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2002).

2008: Publicació d’extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2008).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2008). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2008). International Phonetic Association. http://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPAChart2008.pdf

2010: Inici de la revisió de la proposta del 1990 durant el 13è congrés de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) celebrat a Oslo.

2015: Publicació d’extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

2016: Presentació i aprovació de la proposta revisada de 2015 en el 16è congrés de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) celebrat a Halifax (Canadà).

2018: Publicació de la descripció i explicació de la taula de símbols del 2015 aprovada el 2016.

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Característiques generals de l’AFI ampliat

extIPA (extended IPA symbols): ampliació del conjunt de símbols i de diacrítics de l’Alfabet Fonètic Internacional per a representar les alteracions en la producció de la parla que es troben en el context clínic.

Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA)

Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Mitjançant l’inventari de símbols i de diacrítics inclosos a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es representen:

«the symbols all denote either articulatory configurations rarely found in natural language (normally where the IPA has no symbol or diacritic to denote them), or articulations that have only been reported in disordered speech, sometimes because the sound or sounds concerned cannot be produced with a typical human speech-production mechanisms» (p. 155–156).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Els sons considerats ‘atípics’ són els que no es poden representar adequadament mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional perquè no es donen en les llengües.

«we distinguish between disordered speech, which is any kind of disruption to the target speech, and atypical speech, which applies only to those sounds that are not found in natural language. Therefore, disordered speech may cover disruptions at the phonological or phonetic level, and if the latter, may include atypical speech as well as sounds from outside the target system but which are found in other languages» (p. 308).
 
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)

Dificultats per a obtenir exemples sonors que iŀlustrin les realitzacions corresponents als símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat.

«In this last chapter, we look at a range of eight typical speech sounds that may be encountered in the clinic. Again, for ethical reasons, we are not able to use recordings of actual clients to illustrate these sounds. Also, some of the sounds are not easy for people with a normally operating speech apparatus to produce. We can give examples, therefore, of only some of the sounds described in the chapter. … Many of the eight typical sound types dealt within this chapter need visual as well as audible input for proper identification.»
 
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)

Khattab, G. i Docherty, G. (2021). Consonants (ExtIPA symbols). IPA online: Online resources for practical phonetics. https://teaching.ncl.ac.uk/ipa/consonants-extra.html

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El punt de vista de l’emissor i el punt de vista del receptor en la transcripció fonètica

El punt de vista del receptor: es reflecteix en una transcripció fonètica.

El punt de vista de l’emissor: es reflecteix en una anàlisi instrumental (per exemple, en una anàlisi acústica).

«we know that sometimes in the analysis of atypical speech production there can be a strong listener consensus which is apparently negated by instrumental analysis. Howard and Heselwood (2011) discuss this phenomenon, arguing that in such cases the listener perspective (as evidenced by transcription) is every bit as important as the speaker perspective (as identified by subsequent instrumental analysis) and that the two forms of analysis should be seen as complementary and of equal value (see also Heselwood, 2009)» (p. 180).
 
Ball, M. J., Howard, S., Müller, N. i Granese, A. (2013). Data processing: Transcriptional and impressionistic methods. A N. Müller i M. J. Ball (Ed.), Research methods in clinical linguistics and phonetics: A practical guide (p. 177–194). Blackwell.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)
Angela Granese
Angela Granese
(Font de la imatge: Angela Granese, ’06, Accepted into Univ. of Louisianna Ph.D Program. (s. d.). University of South Florida Alumni Association. https://www.usfalumni.org/show_module_fw2.aspx?sid=861&gid=1&ecid=4758&control_id=644&nologo=1&cvprint=1&page_id=252)

El punt de vista de l’emissor i el punt de vista del receptor són complementaris i no s’exclouen mútuament encara que en alguns casos puguin ser contradictoris.

Instrumental and perceptual phonetic analyses: The case for two-tier transcriptions

A l’espectrograma i a la forma d’ona s’observa que a l’enunciat a bit of butter /t/ es realitza sense oclusió i que existeix una continuïtat amb els formants de les vocals que precedeixen i segueixen la consonant; es produeix una disminució de la intensitat i un canvi de la veu modal a la veu grinyolada, i per això a I les realitzacions de /t/ es transcriuen com una vocal [ɪ] (bit) o [ʌ] (butter) amb el diacrític que indica la presència de veu grinyolada i amb les marques que indiquen una intensitat menor que en la resta de l’enunciat. Les realitzacions de /t/, en canvi, es perceben com una oclusió glotal feble, de manera que a P es transcriuen com una oclusiva glotal amb el diacrític que indica una realització sense explosió.
I: transcripció basada en l’anàlisi instrumental; P: transcripció basada en la percepció de l’investigador.

Howard, S. i Heselwood, B. C. (2011). Instrumental and perceptual phonetic analyses: The case for two-tier transcriptions. Clinical Linguistics & Phonetics, 25(11–12), 940–948. https://doi.org/10.3109/02699206.2011.616641

Transcripció en dos nivells complementaris:

«We therefore propose two complementary uses for phonetic transcription: one oriented towards the speaker to summarise or annotate instrumental records, and another oriented towards the phonetically trained listener to represent perceptual analysis. In our examples, we present two-tier transcriptions with the instrumental records: one tier expresses an analysis of the instrumental record of the utterance (labelled I), and the other an analysis of the auditory-perceptual experience of hearing the utterance (labelled P)» (p. 941).
«Because they provide qualitatively different kinds of information, neither tier can be used to validate or invalidate the other. Instrumental and perceptual analyses are therefore not competing to represent ‘the truth’ about an utterance. Rather, each is offering a perspective which is inaccessible to the other. – By using a two-tier transcription system in cases where there is a lack of congruence between the instrumental and perceptual data, we enrich our analysis, our understanding of the relationship between speaker and listener, and in the case of atypical speech in the clinical setting, the potential for the analysis to contribute to successful intervention» (p. 948).
 
Howard, S. i Heselwood, B. C. (2011). Instrumental and perceptual phonetic analyses: The case for two-tier transcriptions. Clinical Linguistics & Phonetics, 25(11–12), 940–948. https://doi.org/10.3109/02699206.2011.616641
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

❯ Dificultats i limitacions de la transcripció fonètica

tornar al principi

Consonants

Símbols per a representar les consonants a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Les caselles en blanc corresponen a:

Les caselles en gris corresponen a sons que es consideren articulatòriament impossibles.

Modes d’articulació

❯ Els modes d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional

Oclusiu

Tancament complet dels dos articuladors que impedeix totalment el pas de l’aire.

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) inclou símbols per a representar consonants oclusives labiodentals, labioalveolars, dentolabials, linguolabials, interdentals i faríngies (superiors), tant sordes com sonores.

Símbols per a representar les consonants oclusives a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants oclusives a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants oclusives incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

❯ El mode d’articulació oclusiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

Nasal

Descens del vel del paladar (paladar tou) que permet el pas total o parcial de l’aire a la cavitat nasal.

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es poden representar consonants nasals labioalveolars, dentolabials, linguolabials i interdentals, tant sonores com ensordides.

Símbols per a representar les consonants nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants nasals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

❯ El mode d’articulació nasal a l’Alfabet Fonètic Internacional

Ròtic múltiple

Un articulador entra en contacte repetit amb l’altre.

A l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional s’inclouen símbols per a representar consonants ròtiques múltiples linguolabials i interdentals sonores i velofaríngies tant sordes com sonoritzades.

Símbols per a representar les consonants ròtiques múltiples a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants ròtiques múltiples a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants ròtiques múltiples incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

❯ El mode d’articulació ròtic múltiple a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu central

Constricció dels articuladors que produeix una turbulència (fricció) quan l’aire passa pel centre de la cavitat bucal.

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) permet representar consonants fricatives centrals labioalveolars, dentolabials, bidentals, interdentals i alveolars, tant sordes com sonores, a més de velofaríngies sordes i sonoritzades.

Símbols per a representar les consonants fricatives centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants fricatives centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants fricatives centrals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

❯ El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ El mode d’articulació central a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu lateral

Sortida de l’aire que produeix una turbulència (fricció) a l’espai que es crea al voltant dels dos costats de la llengua.

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional es poden representar consonants fricatives laterals linguolabials, interdentals, retroflexes i palatals, tant sordes com sonores, i també palatals i velars sordes i sonoritzades.

Símbols per a representar les consonants fricatives laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants fricatives laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

❯ El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ El mode d’articulació lateral a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu lateral+central

La turbulència pròpia de la sortida de l’aire (fricció) es produeix simultàniament en dos canals: un canal estret en forma de solc al centre de la cavitat bucal i i el canal que es crea al voltant dels costats de la llengua.

«fricative articulations where there is both a central and a separate lateral gap for air to escape with friction» (p. 156).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) permet representar consonants fricatives simultàniament centrals i laterals articulades a la zona alveolar, tant sordes com sonores.

Símbols per a representar les consonants fricatives laterals+centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants fricatives laterals+centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants fricatives laterals+centrals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

«Other features of disorderd speech that come under the heading of manner of articulation include ‘lateralized-s’ and ‘lateralized-z’. The symbols for these –[ʪ] and [ʫ], respectively– stand for articulations where there is both central and lateral release of friction, and sounds of this type occur relatively often with disordered child speech» (p. 41).
 
Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)

❯ El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ El mode d’articulació lateral a l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ El mode d’articulació central a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu nasal

Presència d’una fricció audible que es produeix a la cavitat nasal a causa d’un flux turbulent d’aire (que no és equivalent a la ressonància nasal) creat per una insuficiència velofaríngia.

«stops produced with audible friction through the nasal cavity, and are characteristics of speakers with various types of velopharyngeal insufficiency» (p. 156).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es poden representar consonants fricatives nasals bilabials, labiodentals, alveolars, retroflexes, palatals i velars, tant sonores com ensordides.

Símbols per a representar les consonants fricatives nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants fricatives nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants fricatives nasals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

Consonant fricativa nasal alveolar.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Consonant fricativa nasal alveolar

Consonant fricativa nasal alveolar.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Les produccions canòniques esperades correspondrien, en certs casos, a consonants fricatives orals, tot i que la fricció nasal es pot donar en intentar produir consonants com les oclusives nasals.

«Nareal fricatives may be produced by speakers with a cleft palate in an attempt to make normal fricatives» (p. 312).
 
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)

❯ El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ El mode d’articulació nasal a l’Alfabet Fonètic Internacional

Aproximant lateral

Sortida de l’aire pels dos costats de la cavitat bucal sense que es produeixi una fricció.

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) permet representar consonants aproximants laterals linguolabials i interdentals.

Símbols per a representar les consonants aproximants laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants aproximants laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants aproximants laterals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

❯ El mode d’articulació aproximant a l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ El mode d’articulació lateral

Percussiu

En el mode d’articulació percussiu els llavis o les dents superiors i inferiors entren en contacte de manera ràpida produint un so breu i abrupte. La glotis es manté tancada, de manera que la font del so es troba en els propis articuladors: els llavis o les dents.

«Percussive as a manner of articulation is considered separate from, for example, the tap or flap category, in that the former requires a much harder striking together of the articulators, and the sound produced is mainly derived from this striking action» (p. 95).
 
Ball, M. J. (1998). On percussives. Journal of the International Phonetic Association, 28(1–2), 95–98. https://doi.org/10.1017/S0025100300006289
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es poden representar consonants percussives bilabials i bidentals.

Símbols per a representar les consonants percussives a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants percussives a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Consonants percussives incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

«Percussives are sounds produced by the striking together of two rigid articulators. Examples found in disordered speech are restricted to the upper and lower teeth, and the upper and lower lips (made semi-rigid by muscular effort)» (p. 156).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

tornar al principi

Zones d’articulació

❯  Les zones d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional

Bilabial

Contacte o aproximació entre el llavi superior i el llavi inferior.

Símbols per a representar les consonants bilabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants bilabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

❯  La zona d’articulació bilabial a l’Alfabet Fonètic Internacional

Labiodental

Contacte o aproximació entre el llavi inferior i les dents incisives superiors.

Símbols per a representar les consonants labiodentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants labiodentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Les oclusives labiodentals correspondrien a la producció canònica esperada de consonants oclusives bilabials o de consonants fricatives labiodentals.

❯  La zona d’articulació labiodental a l’Alfabet Fonètic Internacional

Labioalveolar

El llavi inferior es desplaça cap a l’interior de la cavitat bucal i es produeix un contacte o una constricció entre el llavi inferior i la zona alveolar.

Símbols per a representar les consonants labioalveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants labioalveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

El lloc d’articulació labioalveolar es troba en consonants oclusives, nasals i fricatives.

Les produccions canòniques esperades correspondrien a consonants bilabials i a consonants labiodentals.

«Labioalveolar sounds involve the lower lip, as the active articulator, and the alveolar ridge as the passive articulator. It is probably immediately apparent that such sounds are somewhat awkward to produce for speakers who have a full upper dentition. They are more likely to be used by speakers who are missing at least the central teeth of the upper dental arch. For example, children who lose both of their upper incisor simultaneously may, for a short period of time, realize labioalveolar fricatives» (p. 74).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Nigel Hewlett
Nigel Hewlett
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)

Dentolabial

Aproximació o contacte de les dents incisives inferiors amb el llavi superior.

Símbols per a representar les consonants dentolabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants dentolabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Articulació dentolabial

Articulació dentolabial.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press

El lloc d’articulació dentolabial també es descriu com a ‘labiodental invers’.

«Dentolabial articulations involve the upper lip against the upper edge of the lower teeth (the term ‘reverse labiodental’ is also found, see PRDS 1980), and are denoted with the dental diacritic placed above the relevant symbol» (p. 156).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

El gest articulatori per a la producció d’una consonant dentolabial requereix un cert grau d’avançament de la mandíbula inferior.

El lloc d’articulació dentolabial es troba en consonants oclusives, nasals i fricatives.

Contrast entre consonants oclusives, nasals i fricatives labiodentals i consonants oclusives, nasals i fricatives dentolabials.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva sorda labiodental i una consonant oclusiva sorda dentolabial

Contrast entre una consonant oclusiva sorda labiodental i una consonant oclusiva sorda dentolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva sorda labiodental i una consonant oclusiva sorda dentolabial

Contrast entre una consonant oclusiva sorda labiodental i una consonant oclusiva sorda dentolabial

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva sonora labiodental i una consonant oclusiva sonora dentolabial

Contrast entre una consonant oclusiva sonora labiodental i una consonant oclusiva sonora dentolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant nasal labiodental i una consonant nasal dentolabial

Contrast entre una consonant nasal labiodental i una consonant nasal dentolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant fricativa labiodental i una consonant fricativa dentolabials

Contrast entre una consonant fricativa labiodental i una consonant fricativa dentolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtingudes mitjançant el programa Praata partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Bidental

Símbols per a representar les consonants bidentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants bidentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Articulación bidental

Articulació bidental.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

«Bidental articulations involve either the percussive striking of the upper and lower teeth (transcribed by two dental diacritics one above the other operating as a single symbol), or friction through clenched teeth (glottal fricative symbols with the dental diacritic above and below)» (p. 158).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

El lloc d’articulació bidental es troba en les consonants fricatives i en les consonants percussives.

En les consonants fricatives bidentals l’aire surt per una obertura estreta que es crea entre les dents incisives superiors i les inferiors.

En les consonants percussives bidentals les dents incisives superiors i les inferiors s’ajunten de mode percussiu.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Linguolabial

Contacte o constricció entre l’àpex o la làmina de la llengua i el centre del llavi superior.

Símbols per a representar les consonants linguolabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants linguolabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Articulació linguolabial

Articulació linguolabial.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

«Linguolabial articulations involve the tongue tip placed at the centre of the upper lip» (p. 156).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Les consonants linguolabials es poden produir amb diversos graus d’avançament de la llengua.

El lloc d’articulació linguolabial es troba a les consonants oclusives, nasals, ròtiques múltiples, fricatives i laterals aproximants.

Contrasts entre consonants oclusives, nasals i laterals alveolars i consonants oclusives, nasals i laterals linguolabials.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar i una consonant oclusiva linguolabial

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar i una consonant oclusiva linguolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar i una consonant oclusiva aspirada linguolabial

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar i una consonant oclusiva aspirada linguolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant nasal alveolar i una consonant nasal linguolabial

Contrast entre una consonant nasal alveolar i una consonant nasal linguolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant lateral alveolar i una consonant lateral linguolabial

Contrast entre una consonant lateral alveolar i una consonant lateral linguolabial.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre consonants fricatives dentals i consonants fricatives linguolabials.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant fricativa dental sorda i una consonant fricativa linguolabial sorda

Contrast entre una consonant fricativa dental sorda i una consonant fricativa linguolabial sorda.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant fricativa dental sonora i una consonant fricativa linguolabial sonora

Contrast entre una consonant fricativa dental sonora i una consonant fricativa linguolabial sonora.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

«may occur in young children where there is any exaggeration of the common tendency to front the tongue during speech» (p. 74).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Nigel Hewlett
Nigel Hewlett
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)

Interdental

En les consonants interdentals l’àpex, la làmina o fins i tot la part anterior del cos de la llengua (el predors) se situen entre les dents incisives superiors i les inferiors.

Símbols per a representar les consonants interdentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants interdentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

En les alteracions de la producció de la parla les consonants interdentals s’articulen amb un major grau d’avançament lingual que el que es troba en la parla sense trastorns.

«Interdental articulations are understood here to denote those where the tongue tip protrudes visibly between the upper and lower teeth, and are transcribed using the dental diacritic both above and below the symbol» (p. 156–157).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Contrasts entre consonants oclusives i nasals alveolars i consonants oclusives i nasals interdentals.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar i una consonant oclusiva aspirada interdental

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar i una consonant oclusiva aspirada interdental.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar i una consonant oclusiva interdental

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar i una consonant oclusiva interdental.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant nasal alveolar i una consonant nasal interdental

Contrast entre una consonant nasal alveolar i una consonant nasal interdental.

Forma d’ona, espectrograma, ccorba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

«A wide range of interdental sounds may occur in developing speech, or in speech disorders that are characterized by a generalized fronting of the tongue relative to the roof of the mouth. This type of articulation may occur, for example, in Down syndrome (Mackenzie Beck, 1988)» (p. 75).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Nigel Hewlett
Nigel Hewlett
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)

Alveolar

En les consonants alveolars es produeix una aproximació o un contacte entre l’àpex o el dors de la llengua i els alvèols.

Símbols per a representar les consonants alveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants alveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

❯  La zona d’articulació alveolar a l’Alfabet Fonètic Internacional

Retroflex

En la producció de les consonants retroflexes l’àpex de la llengua es corba cap endarrere i s’eleva cap a la zona posterior dels alvèols.

Símbols per a representar les consonants retroflexes a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants retroflexes a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

❯  La zona d’articulació retroflexa a l’Alfabet Fonètic Internacional

Palatal

Les consonants palatals s’articulen amb una aproximació o un contacte entre la part anterior de la llengua i el paladar dur.

Símbols per a representar les consonants palatals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants palatals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

❯  La zona d’articulació palatal a l’Alfabet Fonètic Internacional

Velar

En les consonants velars es dona una aproximació o un contacte entre la part posterior de la llengua i el vel del paladar (paladar tou).

Símbols per a representar les consonants velars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants velars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

❯  La zona d’articulació velar a l’Alfabet Fonètic Internacional

Velofaringi

En les consonants velofaríngies el vel del paladar (paladar tou) es tanca de forma parcial i l’aire passa a la cavitat nasal per una obertura estreta entre el vel i les parets de la faringe; això produeix una fricció a la zona velofaríngia.

Símbols per a representar les consonants velofaríngies a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Símbols per a representar les consonants velofaríngies a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

«a velopharyngeal place of articulation is needed to denote the segment sometimes referred to as a velopharyngeal or nasal snort or a velopharyngeal fricative, whereby turbulent air is forced through a restricted velopharyngeal port into the nasal cavity. The symbol for this sound combines an ‘f’ and an ‘ ŋ’ to suggest its fricative and nasal nature. … The velopharyngeal fricative … is often accompanied by uvular trilling, but the previous extIPA charts did not distinguish between a trilled and non-trilled version. The addition of a short wavy line to the top of the symbol is an iconic representation of trilling, and by adding the voicing diacritic four velopharyngeal symbols are now available» (p. 158–161).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

La fricció (habitualment intensa) és el resultat de la fuita d’aire deguda a una velofaringe tensa però tancada de forma incompleta.

La fricció velofaríngia es pot donar de forma aïllada ([ʩ]) o produir-se de manera simultània a l’articulació d’altres sons orals (per exemple, [s͌]).

Producció simultània d’una fricció velofaríngia i d’una oclusió velar

Producció simultània d’una fricció velofaríngia i d’una oclusió velar.

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

En la terminologia anglosaxona la fricció velofaríngia es coneix també com a velopharyngeal snort o nasal snort.

Contrast entre una consonant fricativa velofaríngia i la fricció velofaríngia.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Consonant fricativa velofaríngia

Consonant fricativa velofaríngia.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Fricció velofaríngia

Fricció velofaríngia.

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

«the so-called ‘nasal snort’. This too results from problems with incomplete VPP closure, but here usually quite loud friction results from air leakage through a tense, but incompletely closed VPP. The source of the friction here, therefore, is the VPP itself, rather than the nares as with nareal friction. The velopharyngeal fricative is the nasal snort itself unaccompanied by other articulations, and in extIPA symbols it is written [ʩ]. It occurs not only with typical hypernasal patients, but also sometimes as an accompaniment to the struggle behaviour in disfluent patients. If velopharyngeal friction is found with other sounds, the ‘double-tilde’ is used, as [p͌] or [s͌]» (p. 58).
 
Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
«Velopharyngeal fricatives may therefore indicate difficulties with velic closure resulting from congenital disorders such as cleft palate or certain types of neurological impairment» (p. 76).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Nigel Hewlett
Nigel Hewlett
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)

Faringi (superior)

Consonants oclusives articulades entre l’arrel de la llengua i la part superior de la paret faríngia.

Símbols per a representar les consonants faríngies (superiors) a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat)

Símbols per a representar les consonants faríngies (superiors) a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

«Upper pharyngeal is used to cover requests for symbols for pharyngeal stops produced between the tongue root and the rear wall of the upper pharynx (with no epiglottal involvement) noted in some types of disordered speech» (p. 161).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

❯  La zona d’articulació faríngia a l’Alfabet Fonètic Internacional

tornar al principi

Diacrítics

Diacrítics a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Diacrítics a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Llavis tibants

La configuració dels llavis no és ni arrodonida ni neutra, sinó que és tibant, en una configuració oposada a la de la labialització.

Articulació forta

Ús d’un major grau de força articulatòria que el que seria propi d’una producció sense alteracions.

«Strong articulations may be encountered, for example, in disfluent speech when the speaker emerges from a block (i.e., a silent period during which the speaker is struggling to produce a sound)» (p. 313).
 
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)

Articulació feble

Ús d’un menor grau de força articulatòria que el que seria propi d’una producció sense alteracions.

«weak articulations are characteristic of speakers with certain types of dysarthria where the muscles used in speech production are unable to hold an articulation as firmly as required» (p. 313).
 
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)
«Weak and strong articulations can be found in disordered child speech, but also in developmental and acquired apraxia of speech, disfluency and dysarthria» (p. 41).
 
Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)

Reiteració

Articulació repetida de segments, grups de segments o síŀlabes.

La barra inclinada cap a l’esquerra se situa entre els elements repetits: [p\p\p], [pa\pa\pa].

«Reiteration is perhaps most associated with stuttering, but it can also occur with palilalia, with Parkinson’s disease and with other acquired neurological disorders» (p. 41).
 
Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)

Desnasalitzat, parcialment desnasalitzat

Absència de nasalització en una consonant nasal.

Fuita nasal fricativa

El diacrític corresponent a la fuita nasal no es refereix a la presència de ressonància nasal, sinó a l’existència d’un flux d’aire nasal audible resultat d’una insuficiència velofaríngia en el moment d’articular una consonant obstruent oral.

Fricció velofaríngia

❯ Zona d’articulació velofaríngia

Flux d’aire ingressiu

Presència de flux d’aire ingressiu (entrant) en una articulació que s’hauria de produir amb un flux d’aire egressiu (sortint). Es pot donar en un únic segment o en més d’un segment.

Si el flux d’aire ingressiu es dona en més d’un segment, l’inici i el final s’indiquen mitjançant claus: {↓  ↓}.

«Inappropiate use of a pulmonic ingressive airflow can be heard, for example, with some disfluent patients» (p. 19–20).
 
Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)

Gest principal desplaçat cap a la dreta

Gest principal desplaçat cap a l’esquerra

El gest articulatori principal es troba desplaçat cap a la dreta o cap a l’esquerra.

«Also added is a means of marking that the main articulatory gesture is noticeably offset to the right or to the left. These diacritics are adapted from the VoQS symbols and, although not overtly specified, are assumed to refer to the transcriber’s view of left and right rather than the speaker’s» (p. 161).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Articulació sibilant

Articulació (habitualment fricativa), produïda amb un xiulet concomitant degut a una constricció excessiva del canal de sortida de l’aire.

Articulació lliscant

Canvi ràpid d’un lloc d’articulació a un altre lloc d’articulació proper que es dona durant la producció d’un únic segment.

Les articulacions lliscants es poden trobar durant el procés d’adquisició d’un nou lloc d’articulació quan el pacient comença la producció del so en el nou lloc i l’acaba en el lloc en què habitualment el produïa.

tornar al principi

Parla contínua i graus d’indeterminació

Transcripció de la parla contínua i dels graus d’indeterminació a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Transcripció de la parla contínua i dels graus d’indeterminació a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Pauses

Distinció entre pauses breus (.), pauses de durada mitjana (..) i pauses llargues (...).

Els punts a l’interior del parèntesi indiquen un, dos o tres compassos del ritme normal del parlant.

En les pauses amb una durada superior a tres compassos del ritme normal del parlant s’indica la durada entre parèntesis.

Intensitat vocal

Distinció entre quatre graus d’intensitat: forta (f), més forta (ff), feble (p) i més feble (pp).

L’inici i el final dels fragments amb una major o menor intensitat s’indiquen mitjançant claus: {f  f}, {p  p}.

Velocitat d’elocució

Es distingeixen dos graus en la velocitat d’elocució: ràpida (allegro) i lenta (lento).

Els canvis en la velocitat d’elocució es poden transcriure emprant termes com crescendo (augment de la velocitat) o ralentando (disminució de la velocitat).

L’inici i el final dels fragments en què es produeixen canvis en la velocitat d’elocució es marca mitjançant claus: {allegro  allegro}, {lento  lento}.

Graus d’indeterminació

⃝  Segment del que no es poden identificar els trets.

C⃝  V⃝  Segment percebut com a una consonant o una vocal del que no es poden identificar altres trets.

F⃝  Segment percebut com a fricatiu del que no es poden identificar altres trets.

p⃝  Segment percebut com a una consonant oclusiva bilabial sorda però sense una certesa total per part del transcriptor.

Articulació silenciosa

Moviment dels articuladors per a la producció d’un o diversos segments, però sense emissió de so per manca de flux d’aire, seguit de l’articulació audible dels segments següents.

L’articulació silenciosa es pot visualitzar en consonants bilabials i labiodentals i, ocasionalment, en consonants fricatives dentals produïdes amb arrodoniment labial.

En la terminologia anglosaxona l’articulació silenciosa es coneix també com a zero airstream o com a mouthing.

«Nevertheless, it is important to distinguish these mouthings from simple omissions of a sound: The silent articulation shows that the speaker has the sound slotted into the correct place of the syllable structure of the word and has even got the correct articulatory configuration. The problem, therefore, lies with the instantiation of the sound. An omission implies that the sound is missing from the make-up of the target word altogether. Different therapeutic strategies will be needed to deal with these alternatives» (p. 315).
 
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)

Sorolls

(( )) Presència de sorolls en l’enregistrament que no permeten realitzar una transcripció.

(( 2 síŀlabes )) Presència de soroll a l’enregistrament durant dues síŀlabes.

tornar al principi

Sonoritat

Transcripció de la sonoritat a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Transcripció de la sonoritat a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

«For clinical transcribers needing a detailed record of patterns of voicing and devoicing, the current IPA diacritics are deficient in that they do not make explicit whether a sound is (for example) partly or wholly devoiced and, if the former, whether the partial devoicing is at the initial or final part of the segment. The diacritics listed here can be used to clarify this both for the devoicing of a voiced target or the voicing of a voiceless target. Other features covered include pre- and post-voicing, pre-aspiration, and lack of aspiration. The symbols for all except the last of these are adapted from current IPA diacritics. The no-aspiration diacritic has been used in clinical phonetics (at least) for a considerable time, but was not overtly recognized until included in the original extIPA chart» (p. 158–159).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Presonorització

Sonorització d’un segment que comença abans del que és esperable.

Postsonorització

Sonorització d’un segment que es manté després del que és esperable.

Ensordiment parcial

Pèrdua de la sonoritat en una part d’un segment que habitualment és completament sonor.

Ensordiment parcial inicial

Pèrdua de la sonoritat a l’inici d’un segment que habitualment és completament sonor.

Ensordiment parcial final

Pèrdua de la sonoritat al final d’un segment que habitualment és completament sonor.

Sonorització parcial

Sonorització d’una part d’un segment que habitualment és completament sord.

Sonorització parcial inicial

Sonorització a l’inici d’un segment que habitualment és completament sord.

Sonorització parcial final

Sonorització al final d’un segment que habitualment és completament sord.

Pèrdua de l’aspiració

Pèrdua de l’aspiració en un segment que habitualment es realitza com a aspirat.

Preaspiració

Presència d’una aspiració a l’inici d’un segment.

tornar al principi

Altres sons de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA)

Altres sons de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Altres sons de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

Ròtica apical

Consonant ròtica articulada amb una elevació de l’àpex de la llengua.

Ròtica molar

En la terminologia anglosaxona també s’empra el terme bunched r.

Consonant ròtica articulada amb una elevació del dors de la llengua.

Ròtica molar i ròtica apical

Ròtica molar (bunched) i ròtica apical (tip up).

Gick, B., Wilson, I. i Derrick, D. (2013). Articulatory phonetics. Wiley-Blackwell. https://bcs.wiley.com/he-bcs/Books?action=index&itemId=1405193212&bcsId=7894

Fricatives laminals

Consonants fricatives articulades amb la làmina de la llengua; s’inclouen també les consonants fricatives que s’articulen amb un descens de l’àpex de la llengua.

Explosió amb fricció lateral

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una fricció amb sortida de l’aire pels costats de la cavitat bucal.

Explosió amb fricció lateral y central

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una fricció amb sortida de l’aire pels costats i pel centre de la cavitat bucal.

Explosió amb aspiració interdental

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una aspiració produïda a la zona interdental.

Africada linguolabial

Combinació d’una consonant oclusiva linguolabial seguida d’una consonant fricativa linguolabial.

Oclusives velodorsals orals i nasals

Contacte entre el paladar tou (vel del paladar), que és l’articulador actiu, i el postdors de la llengua, que actua com l’articulador passiu.

Articulació velodorsal

Articulació velodorsal.

Ball, M. J., Manuel, R. i Müller, N. (2004). An atypical articulatory setting as learned behaviour: A video- fluorographic study. Child Language Teaching & Therapy, 20(2), 153–162. https://doi.org/10.1191/0265659004ct268oa

«velic movements against the tongue back function as pseudo-articulations, which we have termed velodorsal articulations. Note, as in terms such as apicoalveolar where the tongue apex is the active articulator, our term velodorsal implies that the active articulator is the velum. The video demonstrated that while the back of the tongue was typically raised towards the soft palate, it was movements of the velum itself against the tongue dorsum that created the pseudo-articulations that were initially difficult to describe perceptually» (p. 159).
 
Ball, M. J., Manuel, R. i Müller, N. (2004). An atypical articulatory setting as learned behaviour: A video- fluorographic study. Child Language Teaching & Therapy, 20(2), 153–162. https://doi.org/10.1191/0265659004ct268oa
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Management team: Rachel Manuel. (s. d.). Therapy Center. https://therapyctr.com/why-choose-therapy-center/our-team/)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)

Percussiva alveolar sublaminal inferior

Contacte percussiu entre la part inferior de la làmina de la llengua i els alvèols inferiors mentre es manté la glotis tancada.

En la terminologia anglosaxona les realitzacions percussives alveolars sublaminals inferiors també es coneixen com a cluck.

Clic alveolar amb explosió sublaminar percussiva

Contacte percussiu entre la part inferior de la làmina de la llengua i els alvèols inferiors que es dona en la fase final (l’explosió) de la producció d’un clic alveolar.

En la terminologia anglosaxona les realitzacions d’un clic alveolar amb explosió sublaminal percussiva es coneixen també com a cluck-click.

❯ Descripció articulatòria dels clics

Ròtica múltiple bucal interdental

Articulació ròtica múltiple en la zona interdental amb sortida de l’aire per la cavitat bucal.

En la terminologia anglosaxona la ròtica múltiple bucal interdental es coneix també com a raspberry.

«a symbol to transcribe the ‘raspberry’ is provided. This commonly occurs in child speech and has frequently been requested in informal discussions with clinical transcribers. Using the conventions of the VoQS symbol system (Ball et al. 2000, Ball, Rahilly & Lowry 2017), the symbol combines [ↀ], which denotes a buccal airstream, with [r̪͆] for an interdental trill. As this is a somewhat complex symbol, transcribers will be advised that the buccal airstream symbol could be used by itself as a shorthand if the speaker uses these sounds often» (p. 162).
 
Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 16 de febrer de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)

Absència de símbol

L’asterisc (*) indica que no existeix un símbol per a representar el so que s’està transcrivint. En aquest cas, cal redactar, en una nota, una descripció el més completa possible del so.

tornar al principi

Transcripció fonètica de la parla amb alteracions

❯ La transcripció fonètica: l’Alfabet Fonètic Internacional

❯ La classificació articulatòria dels sons de la parla


La transcripció fonètica de la parla amb alteracions
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el