Peña-Casanova, J., Diéguez-Vide, F. i Bagunyà, J. (2014). Disartrias. A J. Peña-Casanova (Ed.), Manual de logopedia (4a ed., p. 527–560). Elsevier Masson.
«La disartria constituye el trastorno del habla resultante de una alteración de los mecanismos de control neuromuscular» (p. 529).
Peña-Casanova, J., Diéguez-Vide, F. i Bagunyà, J. (2014). Disartrias. A J. Peña-Casanova (Ed.), Manual de logopedia (4a ed., p. 527–560). Elsevier Masson.
«Dysarthrias are speech impairments typically associated with the clinical abnormalities of weakness, slowness, incoordination, and/or involuntary movements (tremor, athetosis, dystonia, etc.). Dysarthrias are sometimes described as malfunctions of execution; i.e., the higher levels of speech organization are assumed to be intact, but the motor processes that effect speech are disturbed. … the dysarthrias reflect a disturbance in execution, or a failure to activate the musculature in the indented or required fashion» (p. 367).
«The dysarthrias are a group of neurological disorders that reflect disturbances in the strength, speed, range, tone, steadiness, timing, or accuracy of movements necessary for prosodically normal, efficient and intelligible speech. They result from central or peripheral nervous system conditions that adversely affect respiratory, phonatory, resonatory, or articulatory speech movements» (p. 126).
Abast reduït del moviment a causa de la rigidesa muscular.
Rigidesa de la musculatura relacionada amb la respiració: provoca alteracions dels factors temporals de la parla (reducció de la durada de les emissions, aparició anormal pauses sonores i de pauses silencioses, canvis en la velocitat d’elocució) i també alteracions de la intensitat vocal (disminució a mesura que s’emeten els enunciats).
Rigidesa de la musculatura laríngia: causa alteracions en la fonació (freqüència fonamental baixa i sense variacions en l’enunciat i dificultat a l’inici de la fonació).
Rigidesa de la musculatura relacionada amb l’articulació: produeix alteracions en l’articulació del sons.
«Estoy en el Hospital de San Pablo» (P4)
Disàrtria hipercinètica
Aparició de moviments involuntaris que es donen simultàniament amb la producció de la parla.
Corea
«Un movimiento coreico es una acción muscular aislada, única, que produce una sacudida descoordinada de la cara, el tronco o las extremidades» (p. 549).
Peña-Casanova, J., Diéguez-Vide, F. i Bagunyà, J. (2014). Disartrias. A J. Peña-Casanova (Ed.), Manual de logopedia (4a ed., p. 527–560). Elsevier Masson.
Alteracions d’aspectes temporals de la parla que afecten el ritme: durada alterada dels segments i de les pauses i aparició pauses silencioses inadequades.
Alteracions en l’articulació de vocals i de consonants.
Atetosi
«La atetosis hace referencia a movimientos involuntarios, serpenteantes y lentos de una o más articulaciones, a menudo incluyendo partes del cuerpo completas» (p. 550).
Peña-Casanova, J., Diéguez-Vide, F. i Bagunyà, J. (2014). Disartrias. A J. Peña-Casanova (Ed.), Manual de logopedia (4a ed., p. 527–560). Elsevier Masson.
«es una forma rítmica de movimiento anormal que resulta en una acción regular, siguiendo un patrón de oscilación, en una articulación» (p. 550).
Peña-Casanova, J., Diéguez-Vide, F. i Bagunyà, J. (2014). Disartrias. A J. Peña-Casanova (Ed.), Manual de logopedia (4a ed., p. 527–560). Elsevier Masson.
Alteracions de la fonació: tremolor de la veu i interrupcions en la fonació.
Distonia
«La distonía es un movimiento involuntario anormal, relativamente lento y sostenido. Es el mantenimiento de una postura alterada o anormal, el sine qua non de la distonía» (p. 550).
Peña-Casanova, J., Diéguez-Vide, F. i Bagunyà, J. (2014). Disartrias. A J. Peña-Casanova (Ed.), Manual de logopedia (4a ed., p. 527–560). Elsevier Masson.
Inspiracions audibles (estridor inspiratori).
Alteracions de la fonació: esforç i interrupcions en la fonació, tremolor de la veu i alteracions del mode de fonació.
Freqüència fonamental baixa i amb poques variacions durant la producció de l’enunciat.
Alteracions en els factors temporals de la parla que afecten el ritme: augment de la durada segmental, alteracions en l’accentuació, presència de pauses entre síŀlabes o entre segments (parla escandida; en anglès, scanning speech).
Manca de precisió en la direcció, la velocitat i l’abast dels moviments dels articuladors que afecten la producció de les consonants i de les vocals.
«A la tarda, pues vaig anar a esporgar els arbres» (P6)
Associada, entre d’altres trastorns neurològics, a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA; en anglès ALS, Amyotrophic lateral sclerosis), una malaltia que afecta les neurones motores.
Efectes de l’alteració de les neurones motores superiors (localitzades en el cervell): espasticitat (tensió, hipertonia).
Efectes de l’alteració de les neurones motores inferiors (localitzades a la meduŀla espinal): flaccidesa (hipotonia).
Alteracions de la fonació.
Alteracions de la funció velofaríngia.
Imprecisió en l’articulació de les consonants que requereixen moviments de la part anterior de la llengua.
Disàrtria: alteració de l’execució dels moviments de la parla.
Apràxia: alteració de la programació dels moviments de la parla.
«Apraxia of speech is typically thought to be an impairment in some higher level(s) of organization. The disturbed processes are variously described as motor programming, selection or sequencing. … A critical distinction between a dysarthria and apraxia of speech is that in the dysarthrias, the underlying motor impairment can be observed for non speech movements on the same musculature, although not necessarily to the same degree. As already noted, the dysarthrias reflect a disturbance in execution, or a failure to activate the musculature in the intended or required fashion. In contrast, an individual with apraxia of speech does not exhibit impairments in other functions carried out by the same musculature unless the apraxia of speech is partnered by an oral apraxia or by a dysarthria» (p. 367–368).
Augment progressiu de la velocitat d’elocució en segments.
Anàlisi fonètica acústica de produccions de pacients amb disàrtria
Les realitzacions dels enunciats El año tiene cuatro estaciones i En invierno hace mucho frío de dos parlants amb disàrtria es comparen amb les d’un locutor de referència. Es mostra l’osciŀlograma, l’espectrograma, la corba melòdica i la corba d’intensitat.
Corba melòdica de «En invierno hace mucho frío» (Locutor de referència).
Corba melòdica de «En invierno hace mucho frío» (Locutor amb disàrtria AM).
Corba melòdica de «En invierno hace mucho frío» (Locutor amb disàrtria FL).
Corba d’intensitat de «En invierno hace mucho frío» (Locutor de referència).
Corba d’intensitat de «En invierno hace mucho frío» (Locutor amb disàrtria AM).
Corba d’intensitat de «En invierno hace mucho frío» (Locutor amb disàrtria FL).
Totes les mostres presentades en aquesta pàgina s’han obtingut gràcies a la coŀlaboració del Dr. Josep M. Vendrell, antic director de l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’anàlisi acústica s’ha realitzat amb el programa Praat.
